Resultats de la cerca

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de la seva ciutat natal i debutà a Viterbo el 1919 en el paper d’Arturo d' I Puritani , sota el pseudònim de Giacomo Rubini Un any després cantà Manon , de J Massenet, a Roma i el 1922 es presentà com a duc de Màntua Rigoletto al Teatro alla Scala de Milà, escenari on cantà al llarg de tres dècades En 1923-33 fou membre de la companyia de la Metropolitan Opera House de Nova York, on cantà vint-i-sis òperes al llarg de 232 representacions i on estrenà les versions americanes de Turandot 1926 i de Luisa Miller 1929 Actuà al Covent Garden de…

Fill de Cneu Domici Ahenobarb i d’ Agripina , el seu nom originari fou Lucius Domitius Ahenobarbus, fins que fou adoptat per l’emperador Claudi que s’havia casat amb Agripina i prengué el nom de Neró Claudi Cèsar Casat amb Octàvia , filla de Claudi, en morir aquest fou proclamat emperador 54 pels pretorians, comandats per Burre, home afecte a Agripina Aconsellat pels seus educadors Sèneca, el mateix Burre, la seva política semblà, d’antuvi, que es decantava cap a la restauració del poder del senat, molt malmès en el regnat dels emperadors anteriors Aviat, però, es palesà la realitat del fet…

Es casà el 1600 amb Charles d’Augennes, marquès de Rambouillet Fou cantada pels poetes, i tingué una influència considerable sobre la vida reial del seu temps a França, que exercí des del seu saló de l' Hôtel de Rambouillet

Format a Roma amb els seguidors de Miquel Àngel, l’influïren CSalviati i TZuccari Del 1583 al 1588 treballà a Malta i Sevilla Sant Cristòfol , catedral de Sevilla Referències documentals el situen el 1590 a Lima, on es convertí en un dels divulgadors del manierisme

Deixeble de G Beloch, tingué la càtedra d’història antiga a Torí i a Roma, de la qual fou desposseït pel règim feixista 1931 Excavà a Creta i a la Cirenaica Escriví una Storia della Repubblica Ateniese 1898 i una Storia dei Romani 1907

Filla i deixebla del pintor Orazio Gentileschi , seguidor de Caravaggio L’obra d’Artemisia és considerada un dels principals exponents del caravaggisme Deixebla també del paisatgista Agostino Tassi, fou violada per aquest Sotmesa a judici 1612, durant el qual fou torturada, fou condemnada a ser expulsada de Roma La seva primera pintura coneguda fou Susanna i els vells 1610, durant molt de temps atribuïda al seu pare Sobresurten també dues versions de Judit decapitant Holofernes 1613 i 1620, considerades la culminació de la seva obra i interpretades com una venjança per la seva…

El 1992 s’uní al Fronte della Gioventú, la secció juvenil del Movimento Sociale Italiano - Destra Nazionale MSI-DN, i el 1996 es convertí en la líder nacional d’Azione Studentesca, el moviment estudiantil d’Aliança Popular AN, hereva de la dreta del MSI-DN El 1998 fou escollida regidora de la província de Roma, càrrec que ocupà fins el 2002 El 2006 es convertí en la vicepresidenta adjunta més jove de la Cambra de Diputats d’Itàlia i començà a treballar com a periodista El 2008 fou nomenada ministra de Política Juvenil en el quart gabinet de Berlusconi , càrrec que ocupà fins el…

Filla de Roberto Rossellini i d’Ingrid Bergman, començà la seva carrera a Roma com a model El 1972 es traslladà a Nova York Entre els seus films destaquen White Nights 1985, Blue Velvet 1986, Tough Guys Don't Dance 1987, Wild at Heart 1990, Fearless 1994 i The Innocent 1994

Deixeble de G Bertoni, professor de filologia romànica a la Universitat de Roma Tingué cura de remarcables edicions de texts antics Fatti di Spagna 1951, Testi antichi romanzi 1967 i ha escrit nombrosos assaigs Saggi di linguistica italiana e italo romanza 1962, Umanesimo cavalleresco italiano 1962 i Etimologie e storie di parole 1971, entre d’altres

Format amb GCArgan i amb ENRogers, director de la revista Casabella , fou professor a Roma, Palerm i Milà Fou director de l’Istituto di Storia di Architettura de la facultat d’arquitectura de Venècia Marxista, la seva obra principal és Teoria e storia dell’ architettura 1968 Destaquen també Socialismo, città ed architettura 1968, La città americana , La sfera ed il labirinto 1980, Renovatio urbis 1984 i Storia dell’architettura italiana 1986