Resultats de la cerca
Es mostren 10681 resultats
Gaspard Gustave de Coriolis
Física
Físic francès.
Estudià el problema de la descripció dels moviments des de sistemes de referència giratoris i descobrí l’acceleració complementària que porta el seu nom Contribuí a l’establiment d’una terminologia precisa per a la mecànica, en assignar una significació clara a termes com treball i força viva Publicà Du calcul de l’effet des machines 1829, Traité de la mécanique des corps solides et du calcul de l’effet des machines 1844 i Théorie mathématique des effets du jeu de billard 1844
François Coppée
Literatura francesa
Escriptor francès.
El 1869 estrenà la peça teatral Le passant, i després altres obres en vers, de caire postromàntic Le Luthier de Crémone 1876, Severo Torelli 1883, Pour la couronne 1895 En poesia evolucionà del parnassianisme Le reliquaire, 1866 Intimités, 1868 a una poesia que exaltava la gent senzilla Les humbles, 1872 Le cahier rouge, 1874 Les paroles sincères 1890 Escriví també novella, narració breu i les memòries La bonne souffrance 1898 El 1884 entrà a l’Académie Française
Guillaume Colletet
Literatura francesa
Poeta i advocat francès.
Membre de l’Académie Française des de la seva fundació És autor de La Vie des poètes français , font important per a la història literària, d’un Art poétique 1658, seguint els models de la Pléiade, i de diverses obres teatrals Estudià l’obra de Ramon Llull a La Vie de Raymond Lulle 1646 —edició en la qual intervingué el seu fill François 1628-80, també poeta— i a De la condamnation de Raymond Lulle Palma, 1852
Émile Cohl
Cinematografia
Disseny i arts gràfiques
Nom amb el qual és conegut el caricaturista i realitzador francès Émile Courtet.
Escenògraf a l’estudi Gaumont, el 1908 realitzà Fantasmagorie , primers dibuixos animats de la història del cinema Als EUA 1912 collaborà amb Mac Manus i influí en l’evolució tècnica d’aquest gènere
Charles Nicolas Cochin
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant, gravador i teòric de l’art, el membre més jove d’un famós llinatge d’artistes.
Fou protegit de Lluís XV i mestre de Madame Pompadour Visqué un quant temps a Itàlia Reaccionà contra els excessos del rococó
Jules Germain Cloquet
Medicina
Metge francès, autor d’estudis importants sobre l’anatomia i la cirurgia de la regió inguinal, en la qual descriví l’existència del gangli limfàtic crural (gangli de Cloquet) i d’un tipus específic d’hèrnia.
Charles Louis Clérisseau
Arquitectura
Arquitecte i acadèmic francès.
El 1758 estudià i dibuixà les ruïnes del palau de Spàlato actual Split, amb Robert Adam Autor del Château Borely a Marsella 1766, el palau del Governador a Metz 1776-81, etc Esperit neoclàssic, contribuí a valorar els monuments antics de Provença Influí a Rússia, on fou arquitecte de Caterina II 1783, i als EUA, a través de l’amistat i la collaboració tècnica amb Thomas Jefferson
Louis-Nicolas Clérambault
Música
Organista i compositor francès.
Pertanyent a una dinastia de músics francesos, es donà a conèixer amb diverses cantates, sobretot Le soleil vainqueur des nuages 1721, dedicada a Lluís XV Té també un oratori, Historie de la femme adultère , cants i motets, peces d’orgue i de clavecí Introduí a França la cantata i la sonata italiana i procurà de fusionar el gust italià i el francès
Pierre Clementi
Cinematografia
Teatre
Actor i realitzador cinematogràfic francès.
El 1960 debutà en el cinema i, traient partit de la seva fisonomia peculiar, actuà, generalment com a secundari, en diversos films d’autors com LBuñuel Belle de jour , 1966 La voie lactée , 1969, BBertolucci Partner , 1968 Il conformista , 1969, PPPasolini Porcile , 1969, FHaines Steppenwolf , 1974, DMakavejev Sweet Movie , 1975 i YBoisset Dog Day , 1983 Realitzà també alguns films experimentals Les seves últimes interpretacions foren a Le Bassin de JW 1997, de JCMonteiro, Le Nègre 1997, de FLevy, i Hideous Kinky 1998, de GMacKinnon
Benoît Paul Émile Clapeyron
Física
Enginyer i físic francès.
El 1820 anà a Rússia, on fou professor de matemàtiques a l’Escola de Vies i Comunicacions de Peterburg El 1830 tornà a França, on es dedicà a la construcció de diverses xarxes de ferrocarrils, locomotores i ponts metàllics Amb la seva memòria Sur la puissance motrice de la chaleur donà forma algèbrica al principi de Carnot , i és un dels capdavanters de la termodinàmica El 1858 ingressà a l’Académie des Sciences
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina