Resultats de la cerca

A l’estadi de Maracanã té lloc la clausura dels 31ns Jocs Olímpics amb un espectacle inspirat en la samba En l’acte també es presenta Tòquio com a seu dels propers Jocs Olímpics Pel que fa al medaller d’aquests Jocs, els Estats Units s’emporten el nombre de medalles més gran, amb 121, 46 de les quals, d’or Els segueix la Xina amb 70 26 ors, la Gran Bretanya, amb 67 27 ors, Rússia, amb 56 19 ors, Alemanya, amb 42 17 ors, i el Japó, amb 41 12 ors Els participants més destacats són els nedadors nord-americans Michael Phelps i Katie Ledecky, amb 5 i 4 medalles d’or, respectivament, la gimnasta…

Les tinyes o dermatofitosis són infeccions de la pell, els pèls i les ungles provocades per un grup de fongs anomenats dermatòfits Les característiques de la infecció varien segons la localització En general, el tractament de les tinyes és prolongat Si quan es produeix una millora se suspèn el tractament, és possible que els fongs no hagin estat eliminats per complet i es tornin a produir alteracions Si hom no segueix un tractament complet, habitualment ha de continuar fins després d’un temps de la remissió dels símptomes, la situació es pot repetir indefinidament La tinya dels peus o peus d…

Situat a la muntanya de Montjuïc, porta el nom de l’atleta olímpic Joan Serrahima Bofill Es bastí on antigament es trobava la pedrera de Safont, prop del barri del Polvorí L’obra comportà molts problemes a causa de la poca resistència d’uns terrenys que també s’havien destinat a abocador d’escombraries Finalment, s’inaugurà el 1969 amb un primer paviment de terra batuda provinent de Begues que li donava un color vermellós més característic de les pistes de tennis L’equipament fou sotmès a una primera remodelació el 1983, any que se substituí el paviment inicial per material sintètic i es…

Entrenat pel seu pare, Moisès Llopart, debutà en l’àmbit internacional el 1973 Es proclamà nou vegades campió d’Espanya de 20 km marxa 1976 i 50 km marxa 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1989, 1990, 1991, i establí onze plusmarques estatals en diferents distàncies, tant en pista com en ruta També fou campió d’Europa 1978 i recordista europeu 1979 dels 50 km, assolí el títol català dels 30 km 1984 i guanyà dues Copes del Món 1979, 1983 Fou el primer atleta català i espanyol a guanyar una medalla olímpica, la plata als 50 km marxa dels Jocs de Moscou 1980 Disputà la mateixa prova en…

El comitè organitzador dels Jocs hagué d’enfrontar-se a les crítiques pels elevats índexs de contaminació atmosfèrica de Pequín i a la pressió internacional per les violacions dels drets humans perpetrades pel règim xinès, i també per la seva política repressiva al Tibet Finalment, però, cap país no boicotejà l’esdeveniment El pressupost dels jocs pujà fins a 41000 milions de dòlars, multiplicant per tres el d’Atenes 2004 El calendari de competició estigué format per 302 proves de 28 esports i hi participaren uns 11028 atletes de 204 comitès olímpics diferents El medaller estigué encapçalat…

Especialista en els 100 m, als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 guanyà la medalla d’or d’aquesta modalitat i baté el rècord mundial establint la marca de 9 s 84 L’any anterior, als mundials de Göteborg, quedà en primer lloc a la prova dels 100 m i amb l’equip nord-americà guanyà la prova de relleus 4 × 100 m

Fou campió d’Espanya de cros 1916, 1917, campió de Catalunya de 800 m 1916, 1917, de 1500 m 1918 i de 5000 m 1918 i plusmarquista espanyol de 800 m 1916 i de 1500 m 1914 Guanyà la primera edició de la cursa Jean Bouin 1920 quan ja era redactor del diari Sport , que l’organitzà fins l’any 1927 Fou fundador de la Federació Catalana d’Atletisme i de la secció d’atletisme del FC Barcelona, club en què treballà des del 1917 fins al 1966 com a secretari tècnic, secretari general i assessor jurídic Fou membre del comitè de treballadors que dirigí el club en esclatar la Guerra Civil i també va ser…

S’inicià a l’escola esportiva del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG i entrenà sota les ordres de Josep Lluís Lucero Fou campió d’Espanya júnior 1994, 1995 i promesa 1996 de decatló, i membre de la selecció espanyola En pista coberta, fou campió estatal absolut d’heptatló en tres ocasions 1988, 2003, 2005 Fou campió de Catalunya de decatló 1994, 1995, de salt de llargada 2001 i de 4 × 100 m 1994 amb el GEiEG Obtingué els rècords catalans de decatló 2000 i d’heptatló en pista coberta, en tres ocasions Participà en un Mundial 1994, un Campionat d’Europa júnior 1995, un Campionat d’…

Fou campió de Catalunya 1967 i d’Espanya 1968 de 3000 m obstacles El 1968 també s’imposà en la mateixa prova dels altres dos Campionats espanyols, el militar i el d’Educación y Descanso Una vegada retirat, fou segon entrenador de futbol del Centre d’Esports Sabadell al llarg de quinze anys