Resultats de la cerca
Es mostren 3950 resultats
convergència econòmica europea
Economia
Procés d’apropament de les economies dels estats membres de la Comunitat Europea per a aconseguir llur integració i constituir la unió econòmica i monetària d’Europa.
Els criteris aplicats per a reduir els diferencials entre els estats són el dèficit públic inferior al 3% del PIB relació entre deute públic i PIB inferior al 60%, la inflació en relació als tres estats millors, diferencial d’1,5%, la taxa d’interès del deute públic a cinc anys diferencial de 2% i les taxes de canvi dins la banda estreta del sistema monetari europeu Els tres primers criteris són referits a l’any anterior al pas a la tercera fase el quart, als dos anys anteriors Uns programes de convergència per estats estableixen les mesures a prendre
Museu del Palmerar
Museu
Museologia
Espai expositiu situat a l’Hort de Sant Plàcid d’Elx.
Fou inaugurat al maig del 2005 dins dels actes de celebració del quart aniversari de la declaració del Palmerar i del Misteri d’Elx com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO El museu mostra els orígens, la història, el desenvolupament i la cultura del palmerar d’Elx Està emplaçat en una casa tradicional i es concep com un conjunt enclavat en el mateix palmerar, en què el visitant pot descobrir el seu simbolisme històric i cultural i gaudir de la seva bellesa La visita a l’hort exterior constitueix una prolongació de la visita al museu
Pasqual Capuz i Mamano
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Germà de Josep Capuz Catedràtic de l’escola de Llotja i de la d’Arts i Oficis de Barcelona, ciutat on residí des del 1907 Fou un dels millors cartellistes del primer quart de segle Collaborà amb dibuixos d’una gran originalitat a “Papitu” sobresurten la sèrie de dibuixos galants, “L’Esquella de la Torratxa”, “El Gall”, “La Novella d’Ara” Obtingué una primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1924 i la medalla d’or de París el 1925 Part de la seva obra, especialment la feta al guaix, es conserva al Museu Nacional de Ceràmica de València
Bibliografía de la lengua valenciana
Catàleg bibliogràfic elaborat per Josep Ribelles i Comín (1872-1951), que aspirava a reunir tots els llibres, opuscles, periòdics i fulls solts escrits en català per autors valencians o editats al País Valencià.
El 1915 en fou publicat el primer volum que abraça la relació de les impressions incunables i algunes altres, posteriors, de literats del s XV el segon 1929 correspon a edicions i a autors del s XVI i el tercer 1943 inclou la producció dels s XVII i XVIII És un repertori força extens, fet amb un criteri no gaire científic, però molt útil per la quantitat de notícies i pels fragments de texts antics o introbables que publica El 1978 fou publicat el quart volum sobre el s XIX i el 1984 el cinquè volum sobre el s XX
Pierre Moulu
Música
Compositor d’origen francès o flamenc.
Gairebé no es tenen dades sobre la seva biografia Segons P de Ronsard, fou deixeble de Josquin Des Prés Alguns documents el situen al servei de la capella reial francesa durant el primer quart del segle XVI De la seva producció musical s’han conservat quatre misses, algunes chansons profanes i una vintena de motets La major part de les seves composicions foren editades entre el 1520 i el 1578, principalment per P Attaignant També s’han conservat transcripcions per a orgue d’algun dels seus motets En les misses i els motets utilitzà sovint la tècnica del cantus firmus
concerto grosso
Música
Tipus de concert1 desenvolupat al llarg del segle XVII i les primeres dècades del XVIII on s’alternen un petit grup d’instruments (concertino) i un altre de més gran (tutti o ripieno).
El primer a compondre’n fou A Corelli, que, igual que GF Händel en el seu opus 6 no, en canvi, en l’opus 3, utilitzà només els instruments de corda JS Bach, en canvi, emprà una instrumentació molt més variada en els Concerts de Brandenburg només el segon, el quart i el cinquè adoptaren clarament la forma de concerto grosso Des del final del segle XVIII s’han adoptat diferents noms per a un plantejament instrumental i estructural semblant la simfonia concertant, al Classicisme, o el concert per a orquestra, al segle XX, en són dos exemples
Dídac Costa

Dídac Costa
Arx. D. Costa
Vela
Regatista.
Bomber de professió, ha participat en diverses proves de vela Fou primer en la regata de San Remo 2013, prova en solitari segon en la Mare Nostrum 2016, amb Pep Costa tercer en el Gran Premi d’Itàlia 2013, amb Bruno García i quart en la Barcelona World Race 2015, amb Aleix Gelabert L’any 2017 aconseguí la 14a posició en la Vendée Globe 2016, amb un temps de 108 dies, 19 hores, 50 minuts i 45 segons, i es convertí en el primer català a participar i completar aquesta volta al món de vela en solitari, sense escales ni assistència
Manel Cantero Cea

Manel Cantero Cea
Arxiu M. Cantero
Altres esports de combat
Karateka.
Cinturó negre quart dan de karate, primer dan de kobudo i tercer dan de goshindo En el seu palmarès destaquen el títol de campió d’Espanya en categoria de menys de 80 kg 2000, els quatre títols consecutius de campió de Catalunya 1995-98, el de campió de Catalunya per equips 2006 i el de subcampió d’Espanya en la categoria open 2006 Fou seleccionador català absolut 2005-07 i àrbitre de la Federació Catalana de Karate Exercí d’entrenador en diferents centres fins el 2005, que obrí el Club Karate Cantero de Navàs, on imparteix classes de karate, kobudo i defensa personal
Pere Màrtir de Veciana i de Miró
Història
Comandant de mossos d’esquadra.
Fill de Felip Veciana i Dosset, es casà 1788 amb Helena de Pastoret i el succeí 1798 com a comandant quart dels mossos d’esquadra de Catalunya Com el seu pare, fou uns quants anys batlle de Valls Durant la guerra del Francès lluità contra Napoleó, però en acabar la guerra es posà al servei de l’absolutisme fou brigadier dels exèrcits de Ferran VII i collaborà, durant l’anomenada Dècada Ominosa, amb el comte d’Espanya quan aquest fou capità general de Catalunya Perseguí liberals i ultrareialistes i el 1828 fou nomenat tinent de rei de Tarragona
lidi
Música
Mode del sistema heptatònic que, en la seva representació en forma d’escala, presenta la següent successió de tons (T) i semitons (S): T-T-T-S-T-T-S.
És el mode comú al cinquè autèntic i sisè plagal dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, i s’anomena també tritus 'tercer', perquè és el mode basat en la tercera de les quatre finales re, mi, fa, sol del mateix sistema Així mateix rep el nom de mode de fa, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions La característica principal del mode lidi és l’interval de 4a aug format entre els seus primer i quart graus S’anomena nota vienesa l' appoggiatura de 4a aug en un acord de subdominant
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina