Resultats de la cerca

Organitzat pel GG Lluïsos de Mataró, s’ha disputat al parc municipal, als voltants de l’estadi d’atletisme i al turó de Cerdanyola Vicente Egido, amb quatre triomfs, és qui l’ha guanyat més vegades, seguit de Pere Arco, amb tres En categoria femenina, Carme Valero el guanyà cinc vegades Des de mitjan anys noranta els organitzadors potenciaren la presència d’atletes kenyans i magribins, que donaren un gran nivell a la competició El 2010 fou l’escenari del Campionat de Catalunya

Fou fundat el 1953 per Pere Serra i el seu nom feia honor a la màxima figura del FC Barcelona, Ladislau Kubala Arribà a tenir set equips El juvenil fou subcampió de Catalunya 1959, mentre que l’ amateur assolí la primera categoria territorial la temporada 1960-61 Després jugà en divisions inferiors fins que, a mitjan anys seixanta, deixà de competir El 1977 un grup d’exjugadors impulsaren l’Associació de Veterans Kubalas, que participa en el Campionat de Catalunya d’aquesta categoria

Membre del FC Barcelona, fou juntament amb Pere Prat un dels millors especialistes de les curses de fons a mitjan dècada de 1910 Guanyà els dos primers Campionats d’Espanya de camp a través per equips representant Catalunya 1916, 1917 En el camp individual, fou segon 1916 i quart 1917 També es proclamà campió de Catalunya dels 5 000 m llisos 1916 El 1915 fou segon del rànquing espanyol dels 5 000 m llisos i el 1917, segon dels 10 000 m

Vida i obra Morí jove, quan encara era estudiant del seminari de Vic, on gaudí de certa fama entre alumnes i professors Conservades en diverses còpies manuscrites, les seves poesies demostren que la literatura festiva de tradició barroca era ben viva a mitjan s XIX Escriví nombroses composicions en català, d’entre les quals destaca Apuros del gramàtic llatí , un llarg poema en dècimes on satiritza la violenta pedagogia dels professors del seminari de Vic Bibliografia Prats Vidal, D 2002 Vegeu bibliografia

S’inicià en l’atletisme a Lleida, on formà part del Sícoris Club fins a mitjan dècada de 1970 Posteriorment, competí amb el Futbol Club Barcelona Fou quatre cops campió de Catalunya de salt de llargada a l’aire lliure 1971, 1972, 1974, 1977 i dos cops subcampió d’Espanya 1973, 1974 Millorà els rècords catalans de salt de llargada tant a l’aire lliure com en pista coberta Un cop retirat formà part com a tècnic de la Federació Espanyola d’Atletisme

Dirigí en diverses etapes el Reial Club Deportiu Espanyol En la seva primera temporada 1952-53, l’Espanyol fou líder durant la major part de la Lliga i acabà en quart lloc Continuà a la banqueta de Sarrià fins la penúltima jornada de la Lliga 1954-55 i hi retornà a mitjan campanya 1960-61 En l’edició 1963-64 tornà a l’Espanyol formant tàndem amb Pere Areso, però fou cessat abans d’acabar la primera volta de la Lliga

Al final de la dècada de 1970 accedí a la presidència del Club Hoquei Piera, quan era una secció del Club Natació Piera, el qual pujà a la divisió d’honor Deixà el càrrec el 1985 i un any després es convertí en el primer president de l’Associació de Clubs Espanyols d’Hoquei Patins, càrrec que mantingué durant una dècada A mitjan dècada dels noranta també presidí l’efímera Lliga Europea d’Associacions d’Hoquei, embrió de la futura Lliga Europea

Fou fundat l’any 1920 amb el nom de FC Valira i el 1922 ingressà a la federació catalana Posteriorment, s’anomenà Unió Esportiva Urgellenca i a mitjan anys vuitanta adoptà el seu nom actual La màxima categoria que ha assolit és la tercera divisió, en la qual milità les temporades 1956-57 i 1957-58 La temporada 2011-12 jugava a segona catalana Disputa els partits a l’estadi municipal i disposa de diversos equips de futbol de base

Construït a mitjan dècada de 1880, fou inaugurat l’any 1891 Ubicat al carrer de Provença, al barri de l’Eixample Practicava la gimnàstica higiènica, la natació i oferia classes d’esgrima i de tir al blanc Fou dirigit per Pere Romeu, que hi exercí com a professor d’esgrima La secció de gimnàstica era dirigida per Josep Maria Arandes L’any 1892 impulsà la construcció del velòdrom de la Bonanova També conegut com Gimnàs Catalán, desaparegué al principi del segle XX

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà en les competicions catalanes de tir a mitjan dècada de 1960 Entre el 1969 i el 1973 ocupà el càrrec de president de l’entitat, que en aquella època feia les funcions de federació catalana de tir olímpic Posteriorment hi seguí vinculat en la junta directiva Durant la seva etapa com a president organitzà l’encontre Barcelona-Munic a les installacions del club 1971 També fou directiu de la Federació Catalana de Llebrers