Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia catalana, és catedràtic de valencià a l’ensenyament mitjà i collabora en diversos mitjans de comunicació escrits El País , El Punt , L’Espill , Caràcters , El Temps , Levante Des del 1991 presideix l’Agrupació Borrianenca de Cultura La seva producció literària inclou diferents gèneres, entre els quals sobresurt l’assaig Entre altres guardons, ha rebut dos cops el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari amb Llum, més llum Andreu Alfaro 1998 i  Manuel Vicent o la frase feliç 2013, i també és autor de  L’única passió noble 2015, premis…

Hom pot distingir, d’una banda, els arts de captura passiva , que actuen —com els ormeigs per excellència palangre, volantí, etc— capturant el peix que accidentalment hi topa són els sardinals , els tremalls i altres arts que mallen peix, és a dir els arts comunament anomenats xarxes arts de fons i arts de deriva D’altra banda, hom considera els arts de parany , els quals, de la mateixa manera que les nanses, representen un parany d’entrada fàcil o cobejable i de sortida pràcticament impossible són les almadraves, les morunes , etc I d’una altra banda, encara, hom parla d' arts d’encalç , els…

Quantitat de captures en funció de l’hora i durant quatre dies seguits Les barres grogues corresponen al període nocturn Original dels autors L’escamarlà o garagan Nephrops norvegicus és un crustaci decàpode que viu als fons de fang compacte de la plataforma i el talús continentals, tant a l’Atlàntic com a la Mediterrània, on constitueix una important pesquera A la Mediterrània occidental es troba entre 80 i 600 m de fondària Igual que altres peixos, molluscs i crustacis, l’escamarlà forma part íntima de la cultura gastronòmica i marinera del nostre país L’escamarlà és un animal que creix…

La llum procedent d’un estel llunyà situat immediatament darrere un altre estel que es troba a primer terme, pot aparèixer en forma d’anell L’observació d’aquest anell és difícil perquè requereix una alineació molt precisa dels estels Fins ara, hom n'ha detectat dos, per radiotelescopi, des de Nou Mèxic, la font MG1131+0456 i la MG1654+1346

La causa que origina el fenomen és la diferent desviació dispersió que els raigs corresponents a les distintes longituds d’ona que componen la llum solar experimenten en travessar l’atmosfera terrestre el raig verd és el primer a aparèixer a l’alba i el darrer a desaparèixer a la posta per l’horitzó de la mar

És un líquid d’un color que va de groc fosc a verd, d’olor agradable, gust amarg, que es descompon per l’acció de la llum i que conté principalment acetat de linalil 34-45%, limonè i linalol És emprat en cosmètica i en perfumeria i, en alguns casos, com a agent clarificant en les preparacions microscòpiques

Originàries de les regions tropicals d’Àsia i de Malàisia, són molt apreciades com a plantes d’interior pel seu port i per les seves flors Els horticultors han hibridat espècies de vanda entre elles i amb altres gèneres, per tal d’aconseguir una gran quantitat de tipus de flors diferents Necessiten molta llum i humitat ambiental

Fou professor de matemàtiques a Heidelberg 1586 i a Tübingen 1584 Partidari aferrissat del sistema heliocèntric de Copèrnic, convencé dels seus avantatges el seu deixeble Johannes Kepler Indicà les possibles causes de la llum cendrosa de la Lluna que hom observa durant el quart creixent i el quart minvant L’any 1596 edità el Mysterium cosmographicum de Kepler

Els seus experiments amb productes químics sensibles a la llum i, més tard, la seva associació amb Daguerre en feren un dels precursors de la fotografia Fou el primer a emprar la “cambra fosca” i el primer a obtenir un negatiu fotogràfic, el dia 9 de maig de 1816 Fou també l’introductor del mot “fotografia”

Collaborà en La Ilustració Catalana , i fundà i dirigí fins a la seva mort la Revista Ilustrada Jorba 1908-33, publicació cultural bilingüe Publicà nombroses obres de caràcter històric i folklòric La misteriosa llum 1882, Aforística mèdica popular catalana 1900, la seva obra més important, Receptari de Manresa segle XIV 1900, i altres de caràcter científic