Resultats de la cerca

Començà al Futbol Club Barcelona i tot seguit jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 2001-02, el Llevant 2002-03 i el Centre d’Esports Sabadell 2003-05 Retornà a l’Espanyol 2005-10, amb el qual guanyà una Lliga 2006 i tres Copes de la Reina 2006, 2009, 2010, i la temporada 2010-11 fitxà pel Club Esportiu Sant Gabriel Juga de lateral esquerre i ha estat diverses vegades internacional La temporada 1998-99 fou campiona d’Espanya amb la selecció catalana

Mitja punta format al futbol base del Sant Gabriel, a divuit anys ingressà al Júpiter, i després jugà al Barceloneta, el Cerdanyola de Mataró, el Saragossa i el Mataró El 2001 fitxà pel Terrassa, on jugà a segona divisió, disputà una eliminatòria de Copa contra el Real Madrid, en què marcà 5 gols, i guanyà la Copa Catalunya 2003 La temporada 2006-07 passà al Badalona, la següent a la Gramenet i, després d’uns quants mesos retirat per una greu malaltia, s’incorporà al Santboià El 2002 jugà dos partits amb la selecció catalana

Vinculat al Club Nàutic Garraf, es proclamà campió d’Espanya de la classe laser standard 2002, 2004, 2006 Passà a la classe finn on fou subcampió d’Espanya 2012

Guanyà el Campionat de Catalunya sub-18 2003 i el Circuit Català de Surf 2009 Formà part de la selecció catalana de l’Associació Catalana de Surf i participà en els Jocs Nàutics Intercèltics 2005

Formà part de l’anomenada Edat d’Or de l’escalada, al costat de Ferrera, Mallafré, Galilea, Sàrria, Millán o Bescós Obrí moltes vies d’escalada a diferents massissos, preferentment a Montserrat i al Pedraforca Fou membre fundador del GAM i del CADE 1942 També realitzà primeres absolutes als Pirineus L’any 1955 feu la primera ascensió per la cara nord al penyal d’Ifac A finals dels anys cinquanta es retirà progressivament de l’escalada

Es formà al planter del Centre d’Esports Sabadell i entre les temporades 1982-83 i 1987-88 jugà en el primer equip Migcampista, l’edició 1985-86 ascendí a primera divisió Després ingressà en el Mallorca 1988-93, l’Albacete 1993-95, 1998-2000, el Badajoz 1995-98 i de nou el Sabadell 2000-03 Sumant les dues etapes, amb l’equip arlequinat disputà 241 partits de Lliga i marcà 22 gols Jugà una vegada amb la selecció catalana

Membre del Club Natació Barcelona, el 1939 fou campió de Catalunya de 100 m lliure i de relleus 3×100 m estils, 5×50 m lliure i 4×200 m lliure Es proclamà campió d’Espanya de 100 m lliure 1935, 1940 i de relleus 3×100 m estils 1935, 1936 i 4×200 m lliure 1935, 1940 En el període 1935-42 establí deu rècords de Catalunya, que també ho foren d’Espanya, en les proves de 50 m i 100 m lliure, 3×100 m estils, 4×100 m i 4×200 m lliure

Membre del Club Natació Barcelona, amb el qual fou campió de Catalunya 1929 i d’Espanya 1929, 1930 de relleus 4 × 200 m lliure Esdevingué directiu i àrbitre de natació, salts i waterpolo L’any 1931 fou el delegat que, pel seu domini de la llengua alemanya, acompanyà l’equip de waterpolo en una gira que feu pel centre d’Europa El 1940 entrà al collegi català d’àrbitres, i el 1947, a l’estatal El 1961 formà part de la comissió de waterpolo de la federació espanyola, que el 1966 li concedí la medalla d’or de serveis distingits

S’inicià al Reial Club de Polo de Barcelona RCPB Debutà en el Concurs Hípic del Prat de Llobregat muntant Temerario Obtingué la medalla d’or en els Campionats d’Espanya de salt d’obstacles muntant Typiton 1983 Guanyà en dues ocasions el Campionat d’Espanya de Productes Nacionals 1982, 1983 Abandonà l’alta competició i es dedicà a la formació de joves genets a l’RCPB Entrenà l’amazona Virginia Graells Morí després de caure del seu cavall

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i membre de la secció catalana del GAME 1973 Participà en l’expedició mataronina al Noshaq Central 1976 i assolí el cim del Broad Peak 1981, juntament amb Manuel Hernández, en la que fou la primera ascensió catalana, i morí en el descens El 1984 la FEEC inaugurà el refugi bivac del Mont-roig, al Pallars Sobirà, que duu el seu nom