Resultats de la cerca

Vida Estudià piano amb Esperança Forés, deixebla de Joaquim Malats, musicologia amb Miquel Querol i història amb Josep Maria Llorens Aquest darrer ha actuat com a tutor en tota la seva carrera professional Entre els catorze i els trenta-dos anys actuà com a organista en diverses esglésies i a partir dels disset inicià la seva trajectòria com a pedagog, que no ha interromput mai L’any 1980 fundà l’Acadèmia de Música Pau Casals -més tard, Acadèmia Ticià Riera-, centre que dirigí fins el 1993 Fou becat pel Ministeri d’Afers Estrangers i pel de Cultura per a realitzar estudis de paleografia…

A cinc anys oferí el seu primer recital i a setze obtingué el diploma de professora de piano amb el Premi Extraordinari del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Posteriorment inicià els estudis d’orgue i perfeccionà els de piano a París i Viena Ha ofert recitals arreu d’Europa i Amèrica i ha participat en diversos festivals Ha enregistrat alguns discos, centrats en obres de compositors francesos i espanyols El 1979 fundà els Cursos Internacionals d’Interpretació de Música Espanyola a Baden Suïssa i també la fundació de Música Española…

Fill del cèlebre violoncellista Pierre Fournier , estudià piano amb Madame Obolenska, pianista russa exiliada a París i amiga de la família També es formà amb Nikita Magaloff a Ginebra i amb Alfred Cortot, però mai no arribà a inscriure’s en un centre d’estudis oficial El 1958 debutà com a solista a Alemanya, però guanyà fama com a intèrpret de música de cambra, formant duos amb el seu pare i trios amb aquest i el violinista Pierre Amoyal També actuà amb Jean-Pierre Wallez, i el compositor hongarès Janos Sólyom li dedicà el seu Concert per a piano i orquestra Convidat habitual d’alguns dels…

Estudià art i disseny a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa 1981-87 A continuació, s’inicià professionalment com a animador i intercalador de llargs, sèries de televisió i publicitat per a diversos estudis de Barcelona, Sabadell, Cerdanyola, Madrid, Londres i Lisboa, i des del 1996 per als Rodamina Animació de Sabadell També ha fet d’articulista sobre animació i historieta en revistes especialitzades com ara "FX Efectos especiales en cineanimación Nuevas tecnologías", "Píxel", "Plateau" Bèlgica, "Get Animated" EUA, "Animation Blast" EUA, "Fantástic Magazine", "Dibus" i "…

L’Aude passa profundament engorjat de S a N i forma l’impressionant congost de Sant Jordi lloc classificat turísticament A la dreta de l’Aude, als vessants N de la serra de Lauseret, hi ha el gran bosc de Fontanilhes faigs, pins, avets, que dona lloc a una explotació forestal important serradores Prop de l’Aude, al congost esmentat, hi ha una gran central elèctrica que és alimentada pels pantans del Capcir El poble 398 m d’altitud és situat a la riba dreta de l’Aude És cap de cantó i té estació de ferrocarril El nucli antic té carrers coberts i restes de l’antic…

És situat al cim del pujol d’en Figueres 297 m, enfront del castell de Subirats Els primers estudis indiquen que aquest poblat, que podria ocupar entre 1 ha i 2 ha d’extensió, fou habitat des del segle VI fins a l’inici del segle II aC La troballa més destacada tingué lloc el 2019 quan fou descoberta una muralla de 2 m d’alçària molt ben conservada que avalaria la hipòtesi que aquest poblat podria ser una fortificació o oppidum iber que actuaria com a punt estratègic de control del territori i del comerç, ja que des d’aquesta posició es pot veure la vall de l’Anoia i…

El seu lema era La prosperitat de Catalunya i lo record de les seues grandeses Tingué una periodicitat quinzenal, però per dificultats econòmiques —no aconseguí gaires subscriptors— només n'aparegueren sis números i deixà de publicar-se el 31 de maig Tingué només tres redactors, que signaren sempre amb inicials MRB que no ha estat identificat, JMR possiblement identificable amb el mercedari Josep Maria Rodríguez i PRP potser Pere Roquer i Pagani, però no ha estat provada una suposada intervenció de Joaquim Rubió i Ors La publicació defensà aferrissadament l’ús de la…

Calixt Valentí Barcelona 1844 — 1907 fundà la casa el 1864 Fou succeït pel seu fill Agustí Valentí i Colom Barcelona 1869 — 1949, que adquirí fama a través de les seves joies, especialment a l’època modernista, al començament del s XX, per una empremta personal de creació d’una gran custòdia d’argent de 320 cm d’altura per 120 de diàmetre, que fou continuada pel seu fill Agustí Valentí i Clua Barcelona 1910-1976 Coneguda amb el nom de Custòdia Valentí , té estructura turriforme, és d’estil neogòtic i conté, després de quaranta-cinc anys de treballar-hi, set-centes cinquanta peces i cent…

Fill de l’artista Antoni Tàpies  Es donà a conèixer en el camp de la poesia visual pròxim a les arts plàstiques i, encara sota la influència de l’avantguardisme calligramàtic publicà Siboc 1973 A partir de Les danses d’u 1975 ha conreat un estil més lligat al tractament de les experiències culturals i de la mateixa escriptura, àgil i brillant A Dies d’aigües 1980 mostra l’afany d’assolir un to elegíac que superi l’experiència personal Continuà la seva trajectòria poètica amb els volums de poesia La veu del vent 1988, El sedàs de la nit 1990, Matèria dels astres 1992 i L’escrivent…

Si és collocada entre dues o més notes consecutives del mateix so, té un significat rítmic i prescriu que ha d’unir-se el seu valor en un de sol En aquest sentit apareix utilitzada per primera vegada en la música per a tecla del Renaixement En el cas que una lligadura abraci dues o més notes de so diferent, es tracta d’un signe d’articulació que indica a l’intèrpret una execució legato No apareixen lligadures emprades en aquest segon sentit abans del Barroc En alguns instruments concrets la lligadura indica, més que la mera articulació legato , el recurs tècnic concret a partir del qual s’ha…