Resultats de la cerca

Fou partidari de l’aliança amb Àustria i Anglaterra contra Prússia fomentà també la política agressiva contra Turquia El 1758, per motius polítics, fou allunyat de la vida pública

Escriví una sèrie de narracions d’aventures i ciència-ficció, on confronta la intelligència humana amb els secrets de la natura P'at’ rumbov ‘Els cinc rumbs’, 1944 i Belyj rog ‘El corn blanc’, 1954, etc

Estudià a la Universitat de Moscou i s’apassionà en l’estudi dels filòsofs alemanys, principalment Hegel i Feuerbach El 1854 s’incorporà a la redacció de la revista Sovremennik  ‘El contemporani’, on acomplí una gran tasca d’orientació crítica Combaté, per insuficients, les reformes polítiques d’Alexandre II, i intervingué en la fundació de l’organització democràtica Zeml’a i Vol’a ‘Terra i Llibertat’ el 1862 fou condemnat a presidi Durant l’empresonament escriví Čto delat ' ‘Què cal fer', 1863, novella en la qual exposa el seu ideari politicosocial, de caire populista, que influí…

Escriví la comèdia Gore ot uma ‘La desgràcia d’ésser intelligent’, 1824, on l’heroi veu la vida moscovita a través del prisma renovador de les seves experiències a l’estranger

Estudià direcció al Conservatori de Moscou, a la classe del seu pare El seu debut, el 1952, al Teatre Bol’šoj de Moscou fou l’inici d’una llarga collaboració amb aquesta institució, de la qual arribà a ser principal director musical del 1964 al 1970, després d’un període com a director assistent 1951-61 El 1960 començà a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Leningrad quan J Mravinskij n’era el titular Entre el 1961 i el 1974 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de l’URSS, càrrec que abandonà en assumir la titularitat de la Reial Orquestra Filharmònica d’Estocolm,…

Rebé la influència de Liszt, a qui dedicà el seu poema simfònic Tamara 1858 i la fantasia oriental per a piano Islamey 1968 Glinka li despertà el sentiment nacionalista musical Amb dos companys fundà una escola lliure i gratuïta de música, i el Grup dels 5 amb K'ui, Borodin, Musorgskij i Rimskij-Korsakov El 1883 fou nomenat director de la Societat Musical Russa Començà l’edició de les obres de Glinka, donà lliçons, organitzà i dirigí concerts, fundà associacions i s’interessà més per la música russa en general que no pas per la seva en particular Aquest entusiasme i el gran coneixement que…

Doctor en medicina i pedagogia i membre de l’Acadèmia de Ciències Pedagògiques de l’URSS Continuador de l’obra de Lev Sem'onovič Vygotskij, estudià les relacions entre el cervell i les funcions superiors de l’home, especialment el llenguatge És autor d'un gran nombre de treballs, entre els quals destaquen Les funcions corticals superiors de l’home i la seva alteració en casos de lesions locals del cervell 1962, El cervell de l’home i els seus processos psíquics 1963, Fonament de neuropsicologia 1973, Problemes bàsics de sociolingüística 1973 i Llenguatge i consciència 1979

A divuit anys assolí el títol mundial juvenil a Estocolm Dos anys després començà una gran carrera internacional amb l’obtenció del títol de Gran Mestre Les victòries als torneigs de Moscou 1971 i Hastings 1972, entre d’altres, el portaren a disputar, i a guanyar, el 1974, el torneig de candidats, contra el seu compatriota Korčnoj Un any després assolí el títol mundial, per renúncia del nord-americà Robert Fischer, que defensà contra Korčnoj a Baguio Filipines el 1978 i a Merano Itàlia el 1981 Mantingué el títol fins el 1985, que el perdé davant de Garry Kasparov El 1993, després de l’…

Abandonà l’exercici de la medicina per la literatura més tard fou diplomàtic Influït per Danilevskij Rússia i Europa , propugnà per a Rússia un messianisme bizantí polític, social i religiós a L’Orient Rússia i els eslaus 1885-86 Es retirà al monestir de Sant Sergi, a Zagorsk

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on acabà els estudis de director d’orquestra el 1956 Un any després fou contractat al Teatre Bol’šoj de Moscou com a director fins el 1989, i posteriorment entre el 1998 i el 2000 El 1974 debutà a Londres amb l’Orquestra del Ballet del Bol’šoj Amb la companyia d’òpera del mateix teatre es presentà a Tòquio 1970 i 1989, Milà 1974, Nova York i Washington 1975 i Berlín 1980, entre altres ciutats El 1986 debutà amb Carmen com a director d’òperes al Covent Garden, teatre on s’havia presentat l’any abans al capdavant de l’orquestra del Royal Ballet…