Resultats de la cerca
Es mostren 1082 resultats
Colin Macmillan Turnbull
Antropologia
Antropòleg i etnògraf britànic.
Cursà estudis d’antropologia social i de literatura a la Universitat d’Oxford Estigué al càrrec de la secció d’etnologia africana al Museu Americà d’Història Natural de Nova York fins que, el 1969, esdevingué professor d’antropologia a la Hofstra University de la mateixa ciutat Continuà com a professor d’antropologia a la Virginia Commonwealth University 1972-75 i, posteriorment, a la George Washington University fins que es retirà, el 1983 Passà els darrers anys de la seva vida a Hawaii, Samoa i l’Índia, on es convertí en monjo budista i adoptà el nom de Lobsang Rigdol A part de…
Albert Arnold Jr. Gore

Albert Arnold Jr. Gore
© Deutsche Umwelthilfe
Política
Polític nord-americà, més conegut com a Al Gore.
Passà la infància a Carthage Tennessee i es graduà en estudis governamentals a la Universitat de Harvard 1969 Ingressà a l’exèrcit i serví com a militar al Vietnam Membre del Senat 1984-93 i vicepresident dels EUA 1993-2001 durant el mandat de Bill Clinton, perdé les eleccions presidencials contra George W Bush, el 2000 Compromés ecològica i políticament, ha publicat Earth in the Balance Ecology and Human Spirit 1992, on exposa la necessitat d’una revolució ecològica de cara al segle XXI Ha impartit conferències arreu del món sobre la qüestió del canvi climàtic i ha realitzat el…
John Lasseter
Cinematografia
Animador, director i productor cinematogràfic nord-americà.
Graduat al California Institute of Art, es formà als estudis Disney i posteriorment entrà a treballar a la companyia de George Lucas Industrial Light & Magic, dedicada als efectes especials Després fundà Pixar, nascuda d’una escissió d’Industrial Light & Magic i dedicada a l’animació digital, i on —després de diversos curtmetratges— dirigí Toy Story 1995, el primer llargmetratge comercial íntegrament digital, amb un gran èxit comercial –se’n farien dues seqüeles—que suposà un punt i a part en la història de l’animació Després ha dirigit pellícules tan populars com A Bug's…
Richard Nathan Haass
Política
Politòleg i diplomàtic nord-americà.
Després d’estudiar a l’Oberlin College, es doctorà a la Universitat d’Oxford i ocupà diverses posicions acadèmiques a la Brookings Institution, el Hamilton College, el Carnegie Endowment for International Peace, la Universitat de Harvard i l’International Institute for Strategic Studies Treballà als Departaments d’Estat i de Defensa dels Estats Units d’Amèrica, fou coordinador dels Estats Units d’Amèrica per al futur de l’Afganistan i enviat especial dels Estats Units d’Amèrica per a l’Irlanda del Nord, així com assistent especial del president George Walker Bush És president del…
Irvin Kershner
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Es graduà a l’escola de cinematografia de la University of Southern California, i s’inicià com a productor de documentals a l’Orient Mitjà per als serveis d’informació dels EUA Posteriorment passà a la televisió també com a director de documentals i l’any 1958, a instàncies de Roger Corman , dirigí el seu primer film de ficció, Stakeout on Dope Street Seguiren una desena de films de gèneres diversos comèdia, drames, acció, terror The Young Captives 1959, The Hoodlum Priest 1961, pel qual fou premiat al festival de Canes, A Fine Madness 1966, The Flim-Flam Man 1967, Loving 1970, Up the…
Joseph Frederick Engelberger
Tecnologia
Enginyer i empresari nord-americà.
Considerat sovint el pare de la robòtica , entre el 1946 i el 1956 fou director d’enginyeria de la divisió aeroespacial de l’empresa Manning Maxwell & Moore, a Standford EUA Aquest darrer any fundà, amb George Devol, la Consolidated Controls Corporation, que el 1961 llançà Unimate, el primer braç robòtic fabricat a escala industrial, emprat per General Motors, i que donà nom a l’empresa Unimation, que els anys vuitanta fou adquirida per Westinghouse Els seus dissenys contribuïren al gran impuls del sector automobilístic al Japó Fundà també Transitions Research Corp 1984, des…
Arthur Henderson
Política
Polític i sindicalista britànic.
De ben petit entrà a treballar en una empresa siderúrgica El 1892 fou escollit líder del sindicat del gremi de fundidors de ferro i s’endinsà en el món del sindicalisme en el qual sempre es destacà pel seu intent d’evitar les vagues ja que cregué fermament que feia més mal que bé als treballadors L’any 1900 fou un dels 129 delegats dels sindicats socialistes i formà part de la creació del Labour Representation Commitee que més tard es convertiria en el Partit Laborista britànic 1906 L’any 1903 fou escollit diputat del Parlament i el 1908 president del Partit Laborista, càrrec que excerdí…
David Fincher
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Començà a treballar en el món del cinema a l’empresa d’efectes especials Industrial Light and Magic, des d’on féu el salt a la realització d’anuncis publicitaris i vídeos musicals de cantants i grups com Madonna, Sting, The Rolling Stones, Michael Jackson, Iggy Pop, Aerosmith, George Michael o Billy Idol Debutà en la realització de cinema amb Alien 3 1992, i el gran èxit de Seven 1995, premi Sant Jordi del públic féu d’ell un dels principals especialistes contemporanis en cinema fantàstic i de suspens Posteriorment ha dirigit The Game 1997, Fight Club 1999, Panic Room 2002,…
caló
Lingüística i sociolingüística
Denominació que reben els diversos parlars gitanos de la península Ibèrica.
Al s XIX aparegueren els primers vocabularis de caló els de Richard Bright 1817, 1818, George Borrow 1841 i Francisco Adolfo Coelho 1892 Els estudis de Joan Givanel i Mas 1919 i de Max-Léopold Wagner 1924 sobre el caló català com a part integrant de l’argot barceloní a causa de l’estat de corrupció de la llengua destrien difícilment els mots genuïns Malgrat tot, poden ésser reconstruïdes algunes característiques del caló català dels s XIX i XX, el qual conserva pocs trets del primitiu parlar gitano , que resten limitats generalment a les arrels d’uns quants termes Alguns d’…
Edicions de 1984
Editorial
Editorial creada el 1984 a Barcelona a iniciativa de Josep Cots i Costa, que n’és el director.
Collaboraren també en el llançament de l’editorial Carme Sansa, Àngels Agulló i Jordi Rojas Adoptà el nom com a homenatge a l’obra 1984 , de George Orwell S’inicià amb les colleccions “Temps maleïts” i “Soldats de ploma”, i el 1996 es reestructurà i incorporà noves colleccions “Mirmanda”, “La clàssica”, “1984 Poesia”, “De bat a bat”, “Butxaca 1984” i “Propera parada” El fons de l’editorial uns 400 títols a mitjan segona dècada del 2000 el formen obres d’autors catalans i traduccions al català d’obres majoritàriament del segle XX Entre els autors internacionals més destacats que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina