Resultats de la cerca

Des de 1992 s’anomenà Frente Marxista-Leninista de los Pueblos de España Frente M-L PE El líder era Lorenzo Ruiz Edita Nuestra Lucha Al novembre de 1995 fou inscrit aquest darrer partit amb seu a la Roca del Vallès, promogut per Gregorio Fernández, Jesús Prades, Antonio de Miguel Quiles, Francisco Expósito Prieto y Evangelino Fernández El 1993 s’hi integrà l’ Organización Leninista

Deficitari i de petit tiratge, es caracteritzà sempre pel fet de seguir la línia marcada per les publicacions oficials del règim franquista En ésser dissolt el Movimiento el 1976, el diari fou traspassat al servei de Medios de Comunicación Social del Estado, i l’any següent deixà de publicar-se El dirigiren també Fernando Ramos, Vicente Domínguez Isla, Federico Gallo i Jesús Val Jarrín

Fou sacerdot i, potser, bisbe Escriví un Paschale carmen , en hexàmetres, de poc valor poètic, que amplià en un Opus Paschale , en prosa rítmica Hi tracta els fets més importants de l’Antic Testament i de la vida i passió de Jesús Coneixedor i imitador dels principals poetes llatins de l’època imperial, és autor de l’himne A solis ortus cardine , integrat a la litúrgia llatina

Fou alumne d’Agustín del Castillo i de Zurbarán, que l’influí A Còrdova adquirí fama per les seves Puríssimes i altres temes religiosos i pintà diversos quadres per a l’església i el convent de San Francisco, i una Fugida a Egipte per a l’església de la Victoria Se li atribueix el quadre Mare de Déu amb l’Infant Jesús , del Museu de Montpeller

Realitzà aquesta fundació amb l’ànim d’ajudar les adolescents desemparades i reformar les menors recloses a les presons A Astorga, amb l’aprovació del seu bisbe, vestí l’hàbit amb sis companyes més el 1896, i s’anomenà des d’aleshores Maria Teresa de Jesús En morir, tenia dues cases més, a Llanes Astúries i a Madrid actualment la congregació es troba estesa arreu del món

Canonge de Màlaga, defensà l’alliberament evangèlic de l’home i el diàleg amb el marxisme San Pablo al día 1956, El cristianismo no es un humanismo 1966, Creer es comprometerse 1967, El poder popular, tentación de Jesús 1983 Collaborador de Qüestions de Vida Cristiana , fou una de les figures més decisives del catolicisme espanyol A Ay de mí si no evangelizare 1971 es presenta ell mateix

Fou alumne del Collegi de Cordelles a Barcelona i estudià, després, humanitats El 1759 entrà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió, residí a Ferrara, on fou ordenat prevere És autor de Valencia , poema en tres cants 1704, i deixà inèdits El espíritu de las bellas artes , en tres volums, que combatia Esteban de Artega, i diverses poesies i traduccions de clàssics

Estudià a Cervera Ingressà en la Companyia de Jesús i fou catedràtic de filosofia i de teologia a la Universitat de Cervera Arran de l’expulsió dels jesuïtes, passà a Itàlia 1767 i ensenyà filosofia i ciències naturals a Roma El 1787 fou acceptat com a membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, a la qual envià alguns treballs

Fill de Segimon III, succeí el seu germà Ladislau IV, per a la qual cosa hagué d’abandonar la Companyia de Jesús, on havia ingressat el 1640 Signà les paus d’Oliva 1660 i Andrusovo 1667, per les quals cedí la Prússia oriental a l’elector de Brandenburg, Ucraïna i la Rússia Blanca al tsar i Livònia a Suècia Abdicà el 1668, i es retirà a França

Assessor de la batllia general 1590 i de l’audiència, i conseller segon de Barcelona 1608 Jeroni Pujades li dedicà la seva Crònica 1609 Fundà 1626 el convent de carmelitans descalços a Gràcia els Josepets , on fou enterrat en un panteó Publicà una Relación de las fiestas que se celebraron en Barcelona y en otras partes de Cataluña por la beatificación de santa Teresa de Jesús 1615