Resultats de la cerca

El 1908 s’uní al moviment dels Joves turcs, però s’oposà després a les pretensions turques sobre Albània El 1914 derrocà el príncep Guillem de Wied, del qual havia estat ministre de la guerra i de l’interior, i s’erigí en president del govern provisional 1914-16 Presidí la delegació albanesa de pau a París 1919, on frenà les pretensions italianes sobre Albània Morí assassinat

Fou conseller de Martí l’Humà Impulsà les obres de la catedral de Barcelona i, juntament amb el Consell de Cent, les de l’Hospital de la Santa Creu Encomanà al miniaturista Rafael Destorrents el Missal de Santa Eulàlia 1403 Assistí al concili de Perpinyà convocat per Benet XIII 1408, però morí abans de signar la declaració que els assistents feren a favor d’aquest papa

Corregnà amb el seu germà Folc I fins a la mort d’aquest el 1040 Elegit bisbe d’Urgell 1036, consagrà les esglésies d’Urgell i de Cardona 1036 i assistí a la consagració de l’església de Girona 1039 Estigué molt relacionat amb el bisbe de Vic, Oliba Morí peregrinant cap a Terra Santa Fou venerat com a sant a la Seu d’Urgell

Poc temps abans de l’expedició a Mallorca 1229, Jaume I pledejà l’anullació del vincle, allegant llur parentiu, puix que tots dos eren besnets d’Alfons VII de Castella i de Berenguera filla de Ramon Berenguer III de Barcelona Obtinguda la separació canònica, fou concedida la legitimació de llur fill, l’infant Alfons 1229 Elionor es retirà al monestir de Las Huelgas, on morí

Segons Ramon Muntaner el regne de Múrcia, recentment conquerit per Jaume I 1265-66 en benefici de Castella, li era destinat i, en cas de morir sense descendència, havia de revertir a la corona catalanoaragonesa Segons Juan Manuel, fill d’un segon matrimoni de l’infant Manuel, morí emmetzinada per la seva germana Violant, muller d’Alfons X de Castella, acusació que sembla poc versemblant

Fill de Joan de Coloma i de Cardona, estudià a la Universitat de València i fou canonge magistral de Sevilla Essent bisbe de Barcelona establí el primer convent de caputxines, féu construir el nou sepulcre de sant Oleguer i féu pintar el retrat dels bisbes barcelonins per ornar el palau episcopal Conreà la poesia llatina Ocupà posteriorment la seu de Cartagena, i morí sense béns

Doctorat en ambdós drets, fou canonge de Barcelona Essent arquebisbe de Tarragona celebrà tres concilis provincials 1354, 1368, 1369 Nomenà examinadors de les obres de Ramon Llull 1372, posades en entredit per l’inquisidor Nicolau Eimeric El 1375 rebé el títol de patriarca d’Antioquia Fou partidari del papa d’Avinyó Climent VII Morí de tornada d’una visita a la cort papal d’Avinyó

De família catalana Fou empresonat 1896 per la seva relació amb els nacionalistes cubans i per les collaboracions a “La República Cubana” Fundà i dirigí la revista “Cuba en Europa” Del 1916 al 1939 fou director del diari barceloní “El Diluvio” Aplegà en llibre, amb el títol El peor enemigo de la República 1934, un conjunt d’articles contra Lerroux Tornat a Cuba, hi morí

Fou almirall de l’armada d’Índies i lluità 1641 contra els anglesos, que foragità de les illes de Santa Catalina i de la Providència Acompanyà Joan Josep d’Àustria a l’expedició a Nàpols 1647 El poeta Baltasar Gracián publicà un escrit en lloança de la seva conducta Prengué part en la guerra dels Segadors de Catalunya i morí en una nau davant Barcelona

Joan II de Portugal li encarregà la continuació de les exploracions de la costa africana Vorejà 1487 la punta meridional d’Àfrica, que batejà amb el nom de Cap de les Tempestes , anomenada més tard, per Joan II, de Bona Esperança El 1497 acompanyà Vasco de Gama a l’Índia, i el 1500 anà al Brasil en una expedició, durant la qual morí en un naufragi