Resultats de la cerca

Fill d’obrers, rebé el sacerdoci 1935 i es doctorà en teologia amb una tesi sobre Rosmini Professor de seminari i responsable diocesà de catequesi, fou elegit bisbe de Vittorio Veneto 1958, patriarca de Venècia 1969 i cardenal 1973 Moderat, de relacions fàcils, compensà la intransigència doctrinal amb una gran humanitat La participació en el concili II del Vaticà i en els sínodes episcopals el revelaren primordialment com a pastor Amb el nom que escollí per a papa indicà que volia continuar l’obra renovadora dels seus dos predecessors, però morí als trenta-tres dies de la seva elecció El 4 de…

Ingressà a l’orde de Sant Francesc 1281 i estudià a Oxford i a Cambridge, on al cap de poc temps fou professor Obtingué 1305 el grau de magister a París, on escriví la major part de la seva obra, i el 1307 fou cridat a Colònia Hereu d’Agustí, Anselm i Avicenna, i en contrast formal amb Tomàs d’Aquino, intentà d’establir críticament els límits de la raó humana per tal de delimitar la part del coneixement que correspon a la ciència i el que cal deixar a l’assentiment de la fe En aquest sentit, tot el que no és demostrable rigorosament pertany al domini de l’arbitrarietat i de la llibertat, és a…

Durant la guerra civil de 1462-72 es revelà com un dels primers capitans de Joan II fou conegut com el Bastard de Cardona El 1474 dugué a terme una important missió diplomàtica al Rosselló, i tingué un paper destacat a les corts de 1473-79

L’estat actual de la recerca no ha permès discernir amb claredat si es tracta de dues persones diferents o bé són el mateix personatge Un Joan Bonet de Paredes, conegut també com a Joan de Paredes, nasqué a Oriola a mitjan segle XVII i morí a Toledo el 1710 Fou mestre de capella i compositor Segons López Calo, la seva carrera musical s’inicià com a mestre de capella de Berlanga el 1680, càrrec que també exercí a Palència i Segòvia 1684 i, pels volts del 1686, al reial monestir de La Encarnación de Madrid Els darrers anys de la seva vida 1702 o 1706, segons López Calo…

Debutà al Club Esquí Berguedà el 1993 i passà pels equips Bicis Puig i Esport Lliure, amb el qual guanyà l’Obert de bicicleta tot terreny de Barcelona Fitxà per l’Ambisist i es proclamà campió de Catalunya 2004, 2008, 2011 de l’especialitat També ha guanyat la Copa Catalana Internacional de bicicleta tot terreny 2002, 2004, 2012, la VolCat 2009, 2010 i fou segon a la Titan Desert 2008

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i membre del CADE Centre Acadèmic d’Escalada des del 1961, el qual presidí 1968-72 Realitzà ascensions al Pedraforca, els Pirineus, les Calanques França i l’Atles 1966, algunes de les quals foren pioneres L’any 1970 dirigí l’expedició científica a la Patagònia austral, en la qual s’intentà l’escalada al Cerro Torre L’any 1976 visità els Andes del Perú El 1977 participà en una expedició del CEC a l’Hindu Kush que intentà fer el Koh-e-Bandaka i que ascendí l’M7 6 284 m per la via Països Catalans, una ruta de 1 000 m de 45º de pendent Coordinà dues…

Format al Club Egara, en el qual desenvolupà tota la seva carrera, guanyà tres Campionats de Catalunya 1972, 1973, 1974, sis Lligues estatals 1971-75, 1979 i quatre Copes d’Espanya 1968, 1969, 1971, 1972 Amb la selecció espanyola, es proclamà campió d’Europa 1974 i disputà tres Copes del Món 1973, 1975, 1978 i els Jocs Olímpics de Mont-real 1976

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, també fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol Realitzà la primera ascensió absoluta per la via Zaratustra de la paret del Gallinero Ordesa, 1979, la primera travessia estatal de la integral de Peuterey al Mont Blanc 1981 i la primera estatal hivernal a la paret nord de l’Eiger amb Francesc Dalmases 1987 Formà part d’expedicions als Andes del Perú 1976, l’Hindu Kush 1977 i l’Everest 1988 L’any 1989 organitzà el primer Campionat de Catalunya d’escalada, a Coll de Nargó Fundà i dirigí l’Escola Taller de Muntanya de…

Jugà al GEiEG de Girona, equip en el qual romangué més de vint temporades Disputà un Campionat del Món d’handbol d’onze amb la selecció espanyola 1952 Visqué com a jugador la transició de l’handbol d’onze a l’handbol de set, modalitat en què també fou internacional Presidí la Federació Catalana d’Handbol 1982-88

Com a ciclista aficionat, fou tercer al Campionat d’Espanya de ciclocròs 1948, amb el Club Ciclista Provençalenc El 1952 entrà a collaborar amb Mundo Deportivo 1957-60, on creà una classificació de ciclistes A partir del 1960 ocupà diversos càrrecs en la Federació Catalana de Ciclisme FCC Impulsà normativament la primera edició de la Setmana Catalana i collaborà en la creació d’una reglamentació unitària per a les competicions per etapes que adoptà la Unió Ciclista Internacional El 1970 exercí de seleccionador català d’ amateurs i dissenyà la primera temporada catalana de ciclocròs El 1982…