Resultats de la cerca
Es mostren 931 resultats
golf Pèrsic
Golf marí
Golf de l’oceà Índic, estès entre l’Iran i la península d’Aràbia, que s’uneix, pel SE, al golf d’Oman per l’estret d’Ormuz.
Hi desguassa el Shatt al-Arab, format per la confluència del Tigris i l’Eufrates, els alluvions dels quals n'han anat omplint la part nord-occidental La profunditat màxima és de 102 m, però la major part és inferior a 50 m Hi ha pesqueries de perles a les seves costes Antiga artèria comercial, ha vist augmentar la seva importància els darrers anys gràcies al descobriment i a l’explotació de jaciments petrolífers
Paso de Los Vientos
Estret marí
Estret que separa la costa oriental de Cuba i la punta nord-occidental d’Haití, a l’Amèrica Central, i comunica l’oceà Atlàntic i la mar Carib.
Té 77 km de longitud
Micronèsia
Arxipèlag
Conjunt d’illes de l’oceà Pacífic que s’estenen entre les Filipines i Indonèsia a l’W, Nova Guinea al S i la Polinèsia a l’E.
Comprèn els arxipèlags de les Palau , les Marianes , les Carolines , les Marshall i les Gilbert Les illes són petites, en llur majoria corallines i envoltades d’esculls que dificulten l’accés a llurs costes a l’W n’hi ha algunes que són volcàniques El clima, tropical, és força uniforme La fertilitat del sòl permet el conreu de llegums, cocoters i taro els melanesis produeixen copra A les illes hi ha fosfats i bauxita El 1978 un grup constituïren els Estats Federats de Micronèsia
Medòc
Vall
Regió vinícola del Bordelès, Occitània, a la riba esquerra de la Gironda, aigua avall de Bordeus, entre el riu, a la dreta, i l’oceà, a l’esquerra.
Aquesta regió s’ha distingit, sobretot, per la producció de vi, molt apreciat, sobretot a l’alt Medòc
mar Roja
Mar
Braç de l’oceà Índic que s’estén de l’estret de Bāb al Mandab a la península del Sinaí, separant Àsia i Àfrica (2.600 m de fondària).
Al N, amb la península del Sinaí, forma els golfs d’'Aqaba i de Suez Estructuralment forma part del gran sistema de fosses tectòniques, que s’estén per l’Àfrica oriental fins a la vall del Jordà Rift Valley Deu el nom a les taques vermelles algues que apareixen a certes èpoques a la superfície Voltat de regions desèrtiques, rep poca aigua dolça, per la qual cosa té una forta salinitat més del 4% i una alta temperatura Les costes són baixes i arenoses Abunden les illes i els baixos corallins en cinturons adjacents a la costa illes Farasān, Dahlak, etc Principal ruta marítima dels antics, fou…
capa de barreja
Geografia
Capa situada entre la superfície de l’oceà i una profunditat que oscil·la entre els 25 i els 200 m, en la qual la densitat és aproximadament constant.
Tres factors claus en determinen la fondària i l’evolució temporal el vent, els fluxos verticals de calor i els corrents oceànics Aquests elements fan que la seva profunditat sigui poc homogènia horitzontalment i variï estacionalment i amb la latitud
Bismarck
Història
Cuirassat alemany que entrà en servei a la primavera del 1941 amb la finalitat d’obstaculitzar el tràfic marítim aliat a l’oceà Atlàntic ( batalla de l’Atlàntic
).
Enfonsat el 27 de maig de 1941 per l’armada britànica, disposava d’una notable protecció passiva, basada en una acurada compartimentació estanca i en un blindatge vertical de 320 mm, així com dos blindatges horitzontals de 220 mm
barrera de Filchner
Gran banquisa de l’oceà Antàrtic, d’uns 50 000 km 2
, al sud de la mar de Weddell, entre la Terra del Príncep Leopold i l’altiplà Ellsworth.
Fou descoberta el 1912 en l’expedició dirigida per l’alemany Wilhelm Filchner
corrent d’Agulhas
Corrent marí
Branca del corrent sud-equatorial de l’oceà Índic, que es dirigeix al S pel canal de Moçambic i es desvia vers l’E a la latitud de Durban.
És d’aigües càlides i assoleix una velocitat màxima d’uns quatre nusos a unes cent milles de terra
corrent del Labrador
Corrent marí fred que s’inicia a l’oceà Àrtic i ressegueix les costes orientals de l’Amèrica del Nord fins a unir-se al corrent càlid del Golf.
El xoc d’ambdós corrents origina abundants cortines de boira, a causa de la diferència de temperatures El corrent del Labrador transporta cap al sud grans quantitats de blocs de glaç, els quals dificulten la navegació aquests blocs es dissolen en contacte amb el corrent càlid del Golf El plàncton, adaptat al corrent càlid del Golf, mor si és arrossegat cap al corrent fred del Labrador
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina