Resultats de la cerca

S’inicià en l’arbitratge el 1965 i es retirà l’any 1986 havent arbitrat la majoria de temporades en la màxima categoria del bàsquet espanyol i després de dirigir quatre finals de Copa 1972, 1978, 1980, 1984 i la final de la Lliga 1984 Fou internacional des del 1974 i dirigí partits en les principals competicions de la Federació Internacional de Bàsquet FIBA i a l’Eurolliga Ja retirat, exercí de tècnic arbitral al Collegi Català d’Àrbitres

Fundat l’any 1959, s’establí en una parcella de l’estadi municipal del Congost, on practicà el tir fins el 1991 Al febrer del 1992 es traslladà a les installacions del polígon industrial Bufalvent, que disposa de quaranta-cinc llocs de tir Alguns dels seus tiradors participen en competicions d’àmbit estatal i en torneigs internacionals Disposa d’un planter d’àrbitres que formen part del Collegi Català d’Àrbitres L’any 2010 tenia uns 600 socis

Fundat el 1969, fou impulsat per alumnes del collegi La Salle Bonanova Des del seu naixement disputà competicions de la federació d’àmbit català i espanyol El primer terreny de joc fou el camp d’esports de La Salle i posteriorment passà al camp de la Foixarda de Montjuïc Entre altres títols, guanyà quatre Campionats de Catalunya i sis Copes Catalanes El 1985 fou un dels primers clubs d’Europa a crear una secció de rugbi femení

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, fou àrbitre de les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esquí FCE al llarg de gairebé quaranta-cinc anys Presidí el Collegi Català d’Àrbitres durant tres anys i, posteriorment, ingressà al comitè de cronometradors de la mateixa federació També feu tasques directives a la FCE i impulsà l’especialitat de salts, de la qual fou jutge d’estil en competicions internacionals Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Cursà estudis a Llotja i es titulà el 1866 Soci fundador de l’Arqueològica de Barcelona És autor d' Apunts per una monografia de la catedral basílica de Barcelona 1879, reeditats el 1892 La seva obra arquitectònica més coneguda és el Collegi de Jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona 1884 Fou comanador de l’orde d’Isabel la Catòlica i del Crist de Portugal Guanyà diploma honorífic a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1882

Llicenciat en dret 1839, fou catedràtic d’economia política de la Universitat de València des del 1846 degà de la facultat de dret 1871-94 i del Collegi d’Advocats 1859, 1868 i 1870 Redactà la llei d’aigües del 1866, dirigí la Societat d’Amics del País 1877-83 i la representà en el senat Contribuí a la fundació de la caixa d’estalvis i del conservatori de València Publicà Elementos de derecho natural 1887-88

Llicenciat el 1898 i doctorat el 1927 Relacionat amb el Centre Escolar Catalanista, publicà treballs en diverses revistes i fou secretari de redacció de La Ginecologia Catalana 1898-99, la primera revista mèdica en català Clínic eminent, presidí el Collegi de Metges de Barcelona del 1931 al 1933, càrrec des del qual portà a terme una important tasca social, i inaugurà el Casal del Metge 1932 En dimitir el 1933, fou nomenat per unanimitat president honorari

Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya 1973 i del Collegi Oficial de Veterinaris de Barcelona 1977 des d’on promogué la creació de la Federació de Collegis Veterinaris de Catalunya És professor de zootècnica de l’escola universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Barcelona, membre de diferents acadèmies, impulsor de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació i autor de més d’un centenar de publicacions sobre qüestions de nutrició animal

Estudià a Barcelona i a Mallorca Ingressà a la Companyia de Jesús, i el 1625 passà a les Filipines, on fou rector del collegi de San Ignacio de Manila Participà en les expedicions d’Isla Hermosa i de Sulu Fou provincial de l’orde 1639-43 i 1650-51 Retirat des del 1651 a San Pedro Makati, hi escriví Labor evangélica de los obreros de la Compañía de Jesús> /em> 1663, 1900-02, Índia Sacra> /em> 1666, etc

Monjo de Montserrat regent de teologia al collegi benedictí de San Vicente d’Oviedo Escriví, al monestir de Samos Galícia, un Examen musical , en castellà, on distribuí la matèria en vuit dies o exàmens física, matemàtiques i geometria, música en general, música teòrica i especulativa, música pràctica, cant pla, cant d’orgue, contrapunt i composició El manuscrit conté exemples i peces, entre altres, d’Anselm Viola i d’Antoni Soler És conegut també amb el nom d' Antoni Codolar