Resultats de la cerca

Ocupava la posició de defensa central Després d’una etapa inicial en l’equip d’aficionats del FC Barcelona, el 1956 s’incorporà a la UA Horta i l’any següent a la UE Vic Fitxat pel Centre d’Esports Sabadell, hi jugà durant quatre temporades 1958-62 a segona divisió Fou traspassat a l’Oviedo, on debutà a primera divisió Després de quatre temporades, el 1966 s’incorporà al Granada, on posà fi a la seva trajectòria esportiva el 1968

Migcampista esquerre Jugà al Badalona i posteriorment a l’Espanyol 1931-35 Amb aquest equip disputà 57 partits a primera divisió i es proclamà campió de Catalunya 1933 Després retornà al Badalona, equip amb el qual fou subcampió de Catalunya 1936 Disputà dos partits amb la selecció catalana

Començà a l’equip del seu poble natal, després continuà en el Granollers i al principi dels anys setanta ingressà al Barcelona amateur Jugà de centrecampista i la temporada 1972-73 passà al Barcelona Atlètic, on fou considerat una de les grans promeses del futbol català Al final de la temporada 1975-76 es lesionà el genoll però, malgrat això, fitxà pel Valladolid, on només pogué jugar alguns partits al principi de la temporada 1977-78 i es retirà Posteriorment fou president de l’Ametlla i entrenà els juvenils d’aquest club i del Granollers El nou camp de l’Ametlla fou batejat amb el seu nom…

Jugava de defensa esquerre i de mig ala i milità en el FC Barcelona entre el 1912 i el 1920 Fou campió de Catalunya en quatre ocasions 1913, 1916, 1919, 1920, d’Espanya 1920 i subcampió de la mateixa competició 1919 Disputà un total de 91 partits amb la samarreta blaugrana Actuà tres vegades amb la selecció catalana

S’inicià al Club Cadí Canoë-Kayak El 1989 aconseguí proclamar-se campió de Catalunya i subcampió d’Espanya d’eslàlom, i participà en el Campionat del Món júnior de l’especialitat Ja en categoria sènior, entre el 1990 i el 1993 formà part de la selecció espanyola i disputà la Copa del Món i altres proves internacionals Després d’obtenir el títol d’entrenador i àrbitre de piragüisme en aigües braves, entrà al cos tècnic del Club Cadí Canoë-Kayak i formà part de l’equip organitzador de les competicions disputades al Parc Olímpic del Segre 1999-2009, entre les quals destaquen diversos Campionats…

Fou un dels primers púgils barcelonins que pujà a un quadrilàter 1913 Competí en la categoria de pes ploma com a amateur Formà part del Club Pugilista de Barcelona El 1913 esdevingué vocal de la junta directiva d’aquesta entitat pionera de la boxa a Catalunya Participà en diverses eliminatòries del Campionat d’Espanya de boxa i en vetllades i exhibicions celebrades a la seu social del Club Pugilista durant la segona dècada del segle XX

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic Tarragona Guanyà sis Campionats de Catalunya entre el 1953 i el 1960 Es proclamà campió d’Espanya en iols a quatre 1953, 1955 i outriggers a quatre 1954, 1955 i vuit amb timoner 1958 Disputà els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955

Competí com a aficionat El 1997 entrà a la Comissió de Cicloturisme de la Federació Catalana de Ciclisme, que presidí a partir del 2000 Potencià les estades de cicloturisme i establí el circuit de llarga distància i la ciclomarató internacional Barcelona-Perpinyà-Barcelona Formà part de la comissió de cicloturisme de la federació espanyola 2002-10

Davanter centre, milità al Reial Club Deportiu Espanyol les temporades 1946-47, quan fou subcampió de Copa, i 1947-48 Procedia de la Unió Esportiva Sant Andreu i després jugà, entre d’altres, al Valladolid i el Terrassa Un fill seu, l’actor Pep Munné Barcelona, 3 de juliol de 1953, destacà com a davanter centre en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al Mallorca, al Calella i al Rayo Vallecano

Membre del Club Natació Terrassa, fou medalla de bronze als Campionats d’Europa de seleccions en categoria júnior 1973 i aquell mateix any disputà 5 partits amb la selecció absoluta d’Espanya El 1974 passà al Club Natació Barcelona i fou campió de la Lliga de primera categoria 1975