Resultats de la cerca

Fou campiona de Catalunya en la modalitat estàndard 2007, 2008 i deu balls 2007, i d’Espanya, en estàndard 2003-09 i deu balls 2001, 2003-08, sempre amb la seva parella de ball Isaac Rovira És entrenadora titulada de ball estàndard i llatí i jutgessa estatal Retirada de la competició, dirigeix amb Isaac Rovira l’escola de ball de saló Dandi de Mollet del Vallès

En aquestes darreres zones, administrativament extragallegues i de consciència lingüística menys ferma, han estat produïdes manifestacions culturals escasses i modestes, a excepció de les cançons recents d’Amancio Prada, d’El Bierzo La població gallega, segons el cens del 1996, és de 2742622 h si hom té en compte el territori limítrof esmentat, la població de parla gallega és gairebé de més de tres milions Cal afegir-hi la població emigrant, que, si més no els primers anys de residència fora del país, resta fidel a la llengua natal en l’àmbit familiar i en determinades relacions…

A Doceo pueros litteras , el verb doceo regeix un complement objecte de persona en acusatiu pueros i un complement objecte de cosa en acusatiu litteras L’acusatiu doble també era emprat en frases on el complement objecte duia un complement predicatiu, tots dos en acusatiu Romani Ciceronem complement objecte patrem predicatiu patriae apellaverunt En llatí eren construïts amb acusatiu doble alguns verbs marcats pel sufix trans- Exercitum Ligerim traducit

Nomenat 1574 arquebisbe de Patres, es quedà com a auxiliar del bisbe de Siena Autor de dues comèdies i de sonets, traduí obres del grec i del llatí Les Annotazioni que afegí a la Poètica d’Aristòtil suscitaren nombroses polèmiques i tingueren influència en les teories sobre art de l’època Autor d’obres d’astronomia Delle stelle fisse , fou el primer a classificar els estels alfabèticament amb les lletres llatines

Catedràtic d’humanitats 1571-74 a la Universitat de Barcelona, abandonà l’activitat docent i es feu monjo al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron Segons Torres i Amat, és autor d’una comèdia, en llatí, sobre la batalla de Lepant 1571, que fou representada pels seus deixebles al final del segle XVIII se’n conservava un exemplar al monestir, però avui no en resta cap testimoni

Professor a la Universitat de Lund 1913 Figura cabdal de l’escola sueca de llatí tardà amb una gran influència sobre els llatinistes de Barcelona És famós pel seu Philologischer Kommentar zur Peregrinatio Aetheriae 1911 i pels dos volums de Syntactica 1928-1933 La seva obra pòstuma Late Latin 1959, sèrie d’estudis sobre la llatinitat tardana, és, pel seu caràcter programàtic i per la metodologia que revela, una obra fonamental

Es doctorà en teologia a Girona 1598, i després ingressà a la Companyia de Jesús El 1602 passà a residir a Mallorca, on fou professor d’humanitats al collegi de Monti-sion Destacat orador, fou jutge d’un certamen poètic celebrat el 1625, publicà en llatí Elegiaca poemata 1605 i deixà inèdites, entre altres, una biografia de santa Catalina Tomàs i Deffensionis Lullianae Regestum et Chronografia , obra de gran utilitat

Estudià dret a Barcelona i el 1867 entrà a la Companyia de Jesús A causa de la revolució del 1868 emigrà al Llenguadoc i a Provença, on féu els estudis Exercí el professorat de metafísica, ètica i teologia a València 1876, a Veruela 1878, a Tortosa 1886 i a Sarrià, on edità el seu notable Cursus theologicus Publicà vuit tractats de teologia, en llatí, a més d’articles en castellà

Un dels seus preceptes, emperò, en prescrivia l’aplicació a tot el Regne de València i, per tant, el text, originàriament en llatí, fou inclòs, traduït en català, en la redacció dels Furs del 1261, a través dels quals és conegut Hom ha identificat com a fonts jurídiques els privilegis originaris de la ciutat, les Consuetudines Ilerdenses, els Usatges i en general el dret consuetudinari i, probablement, el dret romà

Les féu redactar en llatí Jaume III de Mallorca, el 1337, i serviren de model a Pere III de Catalunya-Aragó, el 1344, per a les seves Ordinacions , que en són la traducció al català, feta pel secretari reial Mateu Adrià El còdex, de 79 folis de pergamí amb precioses miniatures, fou dut per Jaume III a França, i avui és la Koninklijke Bibliotheek Bibliothèque Royale de Brusselles