Resultats de la cerca

La falsa forma Biclara , no testificada, bé que freqüent, feu que hom el localitzés a Vallclara Conca de Barberà, nom que, tanmateix, fou posat a aquest indret per Ramon Berenguer IV en donar el lloc als premonstratencs Hom ha considerat com a més probable la identificació amb Beja Alentejo o amb Béjar Lleó

Apareix amb Pasqual I 819 Era escrit en lletres uncials o capitals, en dues ratlles, i anava precedit, o seguit d’una creu Quan s’escrivia tot seguit, sovint era autògraf del papa Sota Lleó IX 1049 es convertí en un monograma Hom el troba per última vegada sota Urbà V s XIV

Fou blasmat pel papa Hilari, pel fet d’haver violat, en consagrar un bisbe, a Die 464, la distribució de jurisdiccions de les seus d’Arle i de Viena establerta per Lleó I 450 Introduí a la Gàllia ~470 el costum de les rogatives La seva festa se celebra l’11 de maig

És considerada com la darrera gran victòria dels musulmans a la Península Aquesta desfeta fou aprofitada pels reis de Navarra, Lleó i Portugal Sanç VII, Alfons IX i Sanç I per pactar amb els almohades i envair els territoris del rei castellà, el qual únicament rebé ajuda d’Alfons I de Catalunya-Aragó

L’objectiu específic que perseguia era formar joves, sobretot universitaris, per al periodisme, la càtedra, la tribuna oratòria segons els ensenyaments de Lleó XIII Posteriorment foren creades diverses seccions temàtiques Donà suport al Centre Obrer Calassanci, amb seu als Escolapis de Sant Antoni Publicà la revista Academia Calasancia S'extingí el 1930

Recaptador d’imposts a la Mèsia, fou proclamat emperador per les tropes del tema d’Opsíkhion, que destronaren AnastasiII En no ésser reconegut, però, per les milícies de l’Àsia, que aclamaren com a emperador Lleó II, fou destronat i confinat en un monestir 717, on morí al cap de cinc anys

Així, a Catalunya-Aragó, el príncep de Girona a Castella-Lleó, el príncep d’Astúries a Portugal, de primer el príncep del Brasil i després el príncep de la Beira a Navarra, el príncep de Viana a Anglaterra, el príncep de Galles , a Itàlia, el príncep del Piemont o de Nàpols , etc

Debutà a l’Ademar de Lleó el 1998 i fou un dels fitxatges de més renom del FC Barcelona el 2001 Lateral, amb l’equip blaugrana només jugà una temporada i guanyà la Copa Asobal Des de la temporada 2002-03 juga al Ciudad Real És germà del també jugador d’handbol Raúl Entrerríos

El 2012 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent de l’Ademar de Lleó Amb el Barça ha guanyat el Mundial de clubs 2013, la Lliga 2013, 2014, la Copa Asobal 2012, 2013, 2014 i la Supercopa d’Espanya 2012, 2013, 2014 Juga d’extrem esquerre i és internacional amb la selecció del seu país

Antoni Tutau el contractà per a papers còmics 1882 Substituí Lleó Fontova al Teatre Romea de Barcelona 1890 com a cap de companyia Actuà a l’Argentina 1908, i, de retorn, passà al Teatre Principal de Barcelona el 1911 Escriví A sants i a minyons 1886 i A mig camí 1886, entre d’altres obres