Resultats de la cerca
Es mostren 4898 resultats
partició
Electrònica i informàtica
Cadascun dels blocs en què es divideix un espai d’adreces.
En les memòries externes, com els discs, cada partició és un espai d’adreces independent, que es comporten com memòries virtuals independents Així, la creació de dues particions en un disc dur, per exemple, dóna la sensació a l’usuari que posseeix dos discs durs diferents La independència de les particions és tal que cada partició pot emmagatzemar dades en un format diferent del de les altres En alguns sistemes hom pot escollir en el moment de l’arrencada de la màquina quin sistema operatiu vol utilitzar això és possible, en el cas que les alternatives ofertes siguin de sistemes…
agent
Electrònica i informàtica
Programari que simula cert nivell d’intel·ligència a base d’automatitzar tasques segons un conjunt de regles definides per l’usuari.
Es tracta d’una especialització del concepte general d’agent la tasca a realitzar és la cerca d’informació, basada en un conjunt de regles heurístiques que informen de la bondat de la informació trobada amb relació la informació desitjada L’usuari defineix els paràmetres de la cerca abans de llançar executar l’agent un cop aquest troba informació que quadra amb els paràmetres donats, avisa l’usuari bé donant-li la informació trobada, bé indicant-li la seva situació i continua la seva tasca de cerca La utilitat dels agents queda palesa en entorns d’informació dinàmica, com internet o els bancs…
Claude Carrère
Historiografia catalana
Medievalista francesa.
Estudià a la Universitat de Tolosa, on fou deixebla de Philippe Wolff Catedràtica d’història medieval a la Universitat de Montpeller, s’ha dedicat a la història econòmica de la corona catalanoaragonesa, especialment a Barcelona La seva contribució més important a la història de Catalunya ha estat la seva tesi doctoral, una documentada monografia titulada Barcelone, centre économique à l’époque des difficultés, 1380-1462 1967, de la qual hi ha versió catalana Barcelona, 1380-1462 Un centre econòmic en època de crisi 1977 Amb aquesta obra, Carrère intervingué en l’intens debat que iniciaren…
calculador
Tecnologia
Màquina capaç d’efectuar operacions aritmètiques i lògiques de manera automàtica.
En general, n'hi ha de tres menes els que mesuren, els que compten i els que fan les dues coses alhora Els primers són els anomenats calculadors analògics , i és basen en la substitució del problema que hom vol resoldre per un altre d’anàleg, construït mitjançant els elements del calculador, on les relacions aritmètiques són substituïdes per processos físics en què intervenen magnituds contínues tals com distàncies, angles, voltatges, etc el senyal de sortida —també continu— és proporcional a la solució numèrica del problema plantejat Són ràpids i poden treballar en parallel, però tenen l’…
Transparència Internacional
Organització internacional no governamental creada el 1993 amb la finalitat de combatre la corrupció arreu del món.
Observa una posició d’independència i neutralitat polítiques per tal d’assolir els seus objectius fundacionals establir una diagnosi basada en dades fiables sobre la corrupció en cada cas, garantir la transparència dels governants envers els ciutadans i promoure la responsabilitat a tots els nivells de la societat, especialment en el compliment de les lleis, els mecanismes, els compromisos i els valors democràtics Malgrat que el finançament prové tant de pressupostos governamentals com de projectes d’organitzacions internacionals per al desenvolupament, i de donacions d’empreses…
Pòlit cantaire
Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de la cua, molt…
Agró blanc
L’agró blanc Egretta alba és un ocell gran i esvelt ateny 89 cm mancat del plomall que caracteritza molts dels altres ocells del seu grup A l’hivern, que és quan el solem veure a les nostres terres, té el bec groc Oriol Alamany Abans del 1977 l’agró blanc era catalogat com un ocell accidental molt escàs als Països Catalans actualment la seva situació ha canviat i ara és un hivernant regular, però molt escàs al delta de l’Ebre, i s’observa ocasionalment en migració per la Catalunya Nord i la resta del Principat, mentre que encara és excepcional a les Balears, on no s’ha vist els darrers anys…
Merla cuablanca
Àrea de nidificació de la merla cuablanca Oenanthe leucura als Països Catalans Maber, original dels autors La merla cuablanca és un ocell sedentari i nidificador, molt rar a la Catalunya Nord, més aviat local i escàs a la resta del Principat i més estès i relativament comú al País Valencià A les Balears és excepcional És una espècie pròpia de les zones mediterrànies àrides, pedregoses, amb poca vegetació i molt de sòl nu Viu a les àrees litorals rocoses, a les serralades mediterrànies que són predominantment calcàries, molt rocoses i amb nombrosos cingles En aquestes se situa a les carenes…
xarxa sinòptica
Meteorologia
Xarxa d’estacions meteorològiques que tenen un programa específic d’observacions simultànies, generalment coordinades per l’Organització Meteorològica Mundial.
Aquesta xarxa actua a gran escala les estacions disten entre si, com a mínim, uns 100 km i abasta una gran extensió de territori, com pot ser un continent, un hemisferi o la totalitat de la superfície terrestre Les dades de la xarxa sinòptica constitueixen l’entrada per a inicialitzar l’estat de l’atmosfera als models numèrics de predicció meteorològica
signatura espectral
Combinació específica de radiació electromagnètica reflectida i absorbida a diferents longituds d’ona que identifica un objecte o un ésser viu de manera única.
Aquesta resposta espectral és el resultat de la interacció de la llum solar, que arriba filtrada per l’atmosfera, amb els diferents materials que troba a la superfície terrestre La signatura espectral que caracteritza l’aigua, la vegetació, la terra, etcètera, ha estat obtinguda al laboratori, i això permet interpretar les dades sobre la superfície de la Terra que proporcionen els satèllits
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina