Resultats de la cerca
Es mostren 6139 resultats
la Guàrdia d’Urgell
Poble
Poble del municipi de Tornabous (Urgell), situat al peu de la serra d’Almenara, on s’inicia la plana.
Les cases s’han anat construint a redós d’una torre medieval, documentada ja el 1063, que avui es troba notablement conservada Destaquen també l’església vella, del segle XVII, i l’original església de Santa Maria de la Guàrdia, d’obra vista, construïda a la dècada de 1960 i que depèn de la parròquia de Tornabous Els regadius del canal d’Urgell impulsaren el desenvolupament de la seva població Les terres treballades, la gran majoria de regadiu, tenen el blat de moro com a conreu predominant, amb una molt escassa extensió destinada a fruiters La majoria dels veïns es dediquen a l’…
Tor-la-ribera

Sector del municipi de Tor-la-ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb l’Alta Ribagorça, estès des del massís del Turbó (2 556 m alt), el port de les Ares (2 012 m), el coll de Raters (1 830 m) i el coll de la Plana del Tossal (1 718 m), fins a la vall de l’Isàvena (820 m alt).
Drenen el terme la ribera de Vilacarle i el seu afluent, per la dreta, el torrent de la Vall que corre, en part, per la Vall de Lierp, procedents del Turbó, i, a l’extrem sud-oriental, a Visalibons, l’Isàvena Les terres ermes ocupen el 16% del terme el conreu el 35%, i el pasturatge, amb algunes prades naturals de secà, el 6% A la resta hi ha bosc 25%, però predomina el matollar Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades, l’ordi n'ocupa el 60% i el 40% el blat La ramaderia principal és de bestiar oví 2 619 caps el 1989, seguida pel boví 118 caps El poble…
Percy
Família noble d’Anglaterra, l’origen de la qual es remunta a Perci (segle XI), company de Guillem I el Conqueridor.
Fou famosa en la història i la llegenda pel paper que tingueren com a guardians de la frontera anglesa enfront dels escocesos Membres d’aquesta família foren els comtes de Northumberland, creats ducs el 1766 Els membres més famosos d’aquesta família són Henry de Percy 1272-1315, gentilhome anglès, partidari actiu de la política escocesa d’Eduard I, fins que les victòries de Robert Bruce l’obligaren a tornar al seu país Reforçà la seva posició al nord d’Anglaterra comprant terres al bisbe de Durham, sobretot l' honor d’Alnwick, que es convertí en la seu principal de la família El…
Benassal
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, a la zona muntanyosa limitada pel riu de Montlleó i per la rambla Carbonera.
Dins el terme hi ha un gran nombre de fonts, la principal de les quals, la Font d’En Segures, d’aigües medicinals, ha donat lloc a un conegut balneari Les terres sense conrear, amb alzines, roures i escassos pasturatges, ocupen 3 828 ha L’agricultura és predominantment de secà 2 300 ha, que produeix especialment cereals i llegums hi ha, a més, 40 ha de vinya El regadiu 21 ha produeix patates i hortalisses Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels propietaris 65%, per parcers 21% i per arrendataris La ramaderia de bestiar oví ha estat important Hom…
els Angles

Municipi
Municipi del Capcir.
Comprèn la capçalera de l’Aude, un petit sector de la vall de Lladura, amb la del seu afluent el torrent de Vallsera i, a l’alta vall de la Tet, el territori comprès entre el pantà de la Bullosa i el pantà de Matamala A la part més plana del terme, on es troba assentat el poble, hi ha les terres de conreu, que els habitants guanyaren al bosc de la Mata vers 1721 foren processats els habitants dels Angles per haver convertit part del bosc de la Mata en terres de conreu en dos anys havien tallat de 600 a 700 arbres i havien fet 1 800 càrregues de posts Hom conrea…
Gâtinais
Vall
Comarca del nord de França que s’estén entre els departaments de Sena i Marne, Yonne i Loiret, a banda i banda del Loing (afluent de l’Aube), la vall del qual en constitueix l’eix.
És una regió de terres ondulades formada per plans calcaris baixos i terrenys cretacis i coberta per grans capes d’arena argilosa Hi abunden els boscs i les llacunes La seva riquesa econòmica principal es basa en l’activitat rural, orientada cap a la ramaderia Els conreus principals són els de farratge, de patates i de cereals El principal centre i la capital és Montargis
Br’ansk
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Br’ansk, Rússia, vora el riu Desna.
Situada en una regió de terres negres, és un nucli agrícola i industrial maquinària, indústria alimentària, metallúrgia, i un nus ferroviari i de carreteres Fundada el 1146, fou un principat independent durant el s XIII i la primera meitat del s XIV Fou possessió de Lituània del 1356 fins al 1503, que fou annexada a Rússia Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels alemanys 1941-43
els Comdals
Antiga granja del monestir de Montserrat, al municipi de Cervera (Segarra), a la dreta del riu d’Ondara.
El molí dels Comdals , amb una part de les terres cedides el 1130 al comte Ramon Berenguer III de Barcelona per Ponç Hug de Cervera, fou adquirit per Montserrat a mitjan s XVI el gran casal de construcció gòtica i l’actual molí són d’aquell segle un segon molí fou construït el 1777 fins a la desamortització del 1835 els Comdals foren el graner de Montserrat
carreter | carretera
Història
Menestral que s’encarregava del transport amb carro o amb carreta.
Els carreters, agremiats o lliures, controlaren, fins al s XIX, una gran part del sistema de comunicacions a les terres planes, i al s XVIII viatjaren regularment entre València i Perpinyà i fins a Madrid i Cadis El 1666 fou constituït, a Barcelona, el gremi de llogaters de mules, que integrava els carreters Sovintejaren els conflictes amb els traginers i amb els mitjans privats de transport
rambla
Hidrografia
Curs d’aigua intermitent que depèn estretament del règim pluvial.
Als Països Catalans el terme només és popular en terres valencianes, amb una penetració cap al Matarranya El nom equival aproximadament al de riera a la Catalunya seca, i al de torrent a la Catalunya humida En la toponímia del País Valencià, les rambles que no van directes a mar són normalment tributàries de rius o d’altres rambles i alimentades o constituïdes per barrancs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina