Resultats de la cerca

Fill de Pedro Fernández de Castro, senyor de Monforte i Lemos, i germà d’Inés de Castro i de Joana, muller de Pere I de Castella El 1354 capitanejà un alçament nobiliari contra aquest, però més tard se sumà a la causa del rei castellà, que el féu comte de Trastàmara Capturat a Montiel 1369, s’evadí i es refugià a Portugal, d’on fou expulsat el 1371, i hagué d’exiliar-se a Anglaterra

Sembla que fou procurador del seu orde a Roma, visitador i vicari del provincial de Tolosa Llenguadoc Residí molt de temps a Occitània, en diversos convents El 1600 abjurà públicament el catolicisme a l’església de Brageirac Bergerac, es casà i, probablement, acabà els seus dies a València, des d’on escriví una carta a la seva muller, refugiada a Anglaterra, carta que, traduïda del francès, fou publicada a Londres el 1603

Filla del comte Ramon Berenguer I, que la nomenà hereva, en substitució dels altres fills Ramon i Berenguer, i la posà sota la tutela de Guerau Alemany de Cervelló Fou casada amb el comte Guillem I de Cerdanya, de qui fou la tercera muller, i morí bastant abans que ell El 1085, amb el seu marit, li fou confiada pels magnats barcelonins la tutoria del seu nebot, fill de Ramon Berenguer II

Deixà escrita una Genealogia de la família de Blanes Llur fill i segon marquès Joan Esteve de Blanes i d’Évrard Perpinyà 1702 — 1764 fou comissari de la noblesa del Rosselló 1749-59 La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència

L’església de Sant Jaume del castell de Tost es coneix per les deixes testamentàries que feren a favor d’ella Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda en els respectius testaments del 1071 i el 1068 Concretament Arnau Mir deixava a Sant Jaume un alou per a la illuminació i el culte de l’església No s’ha trobat cap més esment ni notícia d’aquesta capella del castell

Muller de Joan Mei , impressor flamenc radicat a València, en enviduar 1556 continuà el negoci i estampà obres importants, com la Crònica de Jaume I 1556 i la de Ramon Muntaner 1558 El 1558 es casà amb l’impressor Pedro de Huete, que continuà la impremta de Mei Vídua de nou el 1587, continuà l’ofici amb el seu fill Pere Patrici , que la succeí al capdavant de la impremta en morir ella

Dirigí els periòdics Diari de Mataró i Llibertat S’exilià el 1939 i comprà una llibreria a Perpinyà 1951 Amb la seva muller, Rita Casals, creà l’emissió radiofònica Aires del Canigó a Perpinyà i fundà l’Esbart Dansaire del Rosselló Escriví en català a La Dépêche , escrits que signà Galdric de Prada Publicà l’opuscle El segle XIX Capítol d’un llibre inèdit 1963 És pare del promotor cultural Ramon Gual i Casals

Filla petita del Cid i primera muller de Ramon Berenguer III de Barcelona , amb el qual es casà, vers el 1098 El comte degué cercar en aquest matrimoni un nou camí per al triomf de les seves ambicions ponentines Tingué una filla, Ximena , que fou casada amb el comte Bernat III de Besalú 1107 i a la qual fou concedit en dot el comtat d’Osona, i després amb Roger III de Foix

Muller abans del 967 del comte Oliba Cabreta Consta assíduament al costat del seu marit fins que aquest es retirà 988 a Montecassino Governà aleshores juntament amb els fills Bernat , Guifré i Oliba , àdhuc després d’enviduar, el 990 A partir de la segona meitat del 993 aquest govern indivís fou fraccionat i llavors actuà solament al Vallespir, sobre el qual tenia potser alguns drets especials com a esponsalici fins a la seva mort

Fill d’una família noble, prengué part en la caiguda d’Aeci, i potser també participà en l’assassinat de Valentinià III 455 Reconegut com a august, obligà Eudòxia, vídua de l’emperador difunt, a casar-se amb ell, i donà la filla d’aquesta, Eudòxia, com a muller del seu fill Palladi En avançar sobre Roma els vàndals de Genseric, es féu escàpol, però fou capturat per la plebs, que l’assassinà bàrbarament