Resultats de la cerca

Format a Munic i, amb Hittorf, a París El 1834 construí el teatre de la cort reial de Dresden destruït el 1868 i reconstruït després allà mateix edificà el Museu 1847-55, considerat —com el teatre— obra mestra en el seu gènere Fugint de la revolució del 1848, s’installà a Anglaterra, on fou conseller artístic del príncep Albert Entre les seves obres posteriors hi ha el Burgtheater de Viena i, en collaboració amb Otto Brückwald, el Festspielhaus de Bayreuth 1872 Fou un dels promotors de la reacció neorenaixentista que succeí el neohellenisme

Director de l’Institut Nacional d’Arquitectura i Arts Decoratives de Brusselles i fundador de l’Institut Superior d’Art Dramàtic que avui porta el seu nom Fou conseller privat artístic i científic dels reis AlbertI i Leopold III Com a director d’escena, elaborà experiments avantguardistes d’una gran importància per al teatre flamenc Cal destacar, en el teatre, De vertraagde film ‘La pellícula retardada’, 1922 i De man zonder lijf ‘L’home sense cos’, 1925, i les novelles Maria Speermalie 1940 i Het gevecht met de engel ‘El combat amb l’àngel’, 1952

Durant la primera República fou sotssecretari de governació, senador i conseller d’estat, però en produir-se la Restauració es retirà de la política Crític en publicacions de Madrid, on s’havia traslladat a 19 anys, tanmateix fou amb Dolores 1889 que aconseguí un èxit clamorós En aquests poemes elegíacs a la mort de la seva dona, resolts d’una manera simple, tractà amb encert de la crisi personal, així com de l’amor i el dolor domèstics Fou nomenat 1891 membre de l’Academia Española, i és autor del recull poètic Horizontes 1897

Apareix com a conseller de Pere I en el pacte d’aquest amb la comtessa vídua Elvira d’Urgell per al casament dels fills d’ambdós, Jaume i Aurembiaix 1210 Concorregué a la cort de Lleida per al jurament de Jaume I 1214 i després a les de Montsó i Vilafranca 1217 i Tarragona 1235 Signà les treves entre els Cardona i els Montcada del 1226 Féu donacions a Poblet, juntament amb el seu pare i el seu germà, de drets de Vinaixa i Omells 1235 Testà el 1243

Passant al despatx d’advocat de Lluhí i Rissech i especialista en lleis municipals Fou un dels fundadors del periòdic L’Opinió  i diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit que representà a l’ajuntament de Barcelona com a tinent d’alcalde Ocupà el càrrec de conseller de justícia i dret 1931-33 i 1936 del govern de la Generalitat Exiliat el 1939, emigrà a Colòmbia i després a Panamà, on fou assessor tècnic del ministeri de finances durant vint-i-cinc anys, i dirigí la publicació Catalunya  1946

Senyor de Montornès Fill de Miquel Joan de Taverner i de Montornès Es destacà per la seva activitat enfront de la invasió francesa de 1689-97 Elegit conseller en cap de Barcelona 1696, s’esforçà a defensar la ciutat per tots els mitjans, però no assolí que les autoritats castellanes contribuïssin eficaçment a la defensa Morí en el càrrec S'havia casat amb Maria Ignàsia d’Ardena i d’Aragó, comtessa de les Illes, senyora de Darnius, del castell de Mont-roig, de Bosquerós i de la torre de Picalquers

Comte de Montmouth i de Peterborough Conseller de Guillem III d’Anglaterra, el 1705 dirigí l’exèrcit aliat que es traslladà de Lisboa juliol fins a Barcelona agost i s’apoderà de la ciutat El 1706 desencadenà una ofensiva contra València, però es retirà de la guerra de Successió i de la península Ibèrica a causa del seu desacord amb l’arxiduc Carles i el general Galway Ambaixador a Viena, s’oposà a la unió de la monarquia hispànica i l’imperi en la persona de l’arxiduc Carles

Carles V li donà el títol de príncep imperial de Gavre 1540 Felip II el nomenà comandant general de Flandes i d’Artois i conseller d’estat 1559 S'oposà a la política del cardenal Granvela i portà a terme el Compromís dels Nobles 1566 Després de l’arribada del duc d’Alba als Països Baixos fou arrestat i decapitat En la tragèdia Egmont , de Goethe 1788, és l’heroi de la llibertat holandesa, obra per a la qual Beethoven compongué 1809 la música escènica que conté l' Obertura del mateix nom

S'educà amb el futur Felip II, sobre el qual tingué un gran ascendent aquest, el 1559, li concedí el principat d’Èboli Sicília i el marquesat de Diano Nàpols El 1568 participà en el consell reial que determinà el confinament del príncep Carles Conseller d’estat, fou cap de la facció contrària a la del duc d’Alba propugnà una política moderada i negociadora als Països Baixos i una solució federalista aragonesa que respectés els furs i els costums dels diferents regnes integrants de la monarquia hispànica

El 1405 comandà les naus del rei Martí I quan passà a Sicília, i per finançar l’expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana 1412 Serví Alfons IV a Nàpols com a majordom i conseller Fou governador d’Oriola i tinent de l’infant Joan, rei de Navarra En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa Es casà amb Brianda Cornell i de Luna, i després, amb Elionor de Boïl Testà el 1448 i vinculà tots els seus béns, que fins aleshores havien restat lliures