Resultats de la cerca
Es mostren 3393 resultats
Francesc Farreras i Ricart
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Arts decoratives
Pintor, mosaïcista i dissenyador de vitralls.
Es formà a Tenerife i a Madrid Collaborà amb Miguel Fisac al Teologado d’Alcobendas Madrid, 1955 Després es dedicà a l’art no-figuratiu Utilitzà sovint la tècnica del collage Posteriorment, incorporà el relleu a les seves composicions, a vegades de grans dimensions aeroport de Barajas, 1982 Residí a París, Mèxic, Nova York i Madrid, i té obres a museus d’Europa, els EUA i el Japó
René Lalique
Arts decoratives
Orfebre francès de l’Art Nouveau.
Fou un veritable renovador, gràcies a la introducció de materials com la banya i l’esmalt i a la valoració de la joia pel treball i el disseny de la muntura més que no pas per la pedreria i el seu valor material Utilitzà preferentment la forma femenina, sovint unida a la forma animal, com a la libèllula d’or i esmalts que pertangué a Sarah Bernhardt 1891
Alfred Messel
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Utilitzà —per a les seves construccions d’habitatges i, sobretot, de grans magatzems Wertheim, Berlín, 1896— el ferro i el vidre, i creà les façanes articulades de cristall amb una concepció bàsicament funcional, la qual donà lloc a l’estil dels magatzems moderns, en els quals s’inspiraren posteriorment Horta i Frantz Jourdain Entre les seves construccions hom pot destacar el museu de Darmstadt i, a Dessau, el palau Cohn-Oppenheim
mandrinadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a efectuar el mandrinatge, constituïda per una bancada, un muntant, on hi ha el capçal que acciona la barra portaeina, i una taula, on hom fixa la peça que s’ha de mecanitzar.
La barra portaeina té un moviment de rotació, mentre que el moviment d’avanç és fet per la taula portapeça o per la mateixa eina Per a situar la peça en relació amb la barra de mandrinar, hom desplaça la taula a les mandrinadores de muntant fix , o bé el muntant a les mandrinadores de muntant mòbil Per a treballs seriats hom utilitza les mandrinadores múltiples , que fan diverses operacions alhora
Teatre Líric Pràctic
Música
Entitat pedagògica catalana fundada el 1916 a Barcelona per Joaquim Vidal i Nunell.
Es tractava d’una acadèmia de cant, que promovia la representació d’òperes i sarsueles interpretades pels seus alumnes per tal de donar-los una formació integral Inicialment utilitzà diversos teatres, però a partir del 1926 l’acadèmia s’establí definitivament a l’antic Teatre Olimpo, que reformà i al qual donà el nom de Sala Capcir Feu més d’un centenar de concerts i de tres-centes cinquanta representacions líriques
Club Atletisme Viladecans
Atletisme
Club d’atletisme de Viladecans.
Fundat el 1981, nasqué impulsat per un grup d’atletes afeccionats a les curses de cros i de fons Participa a la Lliga Catalana de clubs malgrat que no disposa d’installacions pròpies Té escola d’atletisme, d’on sorgiren marxadors com Maria Vasco, David Márquez i Beatriz Pascual, o el corredor d’obstacles Marco Antonio Cepeda, tots ells internacionals Utilitza les installacions de l’estadi municipal de beisbol de Viladecans
Pausànies
Geografia
Literatura
Escriptor grec, viatger i geògraf.
Recorregué Palestina, Egipte, Itàlia i, sobretot, Grècia, la descripció de la qual féu en els deu llibres escrits entre el 160 i el 177 dC anomenats Ελλάδος Περιήγησις ‘Descripció de Grècia’, obra escrita en una prosa aticitzant i un estil que recorre a la variatio , imitant Heròdot Bé que les fonts que utilitza són insegures, és una bona font per a l’arqueologia i la història de les religions
San Marco
Astronàutica
Nom d’una sèrie de satèl·lits artificials italians destinats principalment a l’estudi de l’alta atmosfera.
El primer llançament tingué lloc, el 1967, des d’una plataforma marina que porta el mateix nom i que és ancorada a 5 km de la costa de Kenya i a una latitud S de 2,56°, per tal d’aprofitar l’avantatge que suposa una base equatorial quant a economia d’impuls i quant al tipus d’òrbita abastable Per a llançar aquests satèllits hom utilitzà els coets Scout
Wilhelm Roscher
Economia
Economista alemany.
Professor a Göttingen i a Leipzig, pertangué juntament amb Knies i Hildebrand a la vella escola històrica , la qual utilitzà el mètode inductiu enfront de l’anàlisi deductiva de l’escola clàssica Les seves obres principals són System der Volkswirtschaft ‘Sistema d’economia popular’, 1854-94 i Grundriss zu Vorlesungen über die Staatswirtschaft nach geschichtlicher Methode ‘Fonament per al curs d’economia política, segons el mètode històric’, 1843
Pere Miquel
Disseny i arts gràfiques
Edició
Llibreter, editor i impressor.
Establert a Barcelona des del 1488, tingué impremta pròpia des del 1491 utilitzà material de l’impressor Gherling, i els anys 1494 i 1495 treballà en competència amb Rosenbach Imprimí, entre altres obres, la Chirurgia de Guiu de Chaulhac en versió catalana 1492 i la versió també catalana de Francesc Alegre de Les Metamorfosis del poeta Ovidi 1494 Deixà inacabada la impressió del Tirant lo Blanc , que finalitzà Diego de Gumiel
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina