Resultats de la cerca
Es mostren 2591 resultats
Décio Pignatari
Literatura
Poeta brasiler.
Un dels pioners de la semiòtica i de la teoria de la comunicació al Brasil, i conreador de la poesia concreta, publicà el seu primer llibre de poemes Carrossel, el 1950 A més de la seva participació en l' Antologia Noigandres , amb Augusto de Campos i altres, de la seva obra destaquen Exercício findo 1968 i els assaigs Teoria de poesia concreta amb Augusto i Haroldo de Campos, Informação e Comunicação 1968, Contracomunicação 1971 i Semiótica e literatura 1974 El 1977 publicà Poesia/ posis É poesia , que aplega tota la seva obra poètica Traduí Dant, Goethe i Shakespeare Publicà també el volum…
Josep Martrus i Malagelada
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Deixà els estudis de filosofia per dedicar-se al comerç i després al periodisme, i fundà, a Manresa, els periòdics El Cardoner 1876, La Montaña 1880, Revista Catalana 1881-82 i Diario de Manresa 1885 Publicà llibres de poesies en castellà Visiones y realidades , 1871 i en català Brots primerencs , 1880 Faules alemanes en vers català , 1881, comèdies de costums La festa major , 1895, monòlegs còmics En Peguera , 1897 A les fosques , 1899 L’eclipse o l’home de la ullera , 1900, un “dramet” allegòric Manresa i Puigcercós , 1896 i alguns estudis, com ara Memoria sobre la organización y…
,
Dolors Sistac i Sanvicén
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en filosofia i lletres i pedagogia Fou professora universitària i collaboradora dels mitjans de comunicació S'inicià com a narradora amb els reculls de relats Passes de vellut 1994 i La vella dorment i altres històries 1994 És autora de l’estudi literari Líriques de silenci la cançó de dona a Safo, Renée Vivien i Maria-Mercè Marçal 2001 i en l’àmbit del periodisme publicà els seus articles a Passes de vellut 1994, La mirada encantada 2005 i Foc d'encenalls 2007 És també autora de Temps de llucar Segona memòria I 1922-1947 2012 i de l’estudi lingüístic El català d’…
,
Shirit Neshat
Art
Artista iranià.
El seu treball denuncia els prejudicis amb què la societat occidental percep la cultura islàmica, i qüestiona la visió d’una cultura sobre l’altra Posa en evidència els conflictes intellectuals d’identificació, de manipulació i de propaganda de la memòria cultural, i en defuig una única visió Manté una actitud crítica sobre les condicions de vida de les dones als països islàmics, i sobre la imposició violenta de normes religioses Utilitza imatges fotogràfiques i filmacions que interrelacionen el text, la música, el silenci i la imatge El seu treball es mostrà a la Tate Gallery de…
Francisco José de Caldas
Biologia
Geografia
Geògraf i naturalista colombià.
Recorregué una gran part de Colòmbia i l’Equador, estudiant-ne la vegetació, i participà en l’expedició de Humboldt i Bonpland A causa del seu lògic aïllament científic hagué de fer-se ell mateix els instruments d’observació, i inventà l’hipsòmetre Collaborà en l’expedició de José Celestino Mutis, i s’encarregà de la direcció de l’observatori astronòmic de Santa Fe Participà com a coronel en la guerra d’independència, i fou empresonat i afusellat per les tropes reialistes Les seves obres més importants són Memoria sobre la nivelación de las plantas que se cultivan en la vecindad del Ecuador…
Benito Feliu de San Pedro
Filosofia
Cristianisme
Escolapi il·lustrat.
Es doctorà en teologia a Roma El 1763 cooperà amb l’arquebisbe de València Andrés Mayoral en la creació del Seminari i Collegi Andresià, a càrrec dels escolapis, i n'escriví les constitucions Fou rector del Collegi de Sant Joaquim de València i provincial d’Aragó Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i intervingué en la reforma dels estudis de la Universitat de València 1787 Tingué cura de la impressió, a València, de la versió castellana de la Bíblia de Felipe Scio 1791-93 És autor d’estudis teològics, d’oracions circumstancials, d’una Arte del romance castellano 1769 i de…
Jean Bouin
Atletisme
Atleta francès.
Emprà els mètodes suecs de preparació tècnica i física L’any 1909 fou campió de França Guanyà tres vegades el Cross de les Nacions 1911, 1912 i 1913 Millorà el rècord mundial dels 10 000 m bo i situant-lo en 30’ 58’ 8/10 1911, i el de l’hora, amb 19,021 km A Barcelona hom organitza anualment d’ençà del 1920 el gran premi Jean Bouin , important cursa de fons instituïda en memòria seva tradicionalment ha estat disputat des del pont d’Esplugues de Llobregat fins a l’arc de Triomf a Barcelona, després fou traslladada al circuit a la Rambla i al passeig de Colom i, posteriorment, al…
Ezequiel Martín i Rovira
Música
Pianista i compositor català.
Vida Format amb els mestres Eusebi Bosch, Joan Salvat, Carles G Vidiella, Joan Lamote de Grignon i VM de Gibert, el 1920 inicià les seves activitats pedagògiques com a educador musical a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Precisament, aquesta tasca de divulgació del fet musical fou una de les seves màximes ocupacions en diferents institucions culturals de Barcelona Redactà diverses biografies de compositors catalans del segle XIX en la "Revista de l’Orfeó Gracienc", i compongué un bon nombre de cançons populars i també un interessant Trio 1930 per a violí, violoncel i piano Bibliografia Complement…
Vil·la Denise

Vil·la Denise
Jordi Iparraguirre (CC BY-SA 4.0)
Vil·la de Prats de Molló (Vallespir) on Francesc Macià preparà l’intent fallit d’invasió de Catalunya i on fou detingut, origen dels fets de Prats de Molló.
La villa fou feta construir per una família de Normandia amb la finalitat que la filla, de la qual la casa rebé el nom, prengués les aigües termals de la Presta Francesc Macià la llogà per a situar-hi el quarter de la seva operació Després dels fets, restà abandonada Venuda a un notari de Prada, passà als seus descendents, que la llogaren com a casa d’estiueig Davant la perspectiva d’un possible enderrocament, el desembre del 2020, amb el suport d’activistes i d’entitats independentistes, l’empresari Jaume Aragall l’adquirí i la cedí a l’Associació Casa Macià, constituïda per a…
Sixt V
Cristianisme
Nom que adoptà Felice Peretti en ésser elegit papa (1585-90).
Franciscà 1534 i inquisidor a Venècia 1557, fou bisbe de Sant'Agata dei Goti 1566 i de Fermo 1571-77 Aplicà la reforma tridentina reestructurant la cúria romana 1588, fixà en setanta els membres del collegi cardenalici, exigí la memòria diocesana dels bisbes en la visita ' ad limina ' i publicà la Vulgata 1590 Prohibí les censures mútues entre els partidaris de Baius i els de Lessius en la controvèrsia sobre la gràcia Políticament obstaculitzà el predomini castellà a Itàlia i impedí l’accessió al tron a Enric IV de França 1585 Es preocupà pels problemes urbans de Roma un dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina