Resultats de la cerca
Es mostren 6135 resultats
els Comdals
Antiga granja del monestir de Montserrat, al municipi de Cervera (Segarra), a la dreta del riu d’Ondara.
El molí dels Comdals , amb una part de les terres cedides el 1130 al comte Ramon Berenguer III de Barcelona per Ponç Hug de Cervera, fou adquirit per Montserrat a mitjan segle XVI el gran casal de construcció gòtica i l’actual molí són d’aquell segle un segon molí fou construït el 1777 fins a la desamortització del 1835 els Comdals foren el graner de Montserrat
mestral
Meteorologia
Geografia
Vent catabàtic del NW que bufa al delta del Roine quan les altes pressions d’Europa atretes per les baixes de la Mediterrània canalitzen per la vall estreta del riu vents freds sobre la regió.
Als Països Catalans hom coneix amb aquest nom els vents d’aquest quadrant, establerts quan l’anticicló atlàntic domina l’W de la península Ibèrica i el seu flanc N és travessat per un corrent pertorbat, que traspassa els Pirineus i acanala vents freds i forts per la vall de l’Ebre, que afecten les terres properes a aquest riu Ports de Beseit, delta, Camp de Tarragona
marge
Agronomia
Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades.
En dret civil català, el concepte de marge és emprat com a presumpció legal per a determinar límits incerts entre propietats veïnes Hom considera que els marges són propis de la propietat superior o la més alta en el desnivell del terreny per la conveniència de compensar els perjudicis derivats de l’esllavissament de terres pel curs de les aigües L’actual compilació recull aquesta presumpció
fluorapatita
Mineralogia i petrografia
Terme extrem de la sèrie de les apatites, de fórmula Ca5(PO4)3F.
És el mineral més corrent de la sèrie, i per això de vegades hom hi fa referència quan parla d’apatites El Ca pot ésser substituït parcialment per Sr, Mn, Ce i terres rares El color és totalment variable i depèn de les impureses Hom troba fluorapatites com a minerals accessoris en roques ígnies o metamòrfiques, i també com a element detrític en roques sedimentàries
Mošé ben Šem Ṭob Gabbay
Literatura
Judaisme
Rabí i autor jueu.
Cunyat de Šim'on ben Ṣemaḥ Duran Després d’haver estat a Calataiud, a Terol, a Barcelona i a Saragossa, el 1394, o més tard, s’establí a Honein Algèria, decisió que, pel que representava d’abandó de les terres cristianes, fou lloada pel poeta Šělomó de Piera L’any 1421 acabà un supercomentari al comentari bíblic de Raši És autor també d’una poesia religiosa
rambla
Hidrografia
Curs d’aigua intermitent que depèn estretament del règim pluvial.
Als Països Catalans el terme només és popular en terres valencianes, amb una penetració cap al Matarranya El nom equival aproximadament al de riera a la Catalunya seca, i al de torrent a la Catalunya humida En la toponímia del País Valencià, les rambles que no van directes a mar són normalment tributàries de rius o d’altres rambles i alimentades o constituïdes per barrancs
escola de Lleida
Portalada romànica del claustre de la Seu Vella de Lleida, típic exponent de l' escola de Lleida
© Fototeca.cat
Arquitectura
Nom amb què hom designa sovint l’estil d’un conjunt de monuments arquitectònics de l’etapa final del romànic (s XIII).
Centrada en la construcció de la seu de Lleida, es caracteritzà per la complexitat —filigranada o geomètrica— de la decoració, especialment de les portalades En són exemples les esglésies d’Agramunt, Vilagrassa, Santa Coloma de Queralt, etc L’influx de l’escola es féu sentir per terres d’Osca i Saragossa i arribà fins a València, on es patentitzà a la portalada de Palau, de la seu
Louis David Riel
Història
Política
Polític canadenc.
Mestís francocanadenc, s’oposà al repartiment de terres índies entre els emigrants europeus i aconseguí l’admissió de Manitoba com a província amb garanties per als indis i els catòlics 1870 El 1873 s’exilià als EUA i, malgrat ésser elegit diputat el 1874, fou condemnat a cinc anys de bandejament Dirigí la revolta índia de 1884-85 al Canadà occidental, però fou vençut i penjat
Raffaele Bombelli
Matemàtiques
Matemàtic i enginyer italià.
Profundament influït per Diofant, escriví l' Algebra, parte maggiore dell’aritmetica, divisa in tre libri 1572 Una segona part sobre geometria es conserva inacabada Matemàtic de transició, fou el primer a treballar amb nombres imaginaris, cosa que li permeté de resoldre diverses equacions Introduí noves notacions, com els parèntesis El seu principal treball d’enginyer fou l’assecament de les terres pantanoses de Val di Chiara Toscana
Sant Pere a Arcavell (Anserall)
Es desconeix l’indret on era edificada aquesta església, l’existència de la qual es coneix gràcies al testament, datat l’any 1098, del canonge Isarn, que deixà al seu fill Pere, i després de la mort d’aquest a la canònica de Santa Maria de la Seu, l’església de Sant Pere, situada a Arcavell, amb les terres i les vinyes que li pertanyien
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina