Les mames són directament afectades per l’acció de les hormones secretades durant l’embaràs, ja que precisament una de les funcions que tenen és preparar les estructures mamaries per a l’alletament. A causa dels efectes hormonals, les glàndules i els conductes de les mames es desenvolupen per a poder produir-hi la llet i, per tant, aquestes augmenten de volum. És fins i tot possible que d’ençà de la meitat de l’embaràs surti alguna secreció pels mugrons. En créixer les mames, hi augmenta la circulació de sang i, en general, les venes esdevenen més gruixudes i visibles. Com tota la mama, l’arèola que envolta el mugró augmenta de grandària i, com ja s’ha esmentat, s’incrementa la pigmentació.
En molts casos, el creixement de les mames produeix una sensació de formigueig o molèsties, i fins i tot dolor. A més, moltes dones noten un augment de sensibilitat en la pell de les mames, especialment als mugrons, que pot arribar a fer molt molest qualsevol fregadís o carícia. Un altre trastorn que es pot presentar a les mames és la formació d’estries, com també s’ha esmentat.
Per a reduir les molèsties mamaries, l’embarassada ha de protegir-se les mames amb un sostenidor que li afermi bé els pits. Són preferibles els sostenidors de fibres naturals, no sintètiques, que tinguin unes tires amples perquè no es clavin a l’esquena. Si s’hi presenten secrecions, en assecar-se poden formar crostes sobre el mugró. En aquests casos, és convenient d’extremar les mesures higièniques i desprendre’n les crostes, rentant els mugrons amb aigua tèbia. Per a evitar l’adherència de les crostes i alhora enfortir els mugrons de cara al període d’alletament, és recomanable l’aplicació d’una solució de taní i glicerina.