Creu
Petita creu processional d’aram del final del segle XIII, procedent de Santa Maria d’Oló i guardada al Museu Episcopal de Vic (núm. inv. 176). A l'esquerra, l’anvers; a la dreta, el revers.
G. Llop
Al Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 176, es conserva, des d’abans de l’any 1898, una creu processional d’aram que fa 30 × 23 cm, procedent de l’església de Santa Maria d’Oló. Ja a primera vista es veu que es tracta d’una peça de les darreres manifestacions de l’escola llemosina dins el món romànic. Les figures, per exemple, ja insinuen la volumetria del món gòtic i la figura de Crist i la creu han perdut l’esmalt, que es reserva únicament pel medalló central del revers.
La peça sembla haver sofert moltes vicissituds al llarg de la seva història. Sobre la creu primitiva, però, com veurem, molt tardana, possiblement s’afegiren en un moment posterior les figures de Maria i sant Joan, de factura volumètrica semblant a la Maiestas Domini del revers. Això vindria indicat pel fet que les mans de la figura de Crist són trepitjades per aquestes dues figures.
El Crist, en posició frontal i el cap lleugerament torçat i inclinat vers la dreta, reposa sobre una creu floronada amb expansió aureolada central. Als braços de la creu hi ha una expansió ovalada, que es troba també a la part superior del tronc i no en la inferior, possiblement com a resultat d’una de les remodelacions sofertes per aquesta peça.
La figura de Crist, que porta corona i una llarga cabellera que reposa sobre les espatlles, té els braços estesos flexionats lleugerament a l’altura del colze i una mica per sota de l’horitzontal. La presència de les figures de les expansions ovalades no permet de veure amb claredat la tipologia de les mans, que semblen obertes i inclinades una mica cap amunt.
Un lleuger déhanchement s’aprecia en la figura de Crist, que ofereix una anatomia que s’allunya de la tradició bizantina; sota els pectorals les costelles hi són descrites amb una convencionalitat no del tot habitual dins aquesta tradició i adoptant un esquema vagament vegetal.
Les extremitats inferiors de la figura fins a l’altura dels genolls estan cobertes per un perizonium recollit amb un nus al cantó dret. Les cames una sobre l’altra i els peus frontals i sense claus sobre un suppedaneum de forma trapezoidal.
A cada cantó del Crist i dins les expansions ovalades hi ha les figures de Maria i sant Joan. Ambdues figures, en relleu i sense esmalt, van vestides amb túnica i pal·li i els seus caps són envoltats amb una gran aurèola circular. A la part superior del tronc de la creu hi ha una altra figura que és arriscat d’identificar a causa del seu deficient estat de conservació.
Sobre els extrems horitzontals de la creu i damunt el motiu ovalat del braç superior apareixen uns elements que al seu temps engalzaren caboixons. El titulus sobre el cap de Crist dins dues línies diagonals porta la inscripció IHS.
El fons de la creu és gravat amb un element vegetal que es cargola sobre si mateix tot formant arabescs. El perfil del tronc de la creu i l’aurèola circular són decorats amb una sanefa gravada amb un seguit de traços horitzontals entre dues paral·leles que la delimiten. El contorn dels braços de la creu és constituït per un estret perfil de metall vist.
Al seu revers la creu porta aplicada una peça circular dins la qual hi ha la Maiestas Domini sobre un fons d’esmalt blau, sembrat de flors de quatre pètals en metall vist. La figura de Crist, amb un nimbe crucífer de color vermell i turquesa, està en actitud de beneir i sosté amb la mà esquerra un llibre tancat.
La decoració gravada al revers de la creu és més rica i treballada que la de l’anvers. Presenta uns rínxols vegetals i als extrems del tronc i braços de la creu la figuració de tres dels símbols del Tetramorf: el lleó, l’àliga i el brau.
El tipus de creu floronada i metàl·lica, el perizonium amb plecs recollits al cantó i la volumetria de les figures són elements que permeten d’apropar-nos a una cronologia de la peça. Contràriament a allò que hom podria pensar, el titulus és un element poc significatiu a l’hora d’establir una cronologia ja que la tipologia IHS es troba a l’escola llemosina durant un llarg període de temps des de mitjan segle XII fins ben entrat el segle XIII.
No són rars els paral·lels estilístics i iconogràfics que poden establir-se entre aquesta creu i d’altres de metàl·liques aproximadament de la mateixa època. Els paral·lels poden consistir en la concreta forma floronada de la creu, en la decoració gravada o en el tractament de les figures com és, a manera d’exemple, la gran semblança del medalló del revers que apareix en la creu del Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, núm. 65 510, procedent de la col·lecció Espona.
Segons l’estat de la qüestió dins els estudis de creus completament metàl·liques de la darrera etapa de l’estil romànic, no s’ha determinat encara si són totes de procedència llemosina o bé caldria pensar en uns possibles tallers peninsulars. Creiem que no és pas desencertat d’incloure la peça que estudiem dins aquesta tradició, encara no del tot estudiada, i datar-la del final del segle XIII.
Bibliografia
- Inventari dels objectes del Museu Episcopal de Vic no enumerats ni descrits en lo catalech, S/D.
- P. Thoby: Les croix limousines. De la fin du XII siècle au debut du XIVe siècle, Editions A. et J. Picard et Cia., París 1953.