Resultats de la cerca
Es mostren 2409 resultats
Ramon Picó i Campamar

Ramon Pico i Campamar
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Escriptor.
Vida i obra De família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on, excepte entre el 1869 i el 1871, ja residí sempre Treballà com a administratiu fins que el 1883, gràcies a unes gestions de Jacint Verdaguer, entrà a treballar com a secretari particular d’Eusebi Güell i Bacigalupi Tingué una destacada actuació catalanista fou un dels fundadors 1868 i president 1873 de La Jove Catalunya, prengué part activa en la creació de l’Acadèmia de la Llengua Catalana 1881, fou soci de la Lliga de Catalunya 1888 i de la Unió Catalanista 1891, redactor de les Bases de Manresa i soci de la Lliga…
,
Poesies completes de Marian Aguiló
Literatura catalana
Títol amb què el 1925 Francesc Matheu publicà una part representativa de l’obra poètica de Marià Aguiló, molta de la qual dispersa.
Desenvolupament enciclopèdic El primer volum inclou “Esplais de jovenesa” que reprodueixen en gran part uns anteriors “Records de jovenesa”, 1900, publicats a cura del fill de Marià, Àngel Aguiló, bàsicament de poemes amorosos escrits als anys quaranta, i “Llibret d’aniversaris”, recull de composicions escrites del 1844 al 1885 en memòria de la mare del poeta, morta en plena joventut, i d’un valor molt desigual El segon, segurament el més interessant, inclou dues obres el “Llibre de la mort” obra apareguda ja el 1898, a cura d’Àngel Aguiló, en un volum que incloïa també l’esmentat “Llibret d’…
Jeroni Planes
Cristianisme
Predicador.
Vestí a València l’hàbit observant fundà diversos convents i fou vicari general de l’orde 1622 a la monarquia hispànica El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa Els seus sermons sobre Ramon Llull, Catalina Tomàs i Cabrit i Bassa foren publicats el 1624
Francesc Perich
Música
Músic.
Dirigí la banda de l’hospici de Girona i fundà vers el 1910, juntament amb Josep Saló i Tomàs Sobrequés, l’Acadèmia Musical Gironina Fou considerat un dels millors flautistes catalans de l’època Dirigí el cor masculí La Regional, de gran qualitat musical
Felip de Savoia
Història
Príncep d’Acaia (Felip I) (1301-07) i senyor del Piemont (Felip I) (1282-1334).
Fill i hereu de Tomàs III, lluità contra el seu oncle, el comte Amadeu V de Savoia, per conservar els seus estats El 1301 es casà amb Isabel de Villehardouin, princesa d’Acaia L’emperador Enric VII el féu vicari imperial a Itàlia 1311
Francesc Barceló i Gayà
Literatura catalana
Escriptor.
Franciscà, fou mestre de gramàtica al convent de l’orde i catedràtic de llatí a la Universitat de Mallorca 1814 Escriví diversos llibres pedagògics, alguns dels quals foren reeditats moltes vegades, i deixà manuscrit un resum de la vida de Caterina Tomàs, en versos hexàmetres
Gaspar de la Huerta Martínez
Pintura
Pintor.
És autor de la Mare de Déu de Gràcia, Santa Teresa i Sant Ignasi a l’església de Caudiel, el Sopar d’Emaús i Sant Tomàs València, Congregació, el retrat de l' Arquebisbe Rocabertí València, catedral i els sostres del Palau dels Ducs de Gandia
Eduard Fornells Albanell

Eduard (tercer baixant l’escala) i Jordi (quart baixant l’escala) Fornells Albanell
Pérez de Rozas
Vela
Regatista.
Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en la classe optimist El 1972 es proclamà campió del món juntament amb Tomàs Estela, Jorge Martí, Enric Estruch i el seu germà Jordi Aquell mateix any fou subcampió d’Espanya i campió de Catalunya
Palol Sabaldòria
Poble
Poble del municipi de Vilafant (Alt Empordà), a l’esquerra del Manol, aigua avall de Vilafant, al SW de la ciutat de Figueres.
L’església parroquial de Sant Tomàs fou donada el 1176 al monestir de Ripoll depenia de la de Santa Llogaia d’Àlguema L’antic castell de Palol Sabaldòria , amb l’església de Sant Miquel, era una casa forta El 1698 el lloc pertanyia a la corona
Luis de Molina
Cristianisme
Teòleg castellà.
Jesuïta 1533, fou professor a Coïmbra 1563-67 i a Évora 1568-83 Comentarista de Tomàs d’Aquino, escriví De justitia et jure 1592, però el féu especialment famós el seu tractat Concordia liberi arbitrii cum gratiae donis 1588, el qual provocà la llarga controvèrsia del molinisme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina