Resultats de la cerca

Estudià a París amb el pintor ALhôte i des del 1935 amb l’escultor Ch Malfray El 1948 guanyà el concurs per al monument als germans Rosselli i, per tal de realitzar-lo, es traslladà a Carrara, on s’establí La seva escultura, en marbre, pren els volums, la simplicitat i la definició de les formes com a punts de partença Venus 1958 La llum que tenen les seves peces, així com els seus contorns polits, fa que la seva escultura tingui una certa afinitat amb el treball de Brâncuşi

Passà pels tallers de Xavier Nogués i Francesc Labarta Exposà en collectives des del 1929 i es presentà individualment el 1936 Syra Exposà després a París i a Londres i, a la postguerra, de nou a Barcelona sales Caralt, Vinçon, La Pinacoteca, etc Participà en el segon Salón de los Once, de Madrid 1943 Lligat a Sitges, conreà la decoració, la illustració Un día del emperador Tiberio en Capri de González-Ruano, 1945 i el quadre de cavallet, molt especialment en el tema de les flors, que interpreta amb pinzellada centrífuga, hàbil i colorista

Oficial de marina, durant la Primera Guerra Mundial manà un torpediner Professà com a carmelità i esdevingué provincial de París 1932-39 Després de la invasió de França 1940 tornà a la marina Alt comissari al Pacífic, fou el cap de la flota francesa lliure Entre el 1945 i el 1947 fou alt comissari a la Indoxina amb la missió de restablir la sobirania francesa a la Unió Indoxinesa, cosa que provocà els incidents del 1946 Renuncià altre cop a la vida militar i tornà en un convent carmelità bretó

Format a Llotja amb Pere Carbonell i Antoni Alsina i Amils, amplià estudis a París amb Bourdelle Dins l’Associació Escolar Artística concorregué amb una caricatura a l’Exposició de Retrats i Dibuixos del 1910 Fou des del 1916 professor de modelatge i buidatge a Llotja Concorregué a les Exposicions d’Art de Barcelona del 1920 i el 1921 Obtingué un diploma d’honor a l’Exposició Internacional del 1929 i participà a la Nacional del 1942 Té alguna obra pública a Barcelona, però es destacà sobretot pels seus busts i retrats, de sòlida sobrietat

Fou diplomàtic a Veneçuela, l’Equador i Colòmbia, i no restà indiferent a la revolució mexicana La seva obra reflecteix l’admiració per la poesia japonesa, i se'n destaquen Li-Po y otros poemas 1920, El jarro de flores 1920 i La feria 1928 Fou també un excellent prosista, com en Hirosigué, el pintor de la nieve, de la noche y de la luna 1914, Los días y las noches de París 1918, llibre de viatges, La resurrección de los ídolos 1924, novella, i el recull de memòries La feria de la vida 1937

Fill de Lluís Suñé i Molist, es llicencià el 1903 i s’especialitzà en otorrinolaringologia amb el seu pare, amb Ricard Botey i amb estudis a París i Berlín Fou membre numerari i secretari general de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, collaborà a Annals de Medicina i altres revistes mèdiques catalanes i publicà Els cossos estranys de les vies digestives i respiratòries a la collecció “Monografies Mèdiques” Apassionat de la música de Wagner, en difongué el coneixement a Catalunya amb la fundació, per iniciativa seva, de l' Associació Wagneriana

La seva família emigrà als EUA el 1881, i n'adquirí la nacionalitat Entre el 1902 i el 1906 compartí un estudi amb Alfred Stieglitz Posteriorment, residí a París fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial Conreà alternativament la fotografia i la pintura, que abandonà de manera definitiva cap al 1920 Cal remarcar-ne les fotografies que publicà a “Vogue” o a “Vanity Fair”, principalment retrats, als quals donà caràcter directe i expressiu Fou director del departament de fotografia del Museu d’Art Modern de Nova York 1947-62

Estudià a Barcelona, a Llotja 1954-58 i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1960-64 A París 1965-67 es relacionà amb César i EMartin Completà la seva etapa formativa a Londres És autor de nombroses escultures i plafons, situats en espais públics i realitzats amb ferro, formigó i ceràmica Se'n poden veure a les estacions del metropolità i a l’aeroport de Barcelona, a la Universitat Autònoma de Barcelona, a les autopistes catalanes, etc Des del 1983 resideix als EUA, on ha assolit una notable projecció

Participà en les guerres napoleòniques, en contra de la insurrecció dels decabristes el 1825, en la guerra russoturca 1828-29 i en la campanya en contra de la revolució polonesa 1831 Home de confiança de Nicolau I, participà en les deliberacions del tractat de París 1856, final de la guerra de Crimea Ocupà elevats càrrecs de l’estat i s’oposà durament a l’alliberament dels camperols El seu germà Mikhail F'odorovič Orlov 1788-1842, decabrista, fou empresonat el 1825 i, alliberat per la influència del seu germà, abandonà les idees revolucionàries

Fill de Jaume Ardèvol i Cabrer Exiliat 1823 amb el seu pare, estudià medicina a París Un altre cop a Catalunya, els seus coneixements de mecànica el portaren a ésser sotsdirector de can Bonaplata 1833 més tard dirigí els tallers de Valentí Esparó, on tingué una participació directa en la fabricació de la primera màquina de vapor construïda a la península Ibèrica En fusionar-se aquests dos establiments per tal de constituir La Maquinista Terrestre i Marítima, en fou un dels tres directors És autor de diversos opuscles sobre mecànica