L’antic lloc de Llec era situat al sector central del terme municipal d’Estoer, al peu de la part més muntanyosa, vora la vall del riu de Llec. Aquest indret, que constituí a l’edat mitjana un vilatge, únicament dona avui dia nom a un mas. Tant el lloc com la seva església, dedicada a sant Salvador, són esmentats ja abans dels anys 848-849; consta que abans d’aquesta data el prevere Recosind transmeté al seu germà Ildegern, també prevere, i aquest, al seu torn, a un altre germà que tenien dit Abraham, clergue, l’església de Leco amb les cases, les corts, els horts, les terres conreades i ermes, els boscos i tot el que allí tenia. Abraham, entre els anys 848-849 deixà en testament a Protasi —que havia d’ésser fundador de Sant Germà de Cuixà— l’església de Llec amb tots els seus béns, i a més li llegava propietats a Ligirano. Aproximadament un segle més tard, l’any 958, el rei Lotari, a precs de la seva mare Gerberga, confirmà al monestir de Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà i al seu abat Ponç totes les seves possessions, entre les quals consta valíem Leco cum ecclesia sancti Salvatoris; la propietat del valíem Leche cum ecclesia sancti Salvatoris, cum decimis et primitiis, tornà a ser ratificada a l’abadia de Cuixà l’any 1011, en la butlla de confirmació de béns que el papa Sergi IV atorgà al mencionat cenobi.
El lloc i l’església de Sant Salvador de Llec —de la qual no resta cap vestigi— es mantingueren sota el domini de Cuixà fins a la fi de l’antic règim.