Resultats de la cerca
Es mostren 741 resultats
trenar
Indústria tèxtil
Entreteixir (tres o més filats o grups de fils) prenent el que fa o els que fan servei de trama i fent-los passar alternativament per sobre i per sota dels restants, que fan servei d’ordit.
retorcedora
Indústria tèxtil
Selfactina o contínua de retòrcer, que es diferencia de les de filar perquè en lloc del tren d’estiratge, té un mecanisme de cilindres, que lliura sense estiratge, dos o més fils que són retorts pels fusos.
feltre
Indústria tèxtil
Espècie de drap gruixut de llana o pèl, no fabricat a base de fils d’ordit i de trama, sinó compost de fibres adherides les unes amb les altres, destinat a la fabricació de capells i filtres.
espasa
Diferents tipus d’espasa
© Fototeca.cat
Militar
Arma ofensiva formada per una llarga fulla tallant i punxant, d’un o dos fils, recta o corbada, i una empunyadura, amb guardamà o sense, on s’engrapa la mà, o ambdues mans, per al seu maneig.
És probable que les primeres fulles fossin, en època prehistòrica, d’una fusta dura, com ho són encara les d’alguns pobles de cultura primitiva Les més antigues conservades són de coure, després de bronze, més endavant de ferro i finalment d’acer Als segles XI-XII l’espasa, de vegades dita bran que és pròpiament la fulla, tenia pom, braços, mantí o guarnició i foure o beina sovint era d’una gran riquesa la part superior era anomenada boca , i la inferior, ercontera, guaspa Al segle XV els tipus d’espasa eren molt variats, amb mides que oscillaven entre 1,40 i 0,75 m de llargària les més…
droguet
Indústria tèxtil
Tela de seda o de llana o cotó amb dibuixos formats per trames espolinades els fils de les quals passaven, pel revers de la tela, d’un dibuix a l’altre sense ésser teixits a l’ordit.
Procedents de França, Anglaterra i Holanda, foren emprats com a cobretaules i per a vànoves als s XVII i XVIII
xantung
Indústria tèxtil
Teixit fet amb fils de seda silvestre o, més correntment, de cotó, amb lligat de tafetà, que presenta una irregularitat en el gra, en el sentit de la trama, produïda per un fil de trama amb gates.
La transferència de tecnologia en la industrialització llanera
El cas de la indústria llanera mostra molt bé com la difusió de tecnologia tèxtil operava, ja des d’abans de la industrialització, en ones concèntriques des dels centres d’innovació A l’igual que passa amb les ones de l’impacte d’una pedra en l’aigua, la rapidesa i la intensitat de la difusió estaven en funció de la distància –mesurada aquí en termes econòmics– respecte als focus innovadors nord d’Anglaterra de manera destacada, França septentrional i Liegois a continuació Tanmateix, des de molt aviat, les ones concèntriques provocades des dels grans centres d’impacte es van veure tallades en…
retort
Indústria tèxtil
Teixit de cotó blanquejat, amb lligat de plana, en el qual tant l’ordit com la trama són fils de dos caps retorçats, emprats per a confeccionar roba interior de gran resistència, com la destinada a usos militars.
Hom en fabrica una imitació, que gairebé l’ha substituït, anomenada semis
antibaló
Indústria tèxtil
En una màquina contínua de filar o retòrcer, dispositiu consistent en un anell de filferro concèntric al fus, o bé en una planxa col·locada entre cada dos fusos, amb la funció d’impedir que els fils es casin.
arrufat
Indústria tèxtil
Efecte d’arrugues que hom produeix en els teixits per diferents procediments, com valent-se de dos ordits alternats disposats en dos plegadors l’un dels quals és fet funcionar amb més tibantor que l’altre perquè els fils d’aquest produeixin les arrugues, o, en els teixits fabricats amb fils de fibres vegetals, aplicant una solució de sosa càustica a certes parts del teixit, que queden arronsades i fan que s’arruguin les parts no tractades amb la sosa.