Resultats de la cerca
Es mostren 3276 resultats
Gai Valeri Catul
Literatura
Poeta llatí.
És el més important dels poetae novi o neoterici , que intentaven d’assimilar al llatí la poesia dels alexadrins N'han estat conservats 116 poemes peces curtes líriques, eròtiques, satíriques, simples jocs, poemes llargs entre aquest dos epitalamis i l’epilli sobre Les noces de Tetis i Peleu , en 408 hexàmetres i peces en dístics elegíacs epigrames i alguna elegia El seu infortunat amor amb Lèsbia nom amb què anomenà Clòdia, germana del tribú Publi Clodi ha fet de Catul un dels més grans poetes eròtics de la literatura mundial A desgrat del seu alexandrinisme, és el més sincer i…
Victòria Peña i Nicolau
Literatura catalana
Poeta.
Germana de Pere d’A Peña i casada amb Miquel Victorià Amer , residí a Barcelona Conreà des de molt jove la poesia en castellà, collaborà a El Genio de Víctor Balaguer, que la inclogué a l’antologia Pensil del bello sexo 1845, i un recull dels seus poemes fou publicat al volum Poesías 1855 Participà assíduament als Jocs Florals de Barcelona, on obtingué un accèssit ja el 1859 amb Enyorança , i hi fou premiada encara en diverses ocasions 1865, 1873, 1880 i 1883, com també en altres certàmens Collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber , Calendari Català i Museo Balear , on deixà…
,
Núria Albó i Corrons
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en filosofia i lletres S’inicià amb el recull de poesia, La mà pel front 1962, de preocupació religiosa i escrit amb llibertat formal, seguit per Díptic 1972, en collaboració amb M Àngels Anglada, L’encenedor verd 1979, premi Caravella de poesia i M'ho ha dit el vent 1995, premi Guillem Viladot Ha conreat també la narració juvenil El fantasma Santiago 1979, Cucut 1981 Tanit 1984, premi El Vaixell de Vapor, Arfa 1988, Natàlia 1994, Gina 1984 i Ariadna 1996, i la novella Fes-te repicar 1979, Agapi mou 1980, Tranquil, Jordi, tranquil 1983, Quan xiula el…
,
mètrica
Música
Organització del ritme en unitats temporals de nivells diferents relacionades entre si.
Per poder parlar de mètrica, com a mínim una d’aquestes unitats temporals ha d’ésser un pols regular Els diferents nivells d’unitats temporals nivells de pulsacions, i les seves relacions generalment binàries i ternàries configuren el sistema mètric El sistema mètric permet d’entendre i mesurar el mateix ritme que l’ha generat, és a dir, el ritme dona les pautes per a mesurar-lo, i mesurar-lo vol dir entendre’l Generalment, la pulsació que es pren com a base s’anomena temps , les pulsacions que la divideixen s’anomenen subdivisions i l’agrupació dels temps en una unitat més gran s’anomena…
peu
Literatura
En la poesia clàssica grega i llatina, unitat mètrica bàsica a partir de la qual es formen els versos.
Tot sovint és emprat com a sinònim de metre , però aquest terme darrer designa només la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats, equivalent a una duració de quatre unitats de temps com a mínim, entenent com a unitat de temps la mora ̆, duració d’una síllaba breu De fet, però, el mot peu designa pròpiament la unitat de repetició que consta només d’un temps marcat L’estructura dels principals peus i metres és la següent pirriqui ̆̆, iambe ̆—, troqueu — ̆, espondeu — —, dàctil — ̆̆, anapest ̆̆—, crètic — ̆—, amfíbrac ̆— ̆, baqui ̆— —, molós — — —, tribaqui ̆̆̆, peó…
refrany
Literatura
En l’antiga poesia catalana, i avui especialment com a mot tècnic, resposta, represa o rescobla d’una cançó.
Hom n'assenyala precedents en el cant antifonal i responsorial de l’Església La seva configuració va des de la simple exclamació, el mot solitari i la successió dels sons sense sentit fins a la frase i al període gramatical i conceptual ple, constituint un o més versos Fou l’element característic de les cançons de dansa i intervingué en altres gèneres de forma fixa Plaçat al final de l’estrofa o al començ del poema, es repetia, tot o en part, normalment amb el mateix text i la mateixa melodia, al final o al mig de cada cobla, i seguia diversos procediments segons les èpoques i els gèneres era…
anapest
Literatura
Peu de la poesia grega i llatina compost de tres síl·labes, les dues primeres breus i la tercera llarga.
És l’oposat al dàctil
amfíbrac
Literatura
Peu de la poesia grega i llatina que consta de tres síl·labes, una de llarga entre dues de breus.
Šělomó Bonjuda
Economia
Literatura
Judaisme
Jueu mercader i poeta de circumstàncies de qui es conserva una poesia de felicitació a Mošé Natan de Tàrrega.
Es convertí el 1391 i rebé el nom de Pere de Montcada
Alfonso Álvarez de Villasandino
Literatura italiana
Poeta castellà de transició entre l’escola galaicoportuguesa i la poesia al·legoricodantesca italianitzant, recopilat en el cançoner de Baena.
Oscillant entre la vida joglaresca i una adscripció cortesana, treballà sovint per encàrrec d’altri, tocà tots els temes i totes les formes poètiques de l’època, i compongué, entre d’altres, cantigues, cançons d’escarni, planys i lloes a la Mare de Déu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina