Resultats de la cerca
Es mostren 1399 resultats
Fernando de Valdés
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític asturià.
Collaborador de FJde Cisneros 1517, fou un dels redactors de les constitucions de la Universitat d’Alcalá Bisbe d’Elna 1529, d’Ourense 1530-32, d’Oviedo 1532-39, de Lleó 1539, de Sigüenza 1539-46 i de Sevilla 1546, es distingí també com a polític fou visitador de Navarra 1523 per tal d’urgir a l’obediència els seguidors del príncep de Viana en són testimoni les Ordenanzas del 1525 i president de la Chancillería de Valladolid 1535 i del Consejo Real 1539 Inquisidor general des del 1547, reprimí els grups protestants de Valladolid i Sevilla i publicà un exhaustiu Índice de libros prohibidos…
Antonio de Acuña
Cristianisme
Nom amb el qual és conegut Antonio Osorio de Acuña, eclesiàstic castellà.
Realitzà diverses missions diplomàtiques al servei de Ferran II, el qual el nomenà ambaixador a Roma El 1507 aconseguí que Juli II el fes bisbe de Zamora El consell de Castella s’hi oposà, però Acuña s’apoderà de la ciutat i poc després obtingué el reconeixement dels reis Participà a la guerra de les Comunidades al capdavant d’un exèrcit d’eclesiàstics i de ciutadans de Zamora, d’on fou aviat expulsat pel comte d’Alba de Liste, i es traslladà aleshores a Tordesillas El 1521 conquistà Toledo, on el poble el proclamà arquebisbe en capitular la ciutat, intentà de passar a França, però fou fet…
Garcia V de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (1035-54).
Fill primogènit de Sanç III i de Múnia Heretà del seu pare el reialme pamplonès, considerablement ampliat la Navarra pròpia, el País Basc no navarrès, La Rioja, La Bureba i els Montes de Oca Bé que collaborà amb el seu germà Ferran I de Castella contra el rei lleonès, Beremund III, la incorporació de Lleó a Castella el posà en situació d’inferioritat El 1043 repellí l’intent de Ramir I d’Aragó d’emparar-se de la Canal de Berdún, Cinco Villas, Egea de los Caballeros i Bárdenas Reales Garcia continuà l’expansió per La Rioja i ocupà Calahorra 1045, que convertí en seu episcopal Més…
Domènec Cavaillé-Coll
Música
Orguener.
Construí l’orgue de Puigcerdà 1788 i el de Sant Joan de les Abadesses, i collaborà amb el seu pare a Santa Maria del Mar i l’església de la Mercè 1797 de Barcelona, i a Castelló d’Empúries 1805 El 1807 s’establí a Montpeller, on restaurà l’orgue de l’església de Sant Pere, i més tard, el de la seu de Carcassona Feu obra nova a la catedral de Vic, i treballà a Lleida 1818, Navarra i El Escorial 1820 Installat de nou a Tolosa 1822, restaurà els orgues de Nimes i Galhac 1824 Es traslladà a París, on s’associà amb el seu fill Aristides, amb qui refeu l’orgue de la seu de Perpinyà 1850
Óscar Pujol Muñoz

Óscar Pujol Muñoz
Arxiu Ó. Pujol
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Fill de Joan Pujol El 2006 guanyà etapes a les voltes a Cantàbria i Salamanca, on fou tercer a la general final El 2007 guanyà la Clàssica d’Aitzondo i etapes a la Bira i Volta a Navarra El 2008 passà a l’equip continental Burgos Monumental just abans de fitxar pel Cervelo Test Team El 2010 participà en la Vuelta a Espanya El 2011 competí per l’Omega Pharma i el 2012 entrà a l’equip iranià Azad University Cross Team, amb el qual guanyà una etapa i la general de la Volta a Singkarak Posteriorment, formà part de diferents equips asiàtics, i el 2015 fitxà per l'equip japonès del…
Bernat de Cabrera
Història
Vescomte de Cabrera (1328-43 i 1349-50) (Bernat II de Cabrera) i de Bas (1335, 1352-54).
