Resultats de la cerca
Es mostren 709 resultats
filtre de membrana
Biologia
Membrana artificial de porositat determinada, normalment composta per nitrat o acetat de cel·lulosa, policarbonat, etc, que hom utilitza per a separar o retenir microorganismes, partícules o molècules d’una mida determinada.
mineral

Classificació dels minerals
© fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sòlid homogeni i de composició química definida, format a la natura per un procés inorgànic i que posseeix, normalment, una estructura ordenada dels àtoms o de les molècules que el constitueixen.
La condició de sòlid natural és essencial, puix que al laboratori és possible de reproduir la majoria dels minerals, però en aquest cas són anomenats sintètics El fet d’ésser un sòlid homogeni vol dir que hi ha una sola classe de substància constituent, la qual no pot ésser descomposta en altres de més simples per procediments físics La condició que sigui format per un procés inorgànic elimina aquells sòlids homogenis produïts per animals i plantes closques de molluscs, coralls, etc La composició química definida vol dir que el mineral ha d’ésser una combinació, i les combinacions químiques…
aparell digestiu

Esquema de l’aparell digestiu humà
© IDEM
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…
L'home canvia el món
Tècnica i tecnologia El terme tecnologia no té un sol significat per aquest motiu, farem unes observacions generals, a fi d’aclarir-lo Per a poder progressar i modificar i controlar el medi en què viu, la humanitat necessita coneixements, i amb cada pas endavant sorgeixen nous interrogants Mirem de classificar els coneixements segons el tipus de preguntes a què responen En observar el món que ens envolta, podem demanar-nos com tenen lloc els fenòmens que s’hi esdevenen com cauen els pesos, com creixen els arbres, com es produeixen els llamps, etcètera La ciència és qui respon a aquestes…
Física 2019
Física
Primera "foto" d’un forat negre Imatge del forat negre © EHT Collaboration El 10 d’abril de 2019 passarà a la història com el dia que vam veure per primera vegada un forat negre, la notícia de l’any en física Concretament, s’ha aconseguit una imatge de l’horitzó dels esdeveniments del forat negre supermassiu al centre de la galàxia M87, anomenat M87* Tot i que aquest forat negre és tan gran ell sol té la mida de tot el nostre sistema solar i tan massiu 6500 milions de vegades la massa del nostre sol, per tal de veure’l s'ha necessitat una autèntica demostració d'enginy tecnològic per l’…
poliaddició
Química
Reacció de polimerització que procedeix mitjançant la interacció de grups funcionals de distintes molècules de monòmer sense eliminació de cap molècula petita, per diferenciar-la de les polimeritzacions per condensació o policondensacions.
Són exemples característics de poliaddició la reacció entre glicols i diïsocianats per formar poliuretans i les polimeritzacions amb obertura d’anell, com la transformació de l’òxid d’etilè en polietilenglicol i la de la caprolactama en poliamida niló-6
cel·lulosa
Química
Polisacàrid macromolecular, de fórmula
És el principal constituent de les parets cellulars dels vegetals superiors dels quals representa, en pes, la tercera part i el compost orgànic natural més abundant Identificada vers el 1837 pel francès Anselme Payen París 1795-1871, semblà als primers investigadors que era en íntima associació química amb uns altres constituents de les parets cellulars Tècnicament, hom qualifica de celluloses les fibres completament blanques obtingudes en sotmetre les matèries vegetals a determinats tractaments controlats de purificació, amb inclusió d’altres substàncies, com les hemicelluloses, de…
Connexions entre neurones. Sinapsis i neurotransmissors
Fisiologia humana
Quan l’impuls nerviós arriba a l’extrem d’un axó, es transmet a una altra neurona Però la transmissió no s’estableix per contacte directe, sinó que es realitza a través d’un mecanisme bioquímic que té lloc en una estructura constituïda per la neurona emissora i la receptora, anomenada sinapsi La sinapsi amplifica el senyal que arriba per l’axó i permet que cada neurona pugui transmetre dades a nombroses neurones, de vegades més de deu mil El mecanisme també permet que una cèllula pugui rebre estímuls conjunts de moltes altres cèllules, en alguns casos més de mil Hi ha diversos tipus de…
midó

El midó és constituït per moltes unitats de glucosa que formen una llarga cadena
© fototeca.cat
Química
Polisacàrid de fórmula general (C6H10O5)n, amb un alt grau de polimerització i constituït per molècules de glucosa en llur forma pirànica, unides per enllaços α-glucòsics.
De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component principal de les…
fluorescència
Física
Emissió de radiació per part d’àtoms o de molècules que han estat excitats per absorció de fotons (usualment, de l’ultraviolat), originada per una transició entre dos estats electrònics d’igual spin
.
El temps transcorregut entre l’acte de l’excitació i el de l’emissió és de 10 - 9 a 10 - 6 segons la qual cosa la distingeix de la fosforescència En els composts moleculars, tant l’excitació electrònica com la dissipació d’energia poden anar acompanyades de variacions de les energies de vibració i de rotació, i en els sòlids, a més, de fenòmens de relaxació del reticle Tots aquests processos fan que la radiació fluorescent sigui sempre d’una longitud d’ona més gran que la radiació excitadora llei de Stokes Entre els composts orgànics són fluorescents, per exemple, les ftaleïnes i els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina