Resultats de la cerca
Es mostren 3503 resultats
venda automàtica
Economia
Sistema de venda de productes per mitjà de màquines expenedores automàtiques que els despatxen i els cobren.
La primera màquina d’aquesta mena coneguda és del s XVIII, anglesa, amb la qual es venia tabac De fet, fou amb aquest producte que més es popularitzaren, juntament amb les de begudes En l’actualitat s’hi venen tota mena de mercaderies Normalment, les màquines són propietat d’una empresa operadora que les situa en tot tipus d’establiments i se n'encarrega del manteniment i proveïment En contrapartida, generalment el titular del local on es colloca l’aparell s’emporta una part del benefici
Santa Maria de Vilanova
Església
Església del municipi de l’Esquirol (Osona), al sector NW de Sant Martí Sescorts, passat el mas de les Coromines i prop del de la Foradada.
D’estil renaixentista, però amb reminiscències gòtiques, fou reconstruïda al segle XVI i ampliada el 1909, amb una capella del Santíssim Al seu costat hi hagué la rectoria de Sant Martí Sescorts, edificada l’any 1670 i incendiada el 1936 Tot i que l’església de Vilanova o de les Escales depengué sempre de Sant Martí, fou pràcticament el centre de la parròquia entre el segle XVII i l’any 1936, pel fet que els seus rectors hi residien a prop i hi celebraven normalment els cultes
balanç social
Economia
Report sobre les prestacions i càrregues socials d’una empresa, tant directes com indirectes.
L’àmbit social considerat és el de tota la gent que té a veure amb l’empresa assalariats, accionistes, clients, subministradors i públic en general El report comprèn l’enunciat de la política social de l’empresa, els objectius previstos i les mesures adoptades, i s’hi utilitzen tècniques similars a la de l’anàlisi costos-beneficis i una mena de compte de resultats Normalment, apareix en forma d’annex als comptes anuals Començà a fer-se als EUA, a la dècada dels seixanta
planxa

Planxa de vapor
© fototeca.cat
Tecnologia
Estri consistent en una peça metàl·lica molt llisa per sota i amb una nansa a la part superior per on s’agafa, que convenientment escalfada serveix per a planxar la roba, allisant-la sobre una post.
L’escalfament fet abans per contacte amb una font de calor fogó, forn, etc o bé tot cremant-hi carbó a l’interior, actualment es fa mitjançant una resistència elèctrica En aquest cas la planxa anomenada planxa elèctrica duu normalment un termòstat i un selector de temperatures manual per a regular la temperatura segons la mena de teixit a planxar Algunes dites planxes de vapor duen, a més, un dipòsit d’aigua, la qual, vaporitzada, humiteja la roba en el moment de planxar-la
sobrenom
Història
Sociologia
Dret civil
Nom afegit al nom d’una persona, sobretot per distingir-la d’altres del mateix nom.
Derivat primitivament del nom d’un dels pares, del lloc d’origen o d’un apellatiu, donà origen a l’actual cognom Establerta ja la forma jurídica, en continuà l’ús en les capes populars per exigències de concreció i d’expressivitat motiu , àlies Referit normalment a característiques físiques o morals de la persona alludida, fou conegut ja a l’antigor Cicero , ‘el del cigró al nas’ Nassus , ‘el nassut’, etc, i caracteritzà personatges importants medievals Carles el Calb, Oliba Cabreta, Guifré el Pelós, etc
mil·lerita

Mil·lerita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Sulfur de níquel, NiS.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Els cristalls són allargats, agrupats en feixos L’esclat és metàllic, i el color és groguenc, gris, verdós o bé negre Té duresa 3-3,5 i pes específic 5,3-5,7 Mai no es troba en grans masses i normalment va associat amb altres minerals de níquel N'han estat trobats bons exemplars a les mines de Bellmunt del Priorat La millerita, anomenada així en honor de WHMiller, rep també el nom de pirita capillar
craspedomonadals
Botànica
Ordre d’organismes unicel·lulars que viuen fixos per un peduncle o reunits en colònies.
Es caracteritzen per la presència d’un collar citoplasmàtic que envolta la base de llur flagel únic Quan neden, ho fan en general amb el flagel cap enrere, actuant com una cua de peix Les espècies més primitives Stylochromonas tenen dos plasts brunencs, però la majoria de les altres els han perduts i són fagotròfiques capturen sobretot bacteris Per llur organització i forma de vida recorden els coanòcits dels espongiaris Normalment són considerats protozous, i hom els estudia en zoologia amb el nom de coanoflagellats
pòlie
Geomorfologia
Depressió tancada d’origen càrstic.
Formada possiblement per coalescència de dolines o per enfonsaments tectònics, es troba limitada normalment per vores calcàries força abruptes El fons de la plana és constituït per terra de descalcificació molt fèrtil Sovint és drenada per un riu que desapareix en una cavitat o ponor Si l’evacuació hídrica es fa amb dificultat, el fons d’un pòlie pot esdevenir un llac o, en tot cas, una zona de maresma Les dimensions varien N'hi ha de molt petits, però altres poden assolir una extensió notable
adamsita

Adamsita
©
Química
Agent agressiu químic.
És un sòlid de color groc canari, molt venenós, irritant de la pell i de les vies respiratòries, insoluble en aigua obtingut escalfant difenilamina amb triclorur d’arsènic Les forces de policia l’utilitzen en forma de fum i sovint barrejat amb gasos lacrimògens per a dispersar manifestacions Provoca secreció nasal, tos i esternuts, dolors, mareigs i vòmits, depressió i feblesa Els seus efectes persisteixen un cert temps, però normalment no tenen conseqüències posteriors El punt de fusió és a 195ºC, i el d’ebullició a 410ºC
bit per segon per hertz
Unitat emprada en comunicacions de dades per a indicar l’eficiència espectral d’una modulació digital.
És un indicador de la capacitat d’una modulació per a transmetre més o menys dades bits/segon dins d’una determinada amplada de banda Hz Per exemple, una transmissió a 60 Kb/s que ocupa una amplada de banda de 30 kHz té una eficiència de 2 bits per segon per Hz Normalment, les modulacions amb més eficiència espectral són més sensibles a errors provocats per sorolls en les comunicacions, per la qual cosa aquest paràmetre s’ha d’interpretar considerant també la probabilitat d’error
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina