Resultats de la cerca

S’inicià el 1964 i formà part del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG fins el 1971, que fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya dels 100 m 1966, 1969, dels 200 m 1969 i dels 50 m 1970 Guanyà set vegades els relleus 4 × 100 m en els Campionats de Catalunya, quatre cops amb el GEiEG 1966, 1968, 1969, 1970 i tres amb el FC Barcelona 1972, 1974, 1975 Formà part de l’equip espanyol de relleus que millorà el rècord d’Espanya 40,20 s en la Copa d’Europa del 1970 Fou recordista català dels 100 m, 50 m i 60 m en pista coberta

Membre d’una nissaga d’atletes, fou una de les pioneres de l’atletisme femení Fou dos cops campiona de Catalunya de cros 1934, 1935 També guanyà la prova dels 800 m del campionat de Barcelona 1936 amb una marca de 236,2 min, i esdevingué la primera recordista espanyola El 1938 obtingué un marca de 232,2 min, rècord que trigà 25 anys a ser superat Millorà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 600 m 1935 i el de Catalunya dels 2000 m 1938 També fou campiona de Catalunya dels 600 m 1934-36 La Guerra Civil truncà la seva carrera Li fou atorgada la medalla Forjadora 1987

Filla de Joan Alonso i Castells, dirigent del club Esport Ciclista Mataró ECM En categoria juvenil aconseguí el seu primer títol de campiona de Catalunya de fons amb els colors del Club Ciclista Montgat En sub-23 vestí el mallot del Saunier Duval i fou campiona d’Espanya de puntuació 1999 En la categoria elit participà cinc cops en el Tour de França, dos al Giro d’Itàlia i en dos Campionats del Món i d’Europa L’any 2003 deixà la pràctica del ciclisme de competició Durant la seva trajectòria superà els deu triomfs i rebé el guardó de Maresmenc de l’Any 2002

Començà a jugar al Club Tennis Taula Santa Coloma i a catorze anys fitxà pel Club Tennis Taula Calella Fou cam-piona estatal de dobles en categoria in-fantil 1995, juvenil 1996, 1998 i sub-21 1999, 2000, 2001 En els Campionats de Catalunya fou campiona de dobles 1999 i pujà set anys seguits al podi en aquesta prova 1996-2002, i en proves indivi-duals fou tres cops campiona sub-21 1998, 2000, 2002 La temporada 1999-2000 fou subcampiona d’Espanya de dobles En total guanyà vint-i-dues medalles, des de la categoria infantil a l’absoluta, en els campionats estatals

Competí en l’especialitat d’armes històriques A títol individual, disputà el Campionat del Món de Batesville, EUA 2004, en el qual guanyà la medalla de bronze en armes històriques, i el Campionat del Món d’Adelaide 2008, en què fou campió en la prova de Cominazzo Original i establí el rècord d’Espanya de la modalitat Amb l’equip espanyol, fou dos cops subcampió del món 2004, 2008 També guanyà una medalla de bronze en la prova de Wedgnock del Campionat d’Europa de Pforzheim 2005, i una medalla de bronze en la prova d’EGG a València 2009 L’any 2009 rebé la medalla del Comitè Olímpic Espanyol

És l’equivalent dels basalts volcànics És una roca texturalment equigranular, de color verd fosc, que s’altera molt fàcilment per la influència de la meteorització o per un lleuger metamorfisme i origina els metagabres Els gabres es troben en grans massissos, de vegades amb diferenciació progressiva des del nucli fins a la perifèria on són més àcids, o bé en complexos anulars o circulars Hom els pot trobar també relacionats amb les ofiolites

Les magnòlides simbolitzen el punt de partida evolutiu de les angiospermes a causa de l’elevat nombre de caràcters primitius que presenten En efecte, les plantes que componen aquesta subclasse presenten, globalment, força caràcters arcaics Per això, aquest grup se sol relacionar amb allò que degué ser el «substrat evolutiu» de totes les angiospermes Lògicament, la seva caracterització resulta ben artificiosa, atès que comprenen alhora famílies que semblen força primitives, altres que fan el pas cap a les diverses subclasses veïnes i algunes que es mostren com aïllades de la resta, amb uns…