Resultats de la cerca
Es mostren 932 resultats
golf de Califòrnia
Golf marí
Golf de l’oceà Pacífic, a Mèxic, entre els estats de Sonora i Sinaloa, a l’E, i la península de la Baixa Califòrnia, a l’W.
Té uns 1 200 km de longitud per uns 80-200 km d’amplada Hi ha diverses illes, les més grans de les quals són les situades a la part septentrional Ángel de la Guarda, Tiburón Al fons del golf desemboca el riu Colorado
catamarà
Transports
Rai originari de l’oceà Índic, de tres cossos, construït normalment amb tres troncs, usat per a la pesca i per a navegar en zona de rompents.
La seva eslora és d’uns vuit metres i és propulsada per mitjà de rems i, eventualment, per una petita vela
Matthew Fontaine Maury
Geografia
Oceanògraf nord-americà, fundador del buró hidrogràfic dels EUA, ultra altres activitats tecnicocientífiques (inventà un torpede), elaborà mapes dels vents i dels corrents de l’oceà Atlàntic.
De la seva obra escrita cal esmentar The Physical Geography of the Sea ‘Geografia física del mar’, 1855 i Letter Concerning Lanes for Steamers Crossing the Atlantic ‘Notes referents a les rutes dels vaixells que travessen l’Atlàntic’, 1855
Trinidad
Illa
Illa de l’oceà Atlàntic, a les Petites Antilles, situada a uns 15 km de Veneçuela, al NE, de la qual la separa el golf de Paria.
Juntament amb l’illa de Tobago forma l’estat de Trinidad i Tobago És recorreguda al N per una serralada que s’estén en direcció E-W, parallela a la costa, alta i rocallosa, que culmina a l’Aripe 940 m i que és coberta de bosc dens La part centromeridional és formada per una plana interrompuda per turons coberts de bosc, i les costes són baixes i pantanoses El clima és equatorial, amb temperatures suavitzades per la influència marítima mitjana de 27,4° C, i amb pluges de juny a desembre 1758 mm anuals a la part occidental i 2451 mm a l’oriental És densament poblada 211,4 h/km 2 1980, i hi ha…
Ecologia i medi ambient 2011
Ecologia
Fukushima reobre el debat nuclear La catàstrofe de Fukushima va reobrir el debat mundial sobre les centrals nuclears © Fototecacat El debat mundial sobre l’energia nuclear es va reobrir amb força el 2011 després que el terratrèmol i el posterior tsunami de l’11 de març provoquessin un dels accidents més greus en la història d’aquest tipus d’energia La central nuclear de Fukushima I en japonès, Fukushima Dai-ichi, uns 238 km al nord-est de Tòquio Japó, va quedar fora de control durant més de tres mesos i va deixar anar a l’atmosfera i al mar grans quantitats de radioactivitat, fet que va…
Energia 2010
Tecnologia energètica
Algunes energies van mostrar durant el 2010 la seva pitjor cara Així, cal esmentar el vessament de petroli sense aturador durant mesos al bell mig del golf de Mèxic, amb la consegüent catàstrofe ecològica que en derivà l’etern conflicte amb l’Iran per l’energia nuclear civil, que pot ser utilitzada com a arma nuclear la interminable cerca d’un emplaçament per al magatzem de residus nuclears la situació del sector del carbó, que, incapaç de trobar el seu lloc en un nou escenari de baixes emissions de carboni, només pot aspirar a sobreviure, tant a Espanya com a la major part d’Europa, amb…
mar Roja
Mar
Braç de l’oceà Índic que s’estén de l’estret de Bāb al Mandab a la península del Sinaí, separant Àsia i Àfrica (2.600 m de fondària).
Al N, amb la península del Sinaí, forma els golfs d’'Aqaba i de Suez Estructuralment forma part del gran sistema de fosses tectòniques, que s’estén per l’Àfrica oriental fins a la vall del Jordà Rift Valley Deu el nom a les taques vermelles algues que apareixen a certes èpoques a la superfície Voltat de regions desèrtiques, rep poca aigua dolça, per la qual cosa té una forta salinitat més del 4% i una alta temperatura Les costes són baixes i arenoses Abunden les illes i els baixos corallins en cinturons adjacents a la costa illes Farasān, Dahlak, etc Principal ruta marítima dels antics, fou…
Paso de Los Vientos
Estret marí
Estret que separa la costa oriental de Cuba i la punta nord-occidental d’Haití, a l’Amèrica Central, i comunica l’oceà Atlàntic i la mar Carib.
Té 77 km de longitud
capa de barreja
Geografia
Capa situada entre la superfície de l’oceà i una profunditat que oscil·la entre els 25 i els 200 m, en la qual la densitat és aproximadament constant.
Tres factors claus en determinen la fondària i l’evolució temporal el vent, els fluxos verticals de calor i els corrents oceànics Aquests elements fan que la seva profunditat sigui poc homogènia horitzontalment i variï estacionalment i amb la latitud
golf Pèrsic
Golf marí
Golf de l’oceà Índic, estès entre l’Iran i la península d’Aràbia, que s’uneix, pel SE, al golf d’Oman per l’estret d’Ormuz.
Hi desguassa el Shatt al-Arab, format per la confluència del Tigris i l’Eufrates, els alluvions dels quals n'han anat omplint la part nord-occidental La profunditat màxima és de 102 m, però la major part és inferior a 50 m Hi ha pesqueries de perles a les seves costes Antiga artèria comercial, ha vist augmentar la seva importància els darrers anys gràcies al descobriment i a l’explotació de jaciments petrolífers
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina