Resultats de la cerca
Es mostren 4179 resultats
vocació
Bíblia
Crida de Déu a algú invitant-lo a una missió o funció determinada.
En l’Antic Testament Déu crida sovint algú pel seu nom, és a dir, li ofereix de participar dels béns de la salvació La vocació d’Abraham, de Moisès o dels profetes equival a llur elecció En el Nou Testament —on també hi ha crides especials a predicar la fe o a ésser apòstol— la vocació s’estén a tothom, per tal com tothom per gràcia és cridat a la salvació
substitució pupil·lar
Dret català
Substitució legal, per part del pare o de la mare, en la facultat de testar, del fill menor de catorze anys, que doncs no pot fer-ho i en previsió que mori abans d’arribar a la pubertat.
Respecte als béns de l’impúber substituït que aquest hagués adquirit procedents de parents de línia diferent a la del substituent, aquest només podrà designar substituts germans de l’impúber de la mateixa línia, i en llur defecte altres parents de la mateixa línia que siguin compresos dins el quart grau de parentiu Aquesta és una de les poques manifestacions del principi de troncalitat en el dret successori català
guerra de Vendée
Història
Insurrecció contrarevolucionària que tingué lloc a la regió francesa de Vendée (1793-94).
La causa immediata fou una lleva general, que incidí en el descontentament popular per la venda dels béns nacionals El moviment aglutinà camperols, burgesos i aristòcrates reialistes, i fou atiat pels sermons dels capellans refractaris Els insurrectes venceren a Châtillon-sur-Sèvres i a Vihiers, però foren derrotats a Nantes, Graville, Angers, Le Mans i Savenay, i, sotmesos a una repressió sagnant, s’acolliren a l’amnistia termidoriana
Sant Martí d’Antissa (la Pobla de Roda)
Art romànic
Una de les primeres mencions d’aquest temple data del 1116 que, Campi de Mont, amb la seva família, en ingressar a la canònica de Sant Vicenç de Roda, féu donació, entre altres drets i béns, a la vila d’Antissa, de la part que tenien a l’església de Sant Martí Aquesta església era situada dins l’antic terme de Mont de Roda, però hom desconeix exactament on
Fortalesa de Prades (la Molsosa)
Art romànic
Malauradament, són poques les notícies d’aquesta fortalesa Amb tot, el terme de Prades de la Molsosa apareix documentat l’any 1021 La primera referència directa de la torre de Prades és de l’any 1040, data en la qual Eriball, bisbe d’Urgell i vescomte de Cardona, llegà a l’església de Sant Vicenç de Cardona entre altres béns, la torre de Paratras , amb l’església i la vila
Arnau de Ponts
Història
Magnat urgellenc, gran amic i conseller del comte Ermengol VI.
És remarcable la seva actuació juntament amb el comte, sobretot en l’afer de la reconquesta de Lleida El 1148 intervingué en els pactes preparatoris per a la conquesta entre Ramon Berenguer IV i Ermengol VI Assistí al setge de la ciutat i hi rebé importants béns un carrer de l’antiga ciutat portava el seu nom Fou també un dels signants de la carta de poblament de Lleida 1150
Aleix Fontana
Història
Història del dret
Cavaller i jurista.
Fou jurista de la cancelleria imperial per a la corona catalanoaragonesa i el 1535 acompanyà Carles I a l’expedició a Tunis després del 1556 fou mestre racional de Sardenya Humanista, es relacionà amb l’erasmista català Miquel Mai fou amic i admirador d’Ignasi de Loiola, i gràcies als seus béns, cedits en testament de 1558, fou construït a Sàsser el primer collegi de la companyia de Sardenya
Jaume de Cordelles i Ramanyer
Història
Noble, germà de Felicià.
Com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, fou desterrat de Barcelona el 1704 pel virrei Velasco El 1706 fou nomenat protector interí del braç militar i governador del castell de Montjuïc, amb el grau de coronel del regiment de la ciutat de Barcelona Combaté fins el juliol del 1713, que, malalt, presentà la dimissió Els borbònics li confiscaren els béns el 1714, però no en trobaren a nom seu
Ramon Casanova
Història
Cap de policia de Barcelona.
Agent de negocis establert a Barcelona, afrancesat i anticlerical, fou comissari de policia de Barcelona en produir-se l’ocupació napoleònica el 1808 Desarticulà tres conspiracions contra els ocupants 1808-09 i formà part de la Comissió d’Emigrats que s’emparà dels béns dels barcelonins absents Fou regidor 1809 i comissari de l’ajuntament El mariscal Augereau el destituí 1810 a conseqüència dels abusos comesos, i el deportà a França
Miló
Història
Primer comte franc de Narbona el nom del qual ha estat conservat.
El 782 feia executar un jutjament dels comissaris de Carlemany a favor de Daniel, arquebisbe de Narbona, en contra de les pròpies pretensions sobre els béns de les esglésies de Sant Just i Sant Pastor, Sant Pau i Sant Esteve de Narbona Afavorí la fundació de l’abadia de Sant Joan i Sant Llorenç de Caunes, al Narbonès Hom té constància que el 791 havia estat succeït per un comte Magnari
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina