Resultats de la cerca
Es mostren 330789 resultats
desert de Líbia
Desert de Líbia
© Anne Aktan / Fotolia.com
Desert
Desert del nord d’Àfrica, continuació oriental del Sàhara, que s’estén entre les muntanyes del Tibesti, a l’W, i la vall del Nil, a l’E.
És constituït per una plana decantada cap a l’W, separada dels altiplans del nord de la Cirenaica per una gran depressió, on hi ha els oasis de Gālū, Yarabūb i Sīwah La població és seminòmada i viu del comerç i la policultura
colom de Nicobar
Colom de Nicobar
Heather Paul (CC BY-ND 2.0)
Ornitologia
Colom, de la família dels colúmbids, que té les potes altes, semblants a les de la gallina, i el plomatge verd bronzejat, amb les plomes del coll llargues i caigudes, formant una espècie de pitet.
Habita a les illes Nicobar, Moluques i Nova Guinea
accelerador de partícules
Esquema del centre de recerca DESY d’Hamburg (Alemanya), format pels anells d’emmagatzematge PETRA i DORIS, el sincrotró DESY i per l’accelerador de positrons PIA
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva…
serra de Conivella
El Taga des de Planoles
Arnau Orengo Guardiola (CC BY-SA 2.0)
Serra
Serra del Ripollès, que separa els Prepirineus de la zona axial.
És modelada a les calcàries devòniques, dominada pel Taga 2040 m alt Per l’est enllaça, per la portella d’Ogassa, amb l’alineació de puig Estela i serra Cavallera i constitueix l’interfluvi entre el Ter vall de Sant Joan i el Freser vall de Ribes pel sud, passat el coll de Jou, enllaça amb la serra de Sant Amanç al nord la limita el riu de Segadell, i a l’oest davalla mitjançant superfícies residuals d’erosió, els plans de Conivella i els de la Maçana, vers el Freser En aquest vessant s’ha establert l’agrupament de Bruguera
cua de guilla
Cua de guilla
Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Planta herbàcia espontània, de la família de les gramínies, d’espigues dretes i espiguetes pubescents com les tiges, les fulles i els peduncles.
botella de Klein
Botella de Klein en una projecció tridimensional
Fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície d’una sola cara obtinguda amb una cinta de paper rectangular, formant, primer, un cilindre enganxant dos costats paral·lels i unint, després, els dos cercles que delimiten el cilindre, de manera que mantinguin orientacions oposades.
Sense fer forats és impossible modelitzar a l’espai tridimensional aquesta botella
ball de gambetó
Ball de gambetó durant la festa del Roser, a Riudaura
© Fototeca.cat
Folklore
Ball de caire religiós que hom ballava a Ridaura (Garrotxa) per la festa del Roser.
L’iniciaven el primer paborde sembla que antigament era l’abat del monestir i, més tard, el rector, amb gambeto i barret de copa, i la balladora, amb vestit negre i caputxa o mantellina la segona part era ballada per totes les parelles juntes fent sardana La tonada era semblant al ball dels pabordes de Sant Joan de les Abadesses la primera part tenia un caràcter cortesà
Pedro de Mena
Escultura
Escultor barroc andalús, deixeble del seu pare, també escultor, Alonso de Mena, i d’A.Cano, el qual l’influí en gran manera.
El 1658 s’establí definitivament a Màlaga, d’on sortí només el 1663, per anar a Madrid i a Toledo, i el 1675, per anar a Granada Allà féu una part del cadirat del cor de la catedral i establí un important taller Els seus temes preferits, que repetí diverses vegades, foren la Dolorosa, místics i sants ascetes, tractats tots amb un gran realisme i sovint d’un patetisme que l’aparta de la serenitat de Cano Cal destacar-ne el Sant Francesc d’Assís catedral de Toledo, la Magdalena penitent Museo Nacional de Escultura Policromada, Valladolid i la Dolorosa Museo de Bellas Artes de San Fernando,…
vall de Camprodon
La vila de Camprodon a la confluència del Ter i del Ritort
© Fototeca.cat
Alta vall del Ter, al Ripollès, formada per la vall de Setcases, solcada pel Ter, i la de Molló, solcada pel Ritort.
Aquests rius conflueixen a Camprodon escindint el peneplà axial bé que geogràficament en resti marginada, hom estén la denominació a la vall del Ter des que, just després de Camprodon, travessa els Prepirineus reduïts en aquest sector a les serres interiors fins a Sant Pau de Seguries, població encara inclosa dins l’àrea del mercat de Camprodon, centre de la vall Al N limita amb les valls de la Tet Conflent i del Tec Vallespir La conca d’alimentació s’obre, al NW, amb el circ d’Ulldeter o de Morenç 2396 m alt,…
santuari de Mariazell
Santuari de Mariazell
Diözese Graz-Seckau/Schiffer (CC BY-NC 2.0)
Santuari
Santuari dedicat a la Mare de Déu, situat a la localitat homònima, al land d’Estíria, Àustria.
Centre de pelegrinatge de tot Àustria, és també un lloc de repòs i d’esports d’hivern L’església, esmentada ja al segle XII, fou bastida en estil gòtic el 1370, i fou refeta el 1664 A l’interior, barroc, hi ha la Gnadenkapelle, amb la imatge de la Mare de Déu, talla romànica del segle XII L’altar major és de JB Fischer von Erlach