Resultats de la cerca
Es mostren 5036 resultats
plenipotència
Dret
Possessió de plens poders que confereix un cap d’estat a una persona prop de nacions estrangeres.
La redacció de la plenipotència ha d’ajustar-se a les formalitats vigents en els països respectius La plenipotència es presenta en començar a exercir una missió diplomàtica i habilita els diplomàtics per a acreditar, en llur missió, llur capacitat jurídica per a contractar i obligar-se en nom del propi estat
carreter de mar
Història
Menestral que es dedicava al transport portuari.
Desenvolupats al segle XVIII, els carreters de mar s’organitzaren al marge dels bastaixos i en competència amb ells els bastaixos, però, aconseguiren d’englobar-los en llur gremi des del 1770 fins al 1797, que els carreters de mar constituïren el gremi propi Tingueren també fortes rivalitats amb els traginers de mar
ureotèlic | ureotèlica
Biologia
Dit de l’animal que excreta urea com a principal producte de la degradació dels aminoàcids, l’amoníac dels quals és convertit en urea mitjançant el cicle de l’ornitina.
És un caràcter propi dels vertebrats, els productes d’excreció dels quals es poden difondre lliurement en aquesta forma soluble durant el desenvolupament embrionari, és a dir, els que tenen un desenvolupament més o menys aquàtic peixos elasmobranquis, amfibis, rèptils quelonis i formes vivípares totalment desenvolupades mamífers Els invertebrats aquàtics excreten amoníac
justicier
Història
Funcionari que tenia a càrrec seu la cura de justícia de l’estat.
Existí a Anglaterra i al regne de les Dues Sicílies, on fou establert el càrrec de gran justicier pels reis normands Des del rei Frederic I, fou considerat el segon càrrec mésimportant del regne, després del de gran conestable seia a l’esquerra del rei, vestia de porpa i tenia un estandard propi
el·lèbor
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de fulles palmaticompostes, de flors actinomorfes de periant verd, disposades en cima, i de fruits en plurifol·licle.
Les principals espècies del gènere són els marxívols marxívol H foetidus , l' ellèbor verd H viridis , que es fa a terra alta, i l' ellèbor negre H niger , propi dels Alps i conreat en jardineria, que floreix pel desembre, les flors del qual, blanques o rosades, són conegudes com a roses de Nadal
Rose Bertin
Indumentària
Nom amb què és coneguda la modista francesa Marie-Jeanne Bertin.
Fou modista de l’alta aristocràcia parisenca entre el 1770 i el 1806 Modista privada de Maria Antonieta, això li permeté de fer conèixer les seves creacions arreu d’Europa i exercir una forta influència en el camp del vestir Fou la primera creadora coneguda d’un estil propi en la indumentària
Sant Jaume de Queralt

Sant Jaume de Queralt
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Església
Antiga parròquia del municipi de Bellprat (Anoia), als peus de l’antic castell de Queralt.
És una església romànica segle XI, molt modificada i, restaurada en la dècada dels noranta Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi tenia 7 masies l’any 1686 Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella
ball cerdà
Dansa i ball
Dansa popular, de caràcter cerimoniós, variant del ball pla, ballada principalment a les comarques pirinenques entre el Ripollès i el Pallars fins a èpoques recents, a les festes majors.
Presentava nombroses variants generalment les parelles formaven una rodona dins la qual el paborde o administrador de la confraria del sant iniciava la dansa amb la seva balladora, seguits per cada una de les parelles, executava el seu propi ball, fins a la ballada de conjunt final Sovint acabava amb un ritme molt precipitat
rellotge de pla inclinat
Tecnologia
Rellotge originari del segle XVII que consisteix en un mecanisme de rellotgeria tancat en una caixa cilíndrica situada damunt d’una petita rampa o pla inclinat.
No és fornit de molla motriu, sinó que el manté en moviment el seu propi pes, mentre es va desplaçant des del punt més alt de la rampa fins al més baix Quan arriba en aquest punt cal tornar-lo a situar en el punt més alt, la qual cosa equival a “donar-li corda”
ball acumulatiu
Folklore
Dansa popular, generalment del tipus de ball rodó, en la qual a cada passada o rescobla de la melodia un nou ballador o una nova parella s’incorpora a la dansa, fins a arribar a un nombre determinat.
Fou molt estès arreu d’Europa i propi de les commemoracions folklòriques a l’aire lliure, dels aplecs de primavera i de les festes de l'arbre de maig Als Països Catalans, n'abunden els exemples ball de tres parts, al Berguedà, i ball de la Garideta, conegut a gran part de la Catalunya Vella
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina