Resultats de la cerca
Es mostren 38928 resultats
angles d’Euler

Els angles d’Euler ϕ,θ i ψ donen l’orientació dels eixos mòbils x’, y’,z’ respecte als eixos fixos x y z (N és la línia nodal)
© Fototeca.cat
Física
Angles que determinen l’orientació, respecte a uns eixos fixos xyz, dels eixos x’y’z’ solidaris amb un sòlid mòbil.
Hom els obté mitjançant tres rotacions successives, de la següent manera primer, hom gira el sistema xyz un angle ϕ en un sentit directe al voltant de l’eix z , resultant-ne el sistema ξηζ segon, hom gira aquest un angle φ en sentit directe al voltant de l’eix ξ, resultant-ne ξ´η´ζ´ l’eix ξ´, intersecció dels plans xy i ξ´η´, és anomenat línia nodal , N i tercer, hom gira ξ´η´ζ´ un angle υ al voltant de ζ´, obtenint-ne x´y´z´ Hom observa que φ és l’angle format per z i z´, ϕ el format per x i N , i υ el format per x ´ i N
Giuseppe Arcimboldi
La Primavera , obra del pintor italià Giuseppe Arcimboldi (1527-1593), que en la seva darrera etapa artística arribà als més alts nivells en la confusió formal manierista
© corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià.
Començà com a dissenyador de vitralls i de tapissos S'establí a Praga 1562 al servei dels Habsburg Retornà a Itàlia l’any 1587 La seva pintura no té res a veure amb el modern surrealisme, com ha estat dit, i es basa en el gust per l’allegoria, propi del Renaixement, i en l’afecció per tot el que és extravagant, pròpia del manierisme Les seves obres es componen, gairebé sempre, de diversos elements relatius al concepte representat, agrupats enginyosament de manera que prenguin figura humana Les quatre estacions, L’aigua, El foc, El bibliotecari, El jardiner , etc, les diverses versions de les…
patriarca
Cristianisme
Dret canònic
Títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l’imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l’Església catòlica.
El títol començà a utilitzar-se a partir del concili de Calcedònia 451, en què foren organitzats definitivament els cinc patriarcats de Roma, Alexandria, Antioquia, Constantinoble i Jerusalem pentarquia Llur jurisdicció sobre els territoris assignats, així com llurs drets, restaren codificats en la legislació de Justinià dret d’ordenar els bisbes de les seus més importants metropolites de la pròpia demarcació, dret d’inspecció sobre les diòcesis i pastors i dret d’arbitri en casos conflictius entre bisbes Anteriorment alguns bisbes, donada la successió apostòlica directa de la seva seu, sense…
Vicenç de Paül
Retrat de sant Vicenç de Paül
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom amb què és conegut als Països Catalans Vincent de Paul, eclesiàstic i fundador.
Inicià els estudis religiosos a Dax, i més tard estudià a les universitats de Saragossa 1596 i de Tolosa, al Llenguadoc Fou ordenat de sacerdot el 1600 El 1609 s’escapà i anà a Roma Fou capellà de Margarida de Valois i preceptor dels fills del comte de Gondi 1613 Seguí l’espiritualitat de Berulle, i vers el 1615 decidí abandonar tots els càrrecs i dedicar-se a servir Déu a través dels pobres El 1617 fundà la primera confraria de caritat, i el 1619 fou nomenat capellà general de les galeres Amb l’ajut de la comtessa de Gondi formà un equip de sacerdots per a l’apostolat rural, que es denominà…
conseller | consellera
Història
Nom donat, en algunes ciutats catalanes, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis.
Entre aquestes poblacions hi havia Barcelona, Manresa des del 1315, Igualada des del 1381, Granollers, Vic des del 1315 o Sabadell des del 1609, Aquesta designació era equivalent a la de jurat, cònsol, paer o procurador que rebien en d’altres poblacions municipi A Barcelona, aquesta designació fou aplicada, a partir d’un privilegi de Jaume I del 1258, als vuit prohoms que assessoraven el veguer en el govern de la ciutat De vuit, foren aviat reduïts a sis 1260 i finalment a cinc el 1274 Els consellers barcelonins, a més de les funcions pròpiament executives, tenien, entre altres prerrogatives…
Cariñena
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província de Saragossa, als contraforts de la serralada Ibèrica.
És el centre de la comarca del Campo de Cariñena , important per la seva producció vinatera més de 20 000 ha són dedicades al monoconreu de la vinya, que, gràcies als bons sòls detrítics i a la sequedat del clima, dóna vins d’alta graduació de 15° a 17° El 1932 s’hi installà l’estació enològica el 1944, el primer celler-cooperativa, i el 1960, el Consejo Regulador de la Denominación de Origen Cariñena, que ha contribuït a una millor comercialització
desintoxicació
Biologia
Conjunt de processos als quals és deguda la disminució dels efectes de les substàncies tòxiques.
Pot ésser per la redistribució, biotransformació fonamentalment a nivell hepàtic, eliminació pulmonar, urinària, digestiva i altres i ús d’antídots Hom designa també amb el terme desintoxicació el tractament de curta durada en règim hospitalari de pacients amb dependència de substàncies psicoactives, sovint previ als tractaments de deshabituació i rehabilitació
baronia de Massalavés
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, després de la facultat reial prèvia, als llocs de Ressalany, Prada i Paranxet, el 1247, per Pere del Milà.
Passà als Vilaragut Joan Jeroni de Vilaragut la revengué el 1462 a Joan Ferrandis d’Herèdia El 1540 la comprà Violant Eixarc i del Milà Passà als Milà, marquesos d’Albaida, als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, i als Solís, ducs de Montellano
riu de Calders
Riu
Curs d’aigua intermitent, als ports de Morella, afluent del Bergantes per l’esquerra.
Neix a Sant Pere del Moll, als contraforts septentrionals de la serra de Vallivana, a poca distància del naixement del seu collector Té una direcció E-W fins al límit amb el terme de Cinctorres, a la confluència amb la rambla de Sellumbres, afluent per l’esquerra la qual, per la seva major longitud, ha estat sovint considerada com a curs principal, on pren la direcció S-N, fins a la confluència, a Forcall, amb la rambla de Cantavella, per l’esquerra, i amb el Bergantes
Garumnià
Geologia
Formació lacustre del Cretaci terminal i del Paleocè definida al SW de França i als Pirineus.
A la Catalunya mediterrània engloba fàcies comprensives del Maastrichtià fins al Thanetià Als Pirineus meridionals, aquesta unitat és coneguda com a Formació de Tremp
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina