Resultats de la cerca

Hom li deu, alhora que a Bauer i a Virolleaud, el desxiframent de l’escriptura alfabètica ugarítica, com també un primer desxiframent de les inscripcions pseudojeroglífiques de Biblos

S’inicià a la Unió Esportiva d’Horta, amb la qual fou campió d’Espanya i de Catalunya en categoria júnior en 50 m, 100 m, 200 m, 400 m i 1500 m lliure L’any 1997 marxà al CN Hospitalet i, alhora, gaudí d’una beca al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Després passà pel CN Catalunya 2003 i el CN Sant Andreu 2005 Especialitzat en proves de fons, en el seu palmarès figuren dues medalles de bronze 2000 en les curses de 5 i 25 km i una medalla de plata en 800 m lliures 2001, aconseguides en els Campionats d’Espanya, i una medalla d’or en els 5 km dels Campionats d’Espanya de llarga distància en…

La capital és Saintes Rebé el nom de la tribu galla dels sàntons i formà part de l’Aquitània Presa successivament pels alans, els vàndals i els visigots 419, l’any 507 fou sotmesa per Clodoveu I Més tard, formà part del ducat d’Aquitània i el 1152 passà a Anglaterra pel matrimoni d’Elionor d’Aquitània amb Enric Plantagenet Reconquerida pels francesos, que la incorporaren a llur regne 1375, durant la Reforma fou un feu important del protestantisme a França

L’incident consistí en el fet que Bismarck féu publicar, adulterat, el text del telegrama oficial sobre la visita d’un delegat de Napoleó III a la ciutat d’Ems actualment Bad Ems, a Renània-Palatinat, República Federal d’Alemanya per demanar a Guillem I de Prússia la renúncia del príncep Leopold de Hohenzollern com a candidat al tron d’Espanya, vacant des del 1868 França aprofità l’ocasió per a declarar la guerra, que era precisament la pretensió de Bismarck

Germà petit de Napoleó, aquest feu que es divorciés d’Elisabeth Patterson i es casés amb la princesa Caterina, filla del rei de Württemberg 1807, i el nomenà rei de Westfàlia Perdut el tron, rebé el títol de príncep de Montfort Havent tornat a França el 1848, treballà a favor del seu nebot, el futur Napoleó III Tingué dos fills Matilde i Josep Carles Pau Bonaparte, conegut també com a Jeroni o Príncep Napoleó i dit Plon-Plon Trieste 1822 — Roma 1891, que collaborà amb Napoleó III, el qual influí perquè fes costat a la política d’unificació italiana El 1876 dirigí el partit…

Al llarg d’ambdues costes hi ha ports importants Folkestone i Dover, d’Anglaterra Boulogne-sur-Mer i Calais, de França

Centre turístic, té, a més, indústries metallúrgiques, elèctriques i farmacèutiques Hi ha també un centre d’investigacions balístiques i aerodinàmiques El 1366 hi fou signat un acord entre Carles V de França i Carles II de Navarra, a conseqüència de la derrota del navarrès a Cocherel 1364 Carles II renuncià la Xampanya, Brie i Bretanya, i rebé una part de Normandia i Montpeller Malgrat les destrosses de la Segona Guerra Mundial, conserva l’església de Notre Dame s XIV-XV i la torre dels Arxius, del s XII, restaurada

Aquest hagué de cedir a França dues terceres parts del seu patrimoni principalment el ducat de Narbona i el vescomtat de Carcassona i es comprometé a pelegrinar a Terra Santa, a combatre l’heretgia albigesa amb la fundació de la Universitat de Tolosa, entre altres mesures i a cedir en matrimoni la seva filla Joana a Alfons de Poitiers, germà de Lluís IX de França

La rivalitat entre ambdós estats fou agreujada per les aspiracions d’un Hohenzollern a la corona espanyola malgrat que aquest renuncià davant les pressions de Napoleó III, la temerària diplomàcia francesa, volent obtenir de Prússia una concessió pública, féu inevitable la ruptura ruptura desitjada, d’altra banda, per Bismarck, puix que la guerra situà Prússia definitivament al capdavant dels estats alemanys El 19 de juliol de 1870 França declarà la guerra Després d’alguns avanços francesos sense importància, es produí l’ofensiva prussiana, comandada per Moltke, el qual, després…

Àustria reconeixia a França la possessió dels Països Baixos austríacs, es comprometia a cedir-li un sector de terres alemanyes a l’esquerra del Rin i reconeixia la República Cisalpina França, per contra, li atorgava el marge esquerre de l’Àdige amb Venècia, Ístria i Dalmàcia