Resultats de la cerca

Introductor del primer Renaixement italià a Castella, entre les seves obres cal destacar la façana del Colegio Mayor de Santa Cruz, a Valladolid 1491, el palau Medinaceli de Cogolludo 1492-95, el palau Mendoza de Guadalajara ~1507 i el convent de San Antonio de Mondéjar ~1509 És discutida la seva possible intervenció en la construcció del castell de Calahorra 1509-12

Dominicà 1633, fou professor de teologia, teòleg, consultor del bisbe de Vic Francesc Crespí de Valldaura i prior del convent de València 1666 Publicà, en castellà, una Memoria de la pesta de 1647-48 al Regne de València 1651, una Memoria de l’auxili de València a Tortosa contra el setge dels francesos 1651 i una Vida de sant Vicent Ferrer 1668

Professà arts al convent de Reus, i després s’afilià al collegi missional d’Escornalbou L’any 1778 anà a Amèrica Organitzà 1780 el collegi de missions de Tarija i es dedicà sobretot als indis chiriguanos , grup no sotmès al poder colonial Entre els seus escrits figuren Descripción de las misiones del colegio de Tarija 1799 i Manual de misioneros

Era lector de teologia de l’orde franciscà Fou destinat al convent de Girona, on es distingí durant la guerra del Francès com a capità de la setena companyia de la Croada Feu l’elogi fúnebre del general Álvarez de Castro i escriví una Historia político-crítica militar de la plaza de Gerona 1887, obra que només fou publicada en part

El territori és drenat, a més, pels barrancs d’Herragudo o de La Ramblilla i d’El Hurón que penetra al terme sota la penya d’El Águila Un 65% de la superfície és de pastures pobres o terrenys improductius la resta es distribueix entre 200 ha de bosc, 945 ha de conreus de secà —llegums, vinya, oliveres— i 549 ha de regadiu, dedicat en gran part a arbres fruiters El 50% de la població activa treballa en el sector primari Hi té una certa importància l’estiueig tradicional, procedent sobretot de València, que ha potenciat la construcció de nombroses cases de segona residència La vila…

El terme és drenat pel riu d’Albaida i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc dels Pilarets o de Torrella L’agricultura és predominantment de secà el conreu més estès és el de la vinya unes 500 ha, seguit en importància pel d’oliveres i cereals sobretot blat La propietat de la terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa el 97% de la superfície agrària La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, va en regressió Hi ha granges avícoles Les activitats industrials són tradicionals telers familiars durant el s XIX i fabricació d’arrops actualment comprenen…

Les falses ruïnes de Strawberry Hill 1750 i l’abadia de Fonthill 1796, a Anglaterra, en són els testimoniatges més antics, juntament amb els jardins d’Arkadia, vora Varsòvia Impulsat per la literatura de Chateaubriand i de Victor Hugo, assolí un gran predicament al principi del s XIX Arquitectes com ara Pugin, Scott, Street, Abadie i, sobretot, Viollet-le-Duc li donaren forma teòrica i pràctica A Catalunya, Josep Casademunt i Torrents, director de la classe d’arquitectura de Llotja des del 1835, inculcà l’interès per l’estudi del medievalisme als seus deixebles Elies Rogent en fou el més…

Ingressà al convent d’agustins calçats de Barcelona 1732, fou secretari provincial 1750 i prior del nou convent de Sant Agustí 1752, reelegit el 1775, i n'acabà la construcció de l’església 1758 Elegit provincial de Catalunya i Aragó 1758, acabat el trienni, hom li encarregà la tasca de prefecte provincial d’estudis en la qual propugnà ardorosament les idees de la illustració, fet que li valgué l’acusació de jansenista Durant la seva estada barcelonina feu oposicions a la facultat d’arts de la Universitat de Cervera, però les perdé a causa del monopoli que hi havia…

Situat a la zona més accidentada, al SW del terme, centrat per l’església construïda el 1935 i convertida en vicaria in capite , que s’alça al vessant occidental del puig de Son Fe 260 m alt i que domina la vall de Son Fe Entre el 1935 i el 1950 hi hagué un convent d’augustinianes Prop seu hi ha unes mines de carbó

El pla de Pena, a ponent del puig, recorda el nom del castell de Pena s XI-XIV és possible que el nom de Sant Amanç correspongui al titular de la seva església Segons una llegenda, en aquest indret hi hauria hagut un convent de monges molt visitat pel Comte Arnau Només hi ha un clap de rocs, sense restes visibles del castell ni de l’església