Resultats de la cerca

Muller abans del 967 del comte Oliba Cabreta Consta assíduament al costat del seu marit fins que aquest es retirà 988 a Montecassino Governà aleshores juntament amb els fills Bernat , Guifré i Oliba , àdhuc després d’enviduar, el 990 A partir de la segona meitat del 993 aquest govern indivís fou fraccionat i llavors actuà solament al Vallespir, sobre el qual tenia potser alguns drets especials com a esponsalici fins a la seva mort

Filla d’ Andreu II i de Gertrudis de Merània i germana de Violant , muller de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou casada 1221 amb Lluís IV de Turíngia Vídua el 1227, fou apartada del tron pel seu cunyat Enric de Turíngia Entrà al tercer orde franciscà i es dedicà a l’hospici de pobres que havia fundat a Marburg Fou canonitzada el 1235 La seva festa se celebra el 17 de novembre

Participà en la batalla de Trafalgar Durant la guerra contra Napoleó, amb el grau de general, contribuí a les victòries de San Marcial i Vitòria Després de la tornada de Ferran VII, intentà 1815 un pronunciament liberal a la Corunya, que fracassà per la manca de collaboració de la tropa quan es proposava d’ocupar Santiago Jutjat per un consell de guerra, fou penjat La seva muller, Josefa Queipo de Llano, fou condemnada a presidi

Formà part del gimnàs municipal de Sabadell i participà en el Campionat d’Espanya per equips a final dels anys seixanta i principi dels setanta En categoria juvenil, fou subcampió d’Espanya 1969 i campió de Catalunya 1970 El 1972 guanyà el Trofeu Pablo Muller de segona categoria i fou quart al Campionat d’Espanya, també de segona Rebé el trofeu Àngel de plata 1971 Anys després fou entrenador del Gimnàs Llenas

En fou el fundador Alberto Azzo II d’Este mort el 1097, marquès i senyor d’Este, senyor de Rovigo i comte de Lumigiana, fill d’Alberto Azzo I i de Gualdrada d’Este , el qual fixà la residència a Este es casà primer amb Cunegunda, germana de Güelf III, duc de Caríntia i marquès de Verona, el qual adoptà llur fill, Güelf IV, que fou el tronc dels ducs güelfs de Baviera, de Brunsvic després reis d’Anglaterra i de Hannover i de Saxònia amb la segona muller, Garsenda del Maine, fou pare de Folco I d’Este Aquest mort vers el 1128, marquès d’Este, heretà les possessions italianes del seu pare El…

Té segurament la mateixa estirp que el llinatge senyorial de Castellnou Ansemund casat amb Quíxol, possiblement neta del comte Delà d’Empúries, senyor del castell de Cameles 941, cosa deduïble del fet que, des del 1000, els béns patrimonials del primer vescomte de Fenollet, Pere I —que conservaren els descendents després de perdut el vescomtat—, eren radicats entorn d’aquest castell de Cameles i havien estat repartits per Ansemund entre els seus fills el 941 a més, els mateixos noms apareixen a totes dues cases vescomtals vescomtat de Fenollet , vescomtat de Castellnou El fill…

Aquest castell es troba va inicialment dins el comtat d’Osona, però passà a formar part del patrimoni dels comtes de Besalú El castell formava part de les defenses de la vall de Gombrèn El terme del castell sembla que s’estenia per tota la vall El lloc de la vall de Gombrèn es documenta amb la forma de “ Gomesindo morto ” a partir de l’any 918, quan Tendered vengué al monestir de Sant Joan de les Abadesses una casa situada al comtat d’Osona, en els confins de la vila anomenada “ Gomesindo morto ” En canvi el castell de Blancafort no es documenta fins l’any 1 246, quan el rei Jaume I vengué…

El cavaller Roger de Lauria fou amic i servidor del rei Manfred I de Sicília, i sembla que morí a la batalla de Benevent 1266 La seva muller, Bella d’Amichi , dama de la infanta Constança, fou senyora de la vall de Seta, al Regne de València vivia encara el 1279 Llur fill, l’almirall Roger de Lauria , dit en català Roger de Lloria, heretà les possessions familiars valencianes i italianes Foren fills seus del primer enllaç Beatriu de Lloria i Lancia mare d’ Alfons Roger de Lloria , Jofredina de Lloria i Lancia, Hilària de Lloria i Lancia morta després del 1337, senyora de la baronia de Lauria…

Amb el consentiment de la muller, es féu monjo Amb Agustí polemitzà contra Cassià i Vicenç de Lerins semipelagianisme , contra els quals cercà debades la condemna papal, i escriví De gratia et libero arbitrio i Pro Augustino responsiones ad capitula obiectorum vicentiarum Mitigà l’augustinisme, subratllant la voluntat salvífica, positiva i universal, de Déu Escriptor fecund, és conegut com a poeta, teòleg i historiador intelligent i sagaç La seva festa se celebra el 25 de juny

Filla del rei Béla II i d’Agnès de Châtillon o d’Antioquia Es digué Margarida abans de casar-se 1185 amb l’emperador Isaac II Àngel, de qui fou segona muller Vídua el 1204, es tornà a casar aquell mateix any, amb el marquès Bonifaci I de Montferrat, rei de Tessalònica mort el 1207, amb qui tingué el rei Demetri de Tessalònica i encara es tornà a casar, amb Nicolas de Saint-Omer, senyor de Tebes