Resultats de la cerca

Ingressà a l’orde de Sant Francesc 1281 i estudià a Oxford i a Cambridge, on al cap de poc temps fou professor Obtingué 1305 el grau de magister a París, on escriví la major part de la seva obra, i el 1307 fou cridat a Colònia Hereu d’Agustí, Anselm i Avicenna, i en contrast formal amb Tomàs d’Aquino, intentà d’establir críticament els límits de la raó humana per tal de delimitar la part del coneixement que correspon a la ciència i el que cal deixar a l’assentiment de la fe En aquest sentit, tot el que no és demostrable rigorosament pertany al domini de l’arbitrarietat i de la llibertat, és a…

Fill d’obrers, rebé el sacerdoci 1935 i es doctorà en teologia amb una tesi sobre Rosmini Professor de seminari i responsable diocesà de catequesi, fou elegit bisbe de Vittorio Veneto 1958, patriarca de Venècia 1969 i cardenal 1973 Moderat, de relacions fàcils, compensà la intransigència doctrinal amb una gran humanitat La participació en el concili II del Vaticà i en els sínodes episcopals el revelaren primordialment com a pastor Amb el nom que escollí per a papa indicà que volia continuar l’obra renovadora dels seus dos predecessors, però morí als trenta-tres dies de la seva elecció El 4 de…

Durant la guerra civil de 1462-72 es revelà com un dels primers capitans de Joan II fou conegut com el Bastard de Cardona El 1474 dugué a terme una important missió diplomàtica al Rosselló, i tingué un paper destacat a les corts de 1473-79

L’estat actual de la recerca no ha permès discernir amb claredat si es tracta de dues persones diferents o bé són el mateix personatge Un Joan Bonet de Paredes, conegut també com a Joan de Paredes, nasqué a Oriola a mitjan segle XVII i morí a Toledo el 1710 Fou mestre de capella i compositor Segons López Calo, la seva carrera musical s’inicià com a mestre de capella de Berlanga el 1680, càrrec que també exercí a Palència i Segòvia 1684 i, pels volts del 1686, al reial monestir de La Encarnación de Madrid Els darrers anys de la seva vida 1702 o 1706, segons López Calo…

Format al Club Egara, en el qual desenvolupà tota la seva carrera, guanyà tres Campionats de Catalunya 1972, 1973, 1974, sis Lligues estatals 1971-75, 1979 i quatre Copes d’Espanya 1968, 1969, 1971, 1972 Amb la selecció espanyola, es proclamà campió d’Europa 1974 i disputà tres Copes del Món 1973, 1975, 1978 i els Jocs Olímpics de Mont-real 1976

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i membre del CADE Centre Acadèmic d’Escalada des del 1961, el qual presidí 1968-72 Realitzà ascensions al Pedraforca, els Pirineus, les Calanques França i l’Atles 1966, algunes de les quals foren pioneres L’any 1970 dirigí l’expedició científica a la Patagònia austral, en la qual s’intentà l’escalada al Cerro Torre L’any 1976 visità els Andes del Perú El 1977 participà en una expedició del CEC a l’Hindu Kush que intentà fer el Koh-e-Bandaka i que ascendí l’M7 6 284 m per la via Països Catalans, una ruta de 1 000 m de 45º de pendent Coordinà dues…

Fou campió de Catalunya de minimotos 1995 i d’escúters de 50 cc 1997 i subcampió d’escúters F1 1999 i de la Copa Rieju de supermotard 50 cc 2002 Guanyà la Copa Master Honda Supermotard Cup de 450 cc 2004 Disputà el Mundial de supersport 2006-10 i de superbike 2011, 2012 El 2 d’abril de 2012 patí una greu lesió al circuit d’Imola que l’obligà a abandonar el motociclisme

El 1965 fou membre fundador del Club d’Enganxos i Equitació de Catalunya Fou campió d’Espanya d’enganxos en la modalitat de tresillos 1974 Formà part del comitè organitzador del Campionat d’Espanya d’enganxos celebrat a Barcelona 1981 Participà en el Campionat d’Europa d’enganxos 1981 i capitanejà l’equip que disputà el primer Concurs Internacional d’Enganxos a Llimonera 1986 Des del 1975 fou jutge estatal d’enganxos de la Federació Hípica Espanyola Creà la primera escola d’enganxos gratuïta de Catalunya Collaborà en publicacions com El Caballo i fou un dels promotors de la recuperació de les…

Debutà al Club Esquí Berguedà el 1993 i passà pels equips Bicis Puig i Esport Lliure, amb el qual guanyà l’Obert de bicicleta tot terreny de Barcelona Fitxà per l’Ambisist i es proclamà campió de Catalunya 2004, 2008, 2011 de l’especialitat També ha guanyat la Copa Catalana Internacional de bicicleta tot terreny 2002, 2004, 2012, la VolCat 2009, 2010 i fou segon a la Titan Desert 2008

Practicà l’atletisme de jove i l’any 1939 s’inicià en la tasca de jutge al costat de Josep Maria Pallàs L’any 1955 participà com a jutge en els Jocs Mediterranis de Barcelona i el 1965 aconseguí el títol de jutge estatal d’atletisme L’any 1989 fou jutge de la Copa del Món disputada a l’estadi de Montjuïc Formà part de la directiva del Club Atlètic Vic entre el 1939 i el 1975 i en fou president durant tres anys Fou un dels impulsors de la construcció de l’estadi Torras i Bages També formà part de la comissió de cros de la Federació Catalana d’Atletisme