Resultats de la cerca
Es mostren 5838 resultats
cua de cavall

Cua de cavall (Equisetum telmateia)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les equisetàcies, amb branques verticil·lades, d’aspecte molt característic.
Tenen tiges solcades i amb feixos conductors collaterals i tancats Les fulles, petites i verticillades, són poc o molt concrescents i formen una beina Els esporangiòfors, peltats, es disposen en estròbils al capdamunt de les tiges En general, viuen a la vora de recs i rierols o en paratges humits
trama
Indústria tèxtil
Fil o conjunts de fils que van de vora a vora d’un teixit, entrellaçats i encreuats amb els fils d’ordit.
En un teixit pot haver-hi diverses trames, cadascuna de les quals requereix una llançadora en el teler Cada fil de trama en el teixit és anomenat passada La preparació de la trama consisteix a enrotllar el fil procedent de fusades, bobines o madeixes, en bitlles mitjançant la màquina de bitlles Els telers sense llançadora s’alimenten directament a partir de bobines
Tentellatge
Poble
Poble disseminat del municipi de Navès (Solsonès), a l’E del terme, al límit amb els de l’Espunyola i Montmajor (Berguedà).
N'és el centre l’antiga església parroquial de Sant Martí annexa a la de Sant Feliu de Lluelles, que s’alça a l’esquerra de la riera de Tentellatge afluent, per l’esquerra, de l’aigua d’Ora, que neix sota els cingles de Capolat, vora la carretera de Berga a Solsona
Sant Martí de Juïnyà
Església
Antiga església del poble de Juïnyà (Garrotxa), que havia estat un priorat canonical, filial de la comunitat de Santa Maria de Besalú, a la qual fou cedida el 977 pel bisbe i comte Miró.
El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d’Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú Des d’aleshores no tingué comunitat pròpia
San Juan
Ciutat
Capital de la província de San Juan, Argentina, a la regió Andina.
És situada a la zona de contacte de la plana i els contraforts de les serralades andines, a la vora del riu San Juan, a 637 m d’altura, i a l’única zona fèrtil de la província Important comerç vinícola i ramader Indústries de conserves, sabó i licors Té universitat i aeroport
Rubió d’Agramunt

Castell de Rubió
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic municipi del municipi de Foradada (Noguera), entre la serra del Munt i el terme d’Alòs de Balaguer, a l’esquerra del Segre.
És format per tres nuclis Rubió de Dalt i Rubió del Mig , damunt un contrafort oriental de la serra de Boada, i Rubió de Sòls , 2 km al N, vora el Segre L’església parroquial és dedicada a sant Miquel El castell de Rubió , que domina Rubió de Dalt, és esmentat el 1018
Neubrandenburg
Ciutat
Ciutat del land de Mecklenburg-Pomerània Occidental, Alemanya.
Situada vora el llac de Tollense, és un centre industrial indústria metallúrgica i química Fundada per Joan I de Brandenburg, esdevingué una fortalesa durant la guerra dels Trenta Anys La ciutat, crescuda entorn del mercat, al centre, conserva les muralles, amb portes gòtiques, del s XIV Són característics els monuments gòtics amb maó
Al-Naǧaf
Ciutat
Ciutat del muḥāfaẓa
d’Al-Naǧaf, Iraq.
Situada a la vora de l’Eufrates superior, fou fundada el 977 La seva mesquita sepulcral d’Alí, gendre de Mahoma, en fa un dels centres més importants del pelegrinatge xiïta Situada en ple desert i envoltada de tombes, el conjunt de la ciutat, vorejada d’altes muralles, causa una profunda impressió
Chemnitz
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya.
Situada al peu del vessant septentrional de les muntanyes Metallíferes, a la vora del riu Chemnitz, és un nucli industrial i un centre de transports en expansió que treu profit de les properes conques d’hulla i de lignit indústria tèxtil diversificada, química i metallúrgica i fabricació d’automòbils i de vehicles comercials
Chari
Riu
Riu de la regió sudanesa; la major part del seu curs recorre el Txad (1200 km).
Neix a la unió del Bamingui i el Gribingui a la frontera de la República Centreafricana A N'Djamena se li uneix el Logone per l’esquerra, i a partir d’aleshores fa de frontera amb el Camerun fins que desguassa a la vora meridional del llac Txad És navegable amb aigües altes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina