Resultats de la cerca
Es mostren 15969 resultats
Peracamps
Poble
Poble disseminat del municipi de Llobera (Solsonès), situat als altiplans que separen la comarca de la Segarra, damunt la riera de Lloberola de Sanaüja, al SW del terme.
L’església de Santa Maria és sufragània de la de Torrenagó El 1837 i el 1840 hi tingueren lloc les accions de Peracamps, entre els carlins i els liberals
les Encies
Poble
Poble del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), a la vall d’Hostoles, al vessant S de la serra de les Medes.
A l’església parroquial Santa Maria, esmentada ja el 1155, era venerada fins l’any 1936 la imatge de fusta policromada de la Mare de Déu de les Encies
Cividale del Friuli
Ciutat
Ciutat de la província d’Udine, a Friül-Venècia Júlia, Itàlia.
Entre els seus monuments sobresurten la catedral, reconstruïda al s XVI en l’estil del Renaixement, i l’oratori de Santa Maria in Valle, anomenat Tempietto s VIII-IX
la Cirera
Panoràmica de la Cirera, agregat a Llorac
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llorac (Conca de Barberà), a 750 m d’altitud, damunt un altiplà, a la dreta del riu Corb, a recer del castell de la Cirera .
L’església parroquial actual Santa Maria conserva part de la construcció del s XIV És, probablement, l’origen dels Sacirera, coneguts per les bandositats que sostingueren amb els Oluja
el Mas d’en Bosc
Veïnat
Veïnat del municipi de Cambrils (Baix Camp), al límit amb el termes de Vila-seca de Socina i Salou.
Havia format una parròquia Santa Maria amb els llocs o termes de Vilagrassa, Mas del Bisbe, Barenys, Mas de l’Abat, Comes d’Ulldemolins i les Franqueses de Vilafortuny
Tomàs Artimbau
Literatura catalana
Escriptor.
Professà a l’orde dominicà L’any 1749 publicà Harmoniós despertador dels pecadors i agradable sacrifici d’alabança a la Divina Majestat, lo sagrat psalteri o Rosari de Maria
,
marquesat del Túria
Història
Títol concedit el 1876 pel pretendent Carles (VII), duc de Madrid, al mariscal de camp Josep de Belda i Balart.
Fou reconegut com a títol del regne el 1960 amb la denominació de marquesat de la Vall de Túria a favor de Josep Maria de Belda i González-Madroño
Ernest d’Àustria
Història
Arxiduc d’Àustria.
Fill de l’emperador Maximilià II i de Maria d’Àustria Felip II de Castella li confià 1594 els Països Baixos, on la seva breu gestió fou poc afortunada
Anthony Babington
Història
Cap d’una conspiració catòlica (1586) contra la reina Elisabet I d’Anglaterra.
La conspiració, relacionada amb les aspiracions dels catòlics escocesos d’entronitzar Maria d’Escòcia, comptava amb l’adhesió de Felip II d’Espanya Descoberta la conjura, Babington fou executat
Castell de Madrona o Castellberguedà (Berga)
Art romànic
El castell de Madrona, malgrat ésser molt documentat, presenta una gran dificultat de localització Seguint les traces de Martí de Riquer, que ha estudiat molt bé la zona i la documentació referent al tema pel seu treball sobre el trobador Guillem de Berguedà, el castell de Madrona “ cal localitzar-lo, sens dubte, a l’imponent tossal escarpat dit Castellberguedà que s’aixeca davant Berga, prop del Santuari de Queralt ” Les restes d’aquest castell serien, doncs, l’església de Sant Pere de Madrona i alguns elements de l’avui Santuari de Santa Maria de Queralt Les referències més…