Es casà ~1321 amb Timbor de Fenollet, filla del vescomte d’Illa i de Canet Heretà el vescomtat de Bas del seu parent Hug d’Empúries 1335, però poc temps després el cedí al rei Pere el Cerimoniós, a canvi de Cànoves i Bell-lloc El 1343 es retirà al monestir de Sant Salvador de Breda i cedí el vescomtat de Cabrera al seu fill Ponç IV, però Pere III el feu conseller seu 1347 i el dugué a Aragó Allí derrotà els nobles de la Unió aragonesa Épila, 1348 i poc després, a Mislata, els de la Unió valenciana Mort el seu fill Ponç IV 1349, cedí el vescomtat de Cabrera a Bernat III Bernat de Cabrera , un…
Gastó IV de Foix
Història
Comte de Foix (1436-71) i de Bigorra (Gastó I) (1436-71), vescomte de Bearn (Gastó XI) (1436-71), de Castellbò (Gastó II) (1423-62), de Narbona (Gastó I) (1447-68), de Marsan, Gabardà, Vilamur (Llenguadoc) i Lautrec.
Fill i successor del comte Joan I i de Joana d’Albret Durant la seva minoritat estigué sota la tutela del seu oncle el comte Mateu I de Comenge El 1434 es casà amb la infanta Elionor d’Aragó, filla del rei Joan II, i aquest els declarà successors al tron de Navarra 1455, després de desheretar el príncep de Viana i la infanta Blanca Abans de la mort 1464 d’aquesta, que retingueren al castell d’Ortès, ja s’intitulaven prínceps de Viana El 1436 renuncià, a petició del rei de França, a la qualificació de comte per la gràcia de Déu El 1453 expulsà els anglesos de la Guiena, i en…
Enric II de Castella
Història
Rei de Castella i de Lleó.
Fill bastard d’ Alfons XI i de Leonor de Guzmán, rebé el títol de comte de Trastàmara Durant el regnat del seu germà Pere I s’insurgí 1352, i es reconcilià l’any següent, però tornà a rebellar-se el 1354 Quan caigué Toro 1356, cercà refugi a Astúries, des d’on passà a França i a Aragó, i es posà al servei de Pere III de Catalunya-Aragó El 1362 tornà a França, i des d’aleshores aspirà obertament al tron del seu germà Utilitzà amb gran habilitat, per a guanyar-se partidaris, el filosemitisme d’aquest, les seves cruentes justícies i el seu matrimoni fracassat amb Blanca de Borbó Aconseguí d’…
Ramón de Meer y Kindelán
Història
Militar
Militar d’origen flamenc.
Baró de Meer i primer comte de Gra 1845 Vers el 1830 serví, a Barcelona, a les ordres del comte d’Espanya Liberal, lluità contra els carlins a Navarra, i el 1837 fou nomenat capità general de Catalunya durant el seu mandat es decantà a favor dels moderats i reprimí amb duresa els progressistes reorganitzà l’administració militar, protegí l’activitat econòmica i tendí a considerar el Principat com una unitat administrativa fet que molestà el govern de Madrid, que s’esforçava a fer efectiva la recent divisió en províncies Dugué a terme campanyes victorioses contra els carlins…
Jacint Alfons Maluenda
Literatura
Teatre
Dramaturg i poeta líric.
Vida i obra El 1619 succeí el seu pare com a alcaid de la Casa de les Comèdies de València Fou autor de diverses comèdies en castellà de tema històric i hagiogràfic, com la feta en collaboració amb Marc Antoni Ortí, Comedia famosa la Virgen de los Desamparados de Valencia Madrid 1669 Escriví nombrosos entremesos i obretes de tradició cortesana que li reportaren una fama notable i que foren recollides a Ramillete gracioso València 1643 Publicà també tres colleccions de poesies jocoses La cosquilla del gusto València 1629, El bureo de las Musas del Turia València 1631 i El tropezón de la risa…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina