Resultats de la cerca
Es mostren 2737 resultats
Francesc Dionís de Vives i Planes
Història
Militar
Militar.
Es distingí en la guerra del Francès Més tard fou capità general de Cuba, i el 1833 li fou concedit el títol de comte de Cuba i fou nomenat capità general de València 1833-34 Fou ajudant del general Joan Prim quan aquest abandonà l’expedició de Mèxic 1862, el denuncià a Isabel II, però la reina no en féu cas
Aleix I de Trebisonda
Història
Emperador Comnè de Trebisonda (1204-22), dit el Gran.
Net d’Andrònic I, emperador de Bizanci, i fill del sebastocràtor Manuel Després de la presa de Constantinoble pels llatins, fundà, protegit per la seva tia materna Tamar, reina de Geòrgia, l’imperi de Trebisonda Lluità contra els llatins de l’Àsia Menor, els bizantins de Nicea i els turcs del soldanat de Rum, la sobirania del qual hagué de reconèixer 1214
Juan de Flandes
Pintura
Pintor flamenc.
Treballà a la cort d’Isabel I de Castella, on féu el Políptic de la reina 1490 Palacio Real, Madrid El 1505 signà el contracte per a les pintures de l’Estudio de Salamanca i el 1509 el del retaule de la catedral de Palència Miniaturista en la primera època, el seu estil té un acabat minuciós i un gust pels tons clars
Jordi I d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i d’Irlanda (1714-27), elector de Hannover (Jordi I: 1628-1727) i duc de Lüneburg, fill de l’elector Ernest AugustI de Hannover i de Sofia del Palatinat, hereva d’Anglaterra.
Accedí al tron anglès en morir la reina Anna 1714, gràcies a les manipulacions dels whigs , dirigits per Walpole, no pas sense repetides revoltes del partidaris dels Stuart, o jacobites 1715, 1719, 1723 Coneixedor de la diplomàcia europea i interessat pels afers anglesos, amant de la música i l’òpera, la seva impopularitat entre els anglesos li meresqué un judici històric negatiu
Enric Stuart
Història
Rei consort d’Escòcia (1565-67), duc d’Albany i comte de Darnley i de Ross (1565), fill de Matthew Stuart i de Margaret Douglas.
Catòlic, es casà 1565 amb Maria I d’Escòcia , parenta seva Cobejà de regnar per dret propi si moria la seva muller, i participà en la conjura que assassinà el secretari d’aquesta, Rizzio 1566, però traí els seus còmplices en permetre que la reina fugís Odiat pel seu orgull i la seva arrogància, fou víctima d’un complot i morí assassinat
Víctor Hugo Rupill
Voleibol
Entrenador de voleibol.
Entrenà l’equip femení del RCD Espanyol des del 1985, la primera temporada en collaboració amb la jugadora Cecília del Risco Aquest primer any l’equip es proclamà campió de la Copa de la Reina i de Lliga La temporada següent compartí banqueta amb Manoli García Posteriorment fou seleccionador espanyol femení i, més tard, entrenador del primer equip femení del CV Sant Cugat
Núria Guàrdia Pulido
Futbol
Futbolista.
Començà al Sant Gabriel de Sant Adrià del Besòs com a migcampista i, posteriorment, fitxà pel Torino italià, on actuà durant quatre temporades 2003-07 i guanyà la Lliga 2005 Jugà a l’Espanyol 2007-09, amb el qual guanyà la Copa de la Reina 2009, i retornà al Sant Gabriel 2009-11 Fou campiona d’Espanya sub-19 amb Catalunya 2002
Marta Carreras Espina
Rugbi
Jugadora de rugbi i entrenadora.
Començà a jugar a l’INEFC de Barcelona el 1998, on romangué fins el 2008 Posteriorment fou entrenadora del primer equip del club durant dues temporades Com a jugadora fou campiona d’Espanya 2007 i subcampiona d’Europa 2008 Com a entrenadora de l’equip femení assolí la Copa de la Reina 2009, 2010 Jugà 16 partits amb la selecció espanyola
Maria Josefa Calvet Micas
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Formada al Club Medina de Lleida La temporada 1976-77 fitxà pel Real Club Celta de Vigo, amb el qual aconseguí la Lliga en dues ocasions 1977, 1979 i la Copa de la Reina 1981 La temporada 1981-82 fitxà pel Xuncas de Lugo, de segona divisió Internacional júnior i absoluta amb la selecció espanyola, disputà el Campionat d’Europa 1976
Maria Teresa I d’Àustria
Història
Arxiduquessa d’Àustria, reina d’Hongria i de Bohèmia (1740-80) i emperadriu romanogermànica.
Filla de l’emperador Carles VI, aquest féu conèixer la pragmàtica del 1713, que assegurava els dominis patrimonials dels Àustria a Maria Teresa, avantposant-la a les filles del seu germà gran Josep I, però quan morí 1740, Frederic II de Prússia envaí Silèsia 1740-41 i l’elector de Baviera es proclamà emperador, amb el nom de Carles VII 1742 Amb l’ajuda d’Anglaterra i Hongria, Maria Teresa féu coronar emperador 1745, amb el nom de Francesc I, el duc Francesc III de Lorena, amb el qual s’havia casat el 1736 Per la pau d’Aquisgrà, que posà fi a la guerra de Successió austríaca 1740-48, fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina