Resultats de la cerca

Estudià a Madrid amb Miguel Barrosa i amplià la seva formació a Itàlia amb Carlo Tagliabue Es consagrà el 1961 com a Scarpia en unes memorables funcions de Tosca al Teatro Colón de Buenos Aires Posteriorment, es presentà amb èxit als principals teatres de l’Estat espanyol, com la Zarzuela de Madrid o el Liceu de Barcelona Estrenà obres de F Escudero Zigor , 1968, Ò Esplà El pirata cautivo , 1974 i Manuel Moreno Buendía Fuenteovejuna , 1981, a més de K Penderecki i F Mannino Després d’un parèntesi de deu anys, reaparegué el 1990 especialitzat en el repertori de sarsuela, malgrat alguna…

Estudià filologia i parallelament inicià els estudis musicals al Reial Conservatori de Brusselles, on es formà com a violinista A partir del 1948 amplià la seva formació a Graz Àustria, on dos anys després començà els estudis de cant De nou a Bèlgica, el 1952 participà en l’estrena europea de la Cantata d’I Stravinsky i dos anys més tard estrenà l’ Orestes de H Badings Des del 1956 fou convidat assíduament per l’Òpera de Munic, on interpretà sovint òperes del segle XX Cantà a Roma, Ginebra, Salzburg, París, Londres i Milà El 1950 fundà el conjunt Musica Polyphonica, amb el qual enregistrà un…

Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Salzburg Mozarteum, Siena, Roma i Viena Debutà el 1952 com a Azucena Il Trovatore a la Reial Òpera Sueca i aquell mateix any hi ingressà com a membre de la seva companyia El 1960 interpretà el paper de Dido Els troians al Covent Garden de Londres, escenari on reaparegué en temporades successives Posteriorment fou contractada en diverses ocasions per a intervenir al Festival de Glyndebourne Actuà amb èxit al Metropolitan de Nova York 1960-63, als Festivals de Bayreuth 1962-65 i a Salzburg 1966 El 1978 participà…

Estudià primer amb F Ronconi i Nicolai, i després amplià els seus coneixements de cant a París amb el fill de Manuel García Es casà amb el cantant Salvatore Marchesi, amb el qual intervingué sovint en concerts Debutà com a cantant d’òpera el 1853 a Bremen Ensenyà cant a Viena, París i Colònia, i del 1881 al 1908 s’establí a París La seva tècnica es basava en els principis de García la puresa de la línia vocal centrada en el treball del bel canto Edità un mètode de cant a París i escriví una autobiografia Entre els seus alumnes destaquen les sopranos G Krauss, E…

De molt jove ja mostrà bones aptituds per a la música Tingué com a mestre de piano i solfeig Ramon Vilanova El 1852 estudià cant a París i el 1854, malgrat l’oposició familiar, es traslladà a Milà, on inicià la seva carrera Allí amplià estudis de cant amb F Lamperti, entre altres El 1857 debutà al Teatro Carcano de Milà interpretant el paper d’Eleonora en Torcuato Tasso , i el 1858 cantà per primera vegada amb molt d’èxit al Teatro alla Scala Actuà durant tres temporades a Mòdena, i cantà als teatres de Perusa i Casalmaggiore i també a Madrid, Barcelona, Nova York i París Fou comparada amb la…

Fundat l’any 1966, els seus membres inicials foren Charles Frey violí, Davia Binder viola, 1966-71 i Bernard Escavi violoncel, 1966-68 Posteriorment n’han format part Jean Verdier viola, 1971-82, Michel Michalakakos viola, 1982-93, Téodor Coman viola, des del 1993 i Jean Grout violoncel, que el 1968 substituí Bernard Escavi Aquesta formació amplia o redueix la seva plantilla segons les necessitats interpretatives Entre els membres que hi collaboren habitualment sobresurten intèrprets com el flautista Patrick Gallois i la pianista Dominique Merlet Aquest grup destaca pel seu compromís amb els…

El tipus bàsic consisteix en dos anells concèntrics de fibra òptica que transmeten dades en sentits oposats, a una velocitat de 100 Mbps, procedents d’altres xarxes de velocitats més baixes, per a les quals fa la funció de backbone Tot i que les FDDI poden atènyer més de 100 km de llargada xarxa d’àrea àmplia o WAN, troben aplicació corrent tant a les xarxes d’àrea metropolitana MAN com a les d’àrea local LAN La necessitat de transmetre la veu per commutació de circuits juntament amb les dades per commutació de paquets ha donat lloc a l’FDDI-II, que té, però, un límit de llargada inferior…

Fitxà pel FC Barcelona el 1967, en el qual bastí una àmplia trajectòria en la demarcació de pivot fins que es retirà el 1982 essent el capità de l’equip El 1969 participà en el debut europeu de l’handbol blaugrana Guanyà quatre Lligues 1970, 1973, 1980, 1982 i tres Copes 1970, 1972, 1973 estatals Fou 165 cops internacional amb Espanya i marcà 128 gols, arribant a ser capità del combinat estatal Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Moscou 1980, i es proclamà campió del món B 1979 Com a entrenador, dirigí els equips del Palautordera, el Sant Quirze i el Montcada El 2012 fou designat…

Fundat el 1943, debutà a segona categoria del Campionat de Catalunya l’any 1945 Durant els anys cinquanta també tingué equip femení i infantil Inaugurà una pista a la Sala Victòria i els anys seixanta disputà els seus partits a la pista de la Fontana El 1965 es proclamà campió provincial i l’any següent debutà a tercera divisió estatal Durant els anys setanta l’equip femení disputà en alguna ocasió la final del campionat provincial El 1983, amb la construcció del nou pavelló poliesportiu, amplià les seves activitats i el nombre de practicants Els anys noranta rebé el reconeixement oficial com…

Fundat l’any 1945, és el quart club de golf més antic de Catalunya El primer president, que dirigí l’entitat fins el 1966, fou August Batlló Bofill El camp fou dissenyat per FW Hawtree, Ramon Espinosa, Magí Sardà i Alfonso Vidaor Originalment tenia nou forats i el 1989 s’amplià a divuit de par 68 El 2001 passà a ser de par 70 Des de l’any 1954 organitza el campionat del club per a amateurs i des del 1988 també per a professionals Organitza el Campionat del Mediterrani El 1978 acollí el Campionat de Catalunya per a professionals Disposa d’escola de golf, de camp de pràctiques i de camp de…