Resultats de la cerca
Es mostren 2096 resultats
espit
Esport
Escalada
En escalada, part d’un ancoratge consistent en un tac metàl·lic d’expansió amb una corona dentada en un dels extrems que hom introdueix directament a la roca.
puntalets de la barbada
Pesca
Extrems lliures dels joncs, dels vímets, de les canyes, etc, que formen l’afàs d’una nansa i que impedeixen que els peixos agafats surtin de la nansa.
hodògrafa
Física
En l’estudi del moviment d’un punt, corba determinada pels extrems dels vectors corresponents a la velocitat instantània quan hom els trasllada, ordenadament, a un mateix origen.
extrem cohesiu
Biologia
Cadascun dels fragments autocomplementaris de ADN de cadena senzilla, situats en els extrems d’una molècula d’aquest àcid que ha estat tallada utilitzant una endonucleasa de restricció.
braga
Transports
Tecnologia
Tros de cap, cable o cadena, amb els dos extrems units, el qual, passat al voltant de la càrrega a hissar, és agafat al ganxo de l’amant.
dragant dret
Transports
Taula gruixuda, recta i de superfícies planes, que per la part del mig s’ajusta amb la roda de popa i pels extrems és empernada al dragant tort.
arruf
Transports
Curvatura de les cobertes d’una embarcació, en sentit longitudinal, de manera que els extrems de proa i popa siguin més alts que el centre de la nau.
cargol
Indústria tèxtil
Cadascuna de les politges fixes a l’arbre d’espirals de la selfactina que tenen les canals en forma de dues espirals còniques decreixents del centre als extrems.
serra de Tramuntana
Vista de la serra de Tramuntana des del Puig Major, a Mallorca
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada de Mallorca, la més important de les Balears, terminació probable del Sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d’Eivissa).
Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear D’orientació SW-NE ENE en el tram final, s’allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel des es Pla , entre les badies de Palma i Alcúdia L’amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià miocè inferior, i coincideix amb…
Creu de Santa Maria d’Oló
Art romànic
Creu Petita creu processional d’aram del final del segle XIII, procedent de Santa Maria d’Oló i guardada al Museu Episcopal de Vic núm inv 176 A l'esquerra, l’anvers a la dreta, el revers G Llop Al Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 176, es conserva, des d’abans de l’any 1898, una creu processional d’aram que fa 30 × 23 cm, procedent de l’església de Santa Maria d’Oló Ja a primera vista es veu que es tracta d’una peça de les darreres manifestacions de l’escola llemosina dins el món romànic Les figures, per exemple, ja insinuen la volumetria del món gòtic i la figura de Crist i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina