Resultats de la cerca
Es mostren 5051 resultats
Sant Martí de la Riba (Sant Feliu d’Avall)
Art romànic
Situació Edifici molt transformat, que sembla remuntar-se a l’inici del segle XII Arxiu Gavín Aquesta església és situada a uns 500 m a llevant del poble de Sant Feliu d’Avall, al peu del voló o petita falla a l’encapçalament de l’antiga riba de la Tet Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 0,6” N - Long 2° 44’ 44,4” E Història El “voló” de Sant Feliu d’Avall és esmentat ja al segle XI “ ad ipso volo ”, 1055 “ ad volonem Sancto Felicis ”, v1090 “ el Volonas ”, segle XIX L’església de Sant Martí és emplaçada en un indret que correspon al lloc dit també “ Ripa Fracta ” riba trencada…
Modificacions mamàries durant l’embaràs
Patologia humana
Les mames són directament afectades per l’acció de les hormones secretades durant l’embaràs, ja que precisament una de les funcions que tenen és preparar les estructures mamaries per a l’alletament A causa dels efectes hormonals, les glàndules i els conductes de les mames es desenvolupen per a poder produir-hi la llet i, per tant, aquestes augmenten de volum És fins i tot possible que d’ençà de la meitat de l’embaràs surti alguna secreció pels mugrons En créixer les mames, hi augmenta la circulació de sang i, en general, les venes esdevenen més gruixudes i visibles Com tota la mama, l’arèola…
Sant Esteve del Mall

Aspecte del despoblat de Sant Esteve del Mall
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), que fins el 1970 formà part del municipi de Queixigar, del qual fou fins abans del 1920 el centre administratiu.
Es troba al cim d’un serrat que separa les valls de l’Isàvena i del seu afluent per l’esquerra, el barranc de Sant Esteve , contrafort meridional de la serra del Cis De la seva església parroquial Sant Esteve, consagrada el 1124, depèn el santuari de Sant Sadurní del Mall El lloc és esmentat ja al segle X s’hi fortificà el comte Ramon II de Ribagorça per a la conquesta de Roda
Sales
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Sales) del municipi de Viladecans (Baix Llobregat), al NE del poble, prop del cementiri, dins la quadra Burguesa.
El lloc és esmentat ja al segle X, que fou adquirit pel monestir de Sant Cugat del Vallès Passà, posteriorment, a un canonge de Barcelona, que en féu donació 1147 al capítol canonical, que el cedí a l’hospital de la catedral Depengué fins el 1746 de la parròquia de Sant Climent de Llobregat Sota l’ermita, prop de l’actual cementiri, hi ha les restes d’una villa romana del segle I
Querbús

El castell de Querbús
Romain Bréget (CC BY-SA 3.0)
Castell
Antic castell del Perapertusès, dins el terme de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt., dominant per llevant el grau de Maurí.
S'accedeix al penyal sobre el qual s’aixeca per un camí graonat, defensat per tres recintes murats resten al cim diverses edificacions, entre les quals un gran edifici poligonal, cobert amb voltes gòtiques, i una torre adossada, restaurats en 1950-54 Esmentat ja el 1020, pertangué als senyors de Perapertusa Fou assetjat per les forces del rei de França el 1255 i Jaume I el cedí a Lluís IX pel tractat de Corbeil 1258
Aulet
Poble
Poble del municipi de Sopeira (Ribagorça), situat a 840 m d’altitud a la vall de la Noguera Ribagorçana, en una punta de la vora occidental del pantà d’Escales (79 h agl [1960]).
Dins del terme hi ha el santuari de Rocamora i el torrent d’Aulet Al sud d’Aulet, al vessant meridional de la muntanya anomenada el Talló d’Aulet, prop del límit amb el terme d’Areny de Noguera, es troben els cortals d’Aulet L’antic castell d’Aulet és esmentat ja l’any 851 en aquesta època era un centre d’explotació vitícola, com el veí despoblat de Sant Sadurní d’Aulet
Laspan
Despoblat
Despoblat i antiga vila del terme d’Arties (Vall d’Aran), d’emplaçament desconegut, prop de Garòs, que al segle XIV tenia 23 focs.
Apareix esmentat amb el seu cònsol Arnau Bardia l’any 1298, amb Arnau Sala, oriundum de Laspan 1312 i com a vilà de la Vall d’Aran, amb el nom de Lespa el 1278 El 10 de novembre de 1313 els tres cònsols de la ville de Laspane amb els tretze caps de casa que formaven el seu cens feren jurament d’homenatge i fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
Francesc de Mèscua
Literatura catalana
Poeta navarrès.
Vida i obra Esmentat per Torroella al poema collectiu Tant mon voler , obtingué l’espasa que oferia el capítol de la seu de València a la millor composició sobre la Immaculada, Fermant los ulls alt en l’amor eterna , en el certamen convocat el 1440 L’any 1454 redactà unes instruccions per al cavaller Joan Albertí, que Pere Joan Ferrer incorporà al Sumari de batalla a ultrança Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Lucas Ruiz de Ribayaz
Música
Arpista, guitarrista i compositor castellà, de la biografia del qual s’ignoren moltes dades.
En el seu tractat Luz y norte musical Madrid, 1677 diu que havia viatjat " a regiones remotas y ultramarinas " també se sap que fou clergue, amb un benefici canònic de la collegiata de Vilafranca do Bierzo En el tractat abans esmentat, un dels més importants de la segona meitat del segle XVII, es fa ressò de l’obra de Gaspar Sanz 1674, com també d’A Lorente i de J del Vado
Togores
Caseria
Santuari
Caseria, santuari i antiga quadra del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), al NE del terme, a la vall del riu Tort, dins la parròquia de Jonqueres.
El lloc és esmentat ja el 986 el llinatge de Togores, des del 1159 La casa i santuari de Togores es troben a la dreta del riu la capella, dedicada a santa Maria i a sant Abdó i sant Senén, és esmentada ja el 1323 Fou residència, durant un quant temps, al començament del s XV, de donades en aquells anys la jurisdicció de la quadra pertanyia al monestir de Sant Llorenç del Munt
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina