Resultats de la cerca
Es mostren 8495 resultats
coll de Balaguer
Collada
Pas de la carretera de Barcelona a València a través dels contraforts de la Serralada Prelitoral, que en aquest sector ( serra del coll de Balaguer
) arriben a la mar.
És una zona deserta entre els pobles del Perelló Baix Ebre i l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, antic hospital del Coll de Balaguer per als qui passaven el coll, límit natural i tradicional entre la regió de Tortosa i el Camp de Tarragona Alguns creuen que abans es deia coll de Lipià o de Llipià, un topònim d’origen preromà, que segons Coromines és possiblement celta Sembla que al seu peu hi hagué el Subsaltus esmentat pels vasos apollinars i que era travessat per la Via Augusta o Màxima camí d' Oleastrum El coll de Balaguer és esmentat com el límit en la donació del Camp feta per Ramon…
l’Alfàs del Pi

Vista de l’Alfàs del Pi
© Antoni V. Martínez Pérez
Municipi
Municipi de la Marina Baixa estès entre els de la Nucia (al N i a l’W), Altea (al NE), Benidorm (al S) i la mar (a l’E).
La costa es divideix en dos sectors, separats per la punta de la Bombarda o punta d’Albir el sector meridional, que forma part de l’ample promontori de la serra Gelada, i el sector septentrional, la cala o racó de l’Albir, que constitueix el sector meridional de l’olla d’Altea El terme és drenat pels barrancs de Carbonera i de Soler Les aigües de regadiu procedeixen de la séquia major de l’Alfàs i Benidorm i el canal baix de l’Algar, amb dos sindicats de regants El regadiu és dedicat al conreu d’arbres fruiters, principalment tarongers, i d’hortalisses La major part del terme, tanmateix, és…
Agano-gawa
Riu
Riu de l’illa de Honshū, Japó, que després d’ésser incrementat amb l’emissari del llac Inawashiro desemboca a la mar del Japó, a l’W de Niigata.
altiplà de l’Iran
Altiplà
Regió d’Àsia, limitada per Mesopotàmia a l’W, l’Indus a l’E, la mar Càspia al N i els golfs d’Aràbia i d’Oman al S.
Formada per una sèrie d’alineacions muntanyoses en direcció NW-SE, entre les quals hi ha cubetes endorreiques, té una altitud mitjana elevada 1 000 m
tungús
Etnologia
Individu d’un poble de raça mongòlida disseminat per un ample territori comprès entre els Urals i l’oceà Pacífic, la mar Àrtica i la frontera de la Xina.
Essencialment caçadors, es dediquen a la cria de rens algunes tribus meridionals crien també cavalls i gossos per als trineus Alguns han esdevingut sedentaris i es dediquen a l’agricultura Habiten generalment en tendes còniques, i entre llurs armes són usades encara la llança per a caçar ossos i les fletxes La societat, rígidament patriarcal, es reparteix en clans exogàmics alguns practiquen la poligínia, altres el levirat i uns altres pocs els orotxos practiquen sovint el matrimoni collectiu El cristianisme ortodox, acceptat oficialment, no n’ha esborrat les creences i pràctiques antigues,…
isòbara

Mapa del temps que mostra les isòbares i els centres d’acció
Meteorologia
Dit de la línia que uneix els punts que enregistren una pressió atmosfèrica igual, després de reduir-la al nivell de la mar; hom l’expressa normalment en mil·libars.
Constitueix l’element fonamental del mapa del temps, ja que la seva configuració indica els centres d’acció i fins i tot la direcció dels vents
natura
En oposició a la ciutat i a la civilització, els camps, els boscs i les muntanyes, la mar, els rius i els llacs, la vegetació i la fauna, etc.
Martinica
Territori no independent
Illa
Illa de la mar de les Antilles, al mig de les Petites Antilles, que constitueix un departament francès d’ultramar, amb un estatut de col·lectivitat territorial des del 1982.
El relleu és volcànic, molt accidentat, amb activitat moderna Cal destacar la Montagne Pelée 1463 m, que del 1902 al 1904 destruí completament la ciutat de Saint-Pierre El clima és tropical, amb una pluviositat que varia, segons l’exposició als alisis, entre els 1000 i els 2000 mm anuals La vegetació va des dels boscs humits tropicals fins a la sabana La temperatura mitjana a Fort-de-France és de 27°C La població és, sobretot, mulata 95% El creixement anual és de l’11‰ L’agricultura es basa en la canya sucrera, les bananes, la pinya tropical i la mandioca Hi ha indústries sucreres, de…
estret de Makasar
Estret marí
Estret d’Indonèsia que separa les illes Cèlebes de Borneo i uneix la mar de Cèlebes amb la de Flores (250 km d’amplada mitjana i 700 de longitud).
Magnèsia
Geografia històrica
Antiga regió montuosa de Grècia, que comprenia la part oriental de la Tessàlia, vorejant les riberes de la mar Egea, des del riu Peneos fins al golf de Pagases.
Les ciutats principals eren Melibea, Boibe i Pagases Els magnesis , llurs habitants, ja formaven part de l’amfictionia dèlfica al segle VI aC, i foren sotmesos per la dinastia tessàlia de Feres i, més tard, pels macedonis segle IV aC Demetri Poliorcetes fundà la nova ciutat de Demetríada 293 aC, prop de l’antiga Pagases, que fou, durant un segle, una poderosa plaça forta dels macedonis, fins que caigué en poder dels romans 197 aC Sis anys després, els magnesis s’aliaren a la Lliga Etòlia, i el 168 aC passaren a ésser dominats pels romans