Resultats de la cerca
Es mostren 1910 resultats
Parañaque
Ciutat
Ciutat de l’illa de Luzon, Filipines, situada a la costa SE de la badia de Manila.
L’expansió urbana de Manila l’ha convertit en suburbi meridional d’aquesta ciutat Té l’aeroport internacional de Manila a l’E, en una antiga base militar aèria dels EUA De llarga tradició pels brodats a mà, que actualment continuen amb caràcter d’indústria domèstica, també la pesca hi és activitat important
Valdés

Vista del port de Luarca
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi d’Astúries.
Situat a la Mariña Occidental, a la desembocadura del riu Negro, uns 60 km al NW d’Oviedo És centre agrícola i ramader i de pesca Hi ha indústria alimentària conserves pesqueres El cap del terme és Luarca en asturià, Lluarca, destacat nucli turístic Fins el 1998 el nom de municipi fou Luarca
Bornholm
Illa
Illa de la mar Bàltica, que constitueix administrativament un amt
de Dinamarca.
La capital és Rønne 15 259 h 1982 És separada de Suècia per l' estret de Bornholm El principal recurs és la pesca i l’extracció de caolí prop de la capital Hi ha una base aeronaval important Són significatives les esglésies rodones d’arquitectura militar-religiosa, dels ss XII i XIII
Faro

Vista general de Faro
Vitor Oliveira (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Capital del districte de Faro, Portugal, a l’Algarve.
Port de pesca a la costa atlàntica, de la qual la separen algunes albuferes És formada per les freguesias de Sé i São Pedro Hi ha hagut diversos terratrèmols, entre els quals es destaquen els del 1722 i el 1755 Té indústria del suro, de material de construcció i de conserves de peix
A Guarda

Vista de poble d'A Guarda des de la muntanya de Santa Tecla
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, al límit de la desembocadura del Miño.
És fronterer amb Portugal La seva economia depèn de l’agricultura cereals, vinyes i fruiters, de la ramaderia porcina i de cavalls i de la pesca Centre turístic on es troben ben conservats vestigis celtes, entre els quals destaca una citania Des de la muntanya de Santa Tecla, n’és remarcable la panoràmica
Consell Català de la Producció Agrària Ecològica
Corporació encarregada del control de la producció Agrària Ecològica a Catalunya.
Creat per la Llei 15/2000 sota la tutela del departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb les funcions de supervisió i d’acreditació del compliment a Catalunya del sistema de control establert pel Reglament CEE 2092/91 que regula la producció agrícola ecològica i la seva indicació i etiquetatge en els productes agraris i d’alimentació
besuc
besuc
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels espàrids, d’uns 35 cm, amb el cos ovalat i comprimit, de dors rosat i flancs de color blanc argentat, amb una taca marronosa entre l’opercle i l’inici de la línia lateral; els ulls, molt grossos, ocupen una gran part del cap.
Té les escates dures i brillants Abunda a les costes de la península Ibèrica, on viu en grans bancs sobre fons rocallosos i sorrencs, a gran profunditat 200-500 m hom el pesca amb palangres i arts d’arrossegament La carn, forta i de gust saborós, és molt apreciada i és consumida fresca
Francesc Ortiz Diez
Pesca esportiva
Pescador esportiu especialitzat en la pràctica d’embarcació fondejada.
Amb la selecció catalana, obtingué la medalla d’argent 2009, 2012 i la de bronze 2008 en els Campionats d’Espanya, i la medalla de bronze 2011 en duos Membre del Club de Pesca Esportiva Barri Bon Pastor de Barcelona, ha guanyat la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya 2010
Jaume Puig Peseta
Pesca esportiva
Pescador esportiu especialitzat en la modalitat d’aigua dolça.
Desenvolupà la seva trajectòria al Foment de la Pesca Esportiva d’Olot, amb el qual es proclamà campió 2000, 2008 i subcampió 1999, 2010 d’Espanya de clubs Amb la selecció catalana, guanyà una medalla d’or 2007, una de plata 2010 i una de bronze 2012 en el Campionat d’Espanya
Olen’ok
Riu
Riu de Iacútia, Rússia (2 292 km de longitud i 220 000 km2 de conca).
Neix al kraj de Krasnojarsk i desemboca al golf d’Olen'ok, a la mar de Laptev, formant un delta de 475 km 2 Té un cabal mitjà a la desembocadura de 1 210 m 3 /s Els afluents principals són el Siligir, l’Ukukit, el Birekte i el Bejenčime És ric en pesca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina