Resultats de la cerca

Amb simpaties panslavistes i influït pel pensament illuminista, publicà l’obra Disertacija ‘Discursos’, 1832, on defensava la unió dels pobles illiris enfront d’Hongria També fundà un Centre de Lectura a Zagreb, que donà un gran impuls al ressorgiment literari i nacional croat

De formació humanista, que es reflecteix en la seva obra, forma part de l’escola de Lugo, integrada per poetes d’inspiració virgiliana i temàtica descriptiva i amb una gran cura del llenguatge La seva obra principal és recollida a Nimbos 1961

Professà l’assiriologia i la sumerologia a Leipzig, Breslau i Berlín Publicà obres importants sobre gramàtica Assyrische Grammatik , 1889 Grundzüge der Sumerischen Grammatik, 1914, lexicografia Assyrisches Handwörterbuch , 1896 Sumerisches Glossar , 1914 i religió semítica Babel und Bibel , que provocà una gran controvèrsia

S’establí a Igualada Estrenà i publicà un gran nombre d’obres teatrals, com La cançó trista 1912, La serp de foc , drama líric amb música d’A Porredon 1926, Lluita de cors 1927, Marcel 1932 i El sacrifici 1933, entre d’altres

1> El 1627 ingressà a la Companyia de Jesús i hi ocupà diversos càrrecs, a Àustria, Alemanya i Itàlia Escriví alguns drames, de gran aparat escènic, entre els quals Pietas Victrix 1659 Autor també de poesies i d’obres teològiques, hagiogràfiques i ascètiques

Casà la seva filla amb Cambises I de Pèrsia, els quals tingueren un fill, Cir el Gran Problemes fronterers enfrontaren Astíages i el seu net, el qual el vencé successivament en dues batalles i uní el regne de Mèdia al de Pèrsia

Ha conreat la poesia, el teatre, l’assaig, etc, però s’ha destacat sobretot com a novellista dotat d’una gran imaginació Cal destacar La belle et la bête 1913, Indice 33 1921, Le rossignol napolitain 1937, Le siège de Syracuse 1962

Fou predicador de gran prestigi i ensenyà filosofia i teologia A més de sermons, discursos i obres de pietat en castellà i en llatí, és autor d’una sèrie d’obres per a ensenyar de traduir d’aquesta darrera llengua a l’altra

Guanyador cinc vegades de la Volta a França 1957, 1961, 1962, 1963, 1964, de la Volta a Espanya el 1963, de la Volta Ciclista a Catalunya el 1967, i nou vegades el Gran Premi de les Nacions contra rellotge Es retirà el 1969

Fundat als anys quaranta del segle XX, practicà l’handbol d’onze i es proclamà doble campió d’Espanya i de Catalunya 1950, 1953 També fou subcampió estatal 1951, 1952 i català 1951 S’entrenava el desaparegut pavelló poliesportiu de la Gran Via